Com va començar l’aventura de La Méthode?
El trasbals intel·lectual d’on ha sortit aquest conjunt
de llibres té el seu epicentre durant la meva estada californiana
a l’Institut Salk de recerca, els anys 1969-1970. Durant
aquest
període vaig convertir-me en un born again [renascut],
evidentment no pas en un sentit
religiós, sinó al final d’una brusca i profunda
reorganització de tots els meus pensaments.
Perquè em vingués la idea d’aquest treball,
em va caldre descobrir la teoria dels sistemes i una sèrie
d’obres (von Foerster, von Neumann, Wiener, Bateson entre
altres) que eren (i encara sovint són) ignorades per les
ciències humanes, els filòsofs i també pels
científics.
Assimilant aquestes aportacions vaig descobrir la complexitat!
Vaig concebre aquesta idea clau: el que fa l’originalitat
de la matèria viva no és pas una diferència
de substància sinó d’organització;
la matèria viva, molt més complexa, dotada d’autonomia,
ha fet emergir les qualitats pròpies de la vida, és
a dir, la complexitat viva.
Vaig arribar a la conclusió de considerar que l’organització
era un concepte clau que calia examinar, però que, alhora,
no el podia isolar. Perquè l’enfonsament de la concepció
únicament determinista de l’univers, m’impulsava
a examinar la relació ordre-desordreorganització.
Finalment, reflexionant sobre la relació esperit-cervell,comprenia
que l’esperit no és una superestructura sinó
la qualitat emergent que neix de la relació cervell-cultura.
En un moment determinat, en aquest brou de cultiu, em va venir
la idea de fer un treball titulat méthode. Però
encara no en tenia clara l’organtizació...
El projecte inicial, doncs, data del 1970...
Sí, inspirant-me en l’Esperit de la vall, del tao,
volia convertir-me en la vall on totes aquestes noves idees conflueixen.
Desitjava que s’unissin a la meva antiga cultura, històrica,
filosòfica i literària, per discernir com es pot
pensar en la nostra època. Volia trobar els instruments
que em
permetessin connectar els coneixements dispersos i distints.
Vostè menciona, igualment, com a rerafons de La
Méthode, la seva Autocritique, del 1959, on analitza els
mecanismes de la seva implicació amb el Partit comunista.
Quin és el lligam?
És una font psicològica profunda del meu projecte.
En Autocritique, analitzo, efectivament, com m’he pogut
equivocar. En la meva adolescència, havia llegit Trotski
i Boris Souvarine i coneixia els aspectes negatius de la Unió
Soviètica.
Em vaig adherir al Partit Comunista a finals del 1941, en plena
guerra, en un moment en què hom sentia, per primera vegada,
que una força podia resistir a l’Alemanya nazi. Em
vaig donar arguments com ara aquests: Tots els trets negatius
de la URSS provenen de l’endarreriment de la Rússia
tsarista, de la qual encara arrossega el llast, i també:
L’encerclament capitalista ha reduït la Unió
Soviètica a una situació patològica que s’acabarà
tant bon punt s’acabi l’encerclament.
Quan me’n vaig adonar, amb el regel de després de
la guerra, que aquests arguments eren viciosos, un dels problemes
als quals em vaig enfrontar va ser: com evitar l’error i
la il·lusió? És efectivament una font important
de La Méthode.
Tornem a la seva realització. Com s’ha desenvolupat?
Vaig redactar la introducció general el 1972 a Nova York,
en una gran exaltació. Un cop tornat a França, m’adono
que la vida a París m’impedeix de treballar. El destí,
sota l’aparença de dues Providències amb forma
humana, em conduí a la Toscana, a un castell mig ruïnós
sobre un turó que dominava el mar, on em vaig posar a treballar
sense pausa del matí al vespre, en condicions ideals, ecològiques,
gastronòmiques, amicals i amoroses. En la meva intenció
hi havia encara un sol llibre. El primer llançament tenia
tres parts: La Natura de la natura, L’Esdevenir de l’esdevenir
i El Coneixement del coneixement.
Aleshores em vaig adonar que la primera part, tota sola, havia
de constituir un sol llibre, la redacció final del qual
va ser difícil, perquè calia que em familiaritzés
amb idees que m’eren estranyes. Vaig acabar-lo el 1976,
als peus de la muntanya Sainte- Victoire, també allà
en condicions molt agradables.
És treballant en el segon volum, La Vie de la vie, que
em vaig trobar portat a una nova reorganització. Aquesta
reorganització em va conduir, sobretot, a situar al centre
la noció de subjecte, que es trobava a la perifèria,
i a definir-lo a la meva manera, que em sembla nova. En cada llibre,
després, n’he enriquit la definició.
Quina valoració fa avui d’aquest recorregut,
de la seva influència, la seva unitat?
Al principi, moltes idees podien semblar insòlites al lector
i vaig córrer el risc d’ésser rebutjat tant
pels científics com pels filòsofs i els literats.
Però des del principi he tingut partidaris dispersats una
mica per tot arreu. Avui, una part de les meves nocions s’han
difós i comencen a ser utilitzades. La complexitat té,
des d’ara, el seu carnet d’identitat al CNRS. Tot
i així, com que no disposo de cap càtedra des d’on
pugui tenir deixebles, les meves idees s’escampen de manera
vegetal, per disseminació, sense que es pugui preveure
on cauen i on creixen.
Finalment, he tancat el bucle. Des del seu inici, La Méthode
dibuixa un bucle recursiu: de l’humà al natural i
del natural a l’humà. Perquè no són
tan sols les ciències humanes les que s’han de fonamentar
en les ciències de la natura; les ciències de la
natura també s’han de fonamentar sobre l’humà,
ja que sorgeixen de la història humana. No són,
doncs, volums separats que s’apilen els uns sobre els altres.
S’hi pot entrar per qualsevol extrem. I com deia Eliot,
la meva fi és també el meu començament...
Entrevista realitzada per Roger-Pol Droit i publicada
al suplement LE MONDE DES LIVRES del diari LE MONDE el 5 de novembre
del 2004.
Traducció: Oriol Ponsatí i Murlà per a www.terricabras-filosofia.info
"LA
MÉTHODE"
Volum 1 - La Nature de la nature, 1977. "Point Essais"
n°123, 1981.
Traducció en castellà: El Método. 1, La naturaleza
de la naturaleza.
Madrid : Cátedra, 1993
Volum 2 - La Vie de la vie, 1980. "Points Essais" n°175,
1985.
Traducció en castellà: El Método. 2, La vida
de la vida. Madrid : Cátedra,
1993
Volum 3 - La Connaissance de la connaissance, 1986. "Points
Essais"
n°236, 1992.
Traducció en castellà: El Método. 3, El conocimiento
del comocimiento.
Madrid : Cátedra, 1994
Volum 4 - Les Idées. Leur habitat, leur vie, leur mœurs,
leur
organisation, 1991. "Point Essais", n° 303, 1995.
Traducció en castellà: El Método. 4, Las
ideas : su
hábitat, su vida, sus costumbres, su organización.
Madrid : Cátedra, 1992
Volum 5 - L'Humanité de l'humanité. L'identité
humaine, 2001.
Volum 6 - Ethique, 2004.
