Una declaració d’Albert EINSTEIN llegida en la Maimònides Jubilee Celebration (Nova York, abril, 1935)

El text d’aquest missatge, més enllà de la solidaritat amb els jueus perseguits pel nacional-socialisme, és interessant perquè traspua alguna de les idees bàsiques del mètode einstenià: D’una banda s’expressa un fort escepticisme respecte a la raó: Einstein sempre va creure que la vida bona, és a dir, la que estava moguda per ideals morals, s’originava en el sentiment i no en la raó. La raó forneix enteniment però no construeix la personalitat humana; i el líder ho és perquè aplega passions, no per la seva racionalitat. D’altra banda, Einstein considerava, a diferència de l’epistemologia neokantiana de la seva època, que el progrés científic provenia de la intuïció mental i de la consciència de la finalitat (el que en teoria de la ciència s’anomena “teleologia”) a diferència de l’èmfasi molt propi de la seva època en el paper dels mitjans. L’ideal d’harmonia i d’equilibri és el que, en el fons de tot, unifica la bona ciència o la bona vida. [R.A.]

La nostra època està orgullosa del progrés que s’ha fet en el desenvolupament intel·lectual de l’home. La recerca i la lluita per la veritat i el coneixement és una de les qualitats més importants de l’home; malgrat que sovint els qui menys lluiten siguin els que més aixequen la veu per mostra-se’n orgullosos. Certament no hem de convertir en Déu el nostre intel·lecte; té, per suposat, poderosos músculs, però li manca personalitat. No pot dirigir, sinó tan sols servir; i no és capriciós en l’elecció d’un líder. Es reflecteix aquesta característica en les qualitats dels seus sacerdots, els intel·lectuals. L’intel·lecte té un ull molt viu per als mètodes i els instruments, però és cec per als fins i per als valors. Per això no és estrany que aquesta ceguesa es trameti de vells a joves i que constitueixi una sòlida generació avui en dia.

Els nostres antecessors jueus, els profetes i les antigues nissagues xineses entengueren i proclamaren que el factor més important per tal de donar un sentit a la nostra existència humana era establir una meta: la meta de construir una comunitat lliure i feliç que a través de la seva lluita interior constant s’alliberi dels instints heretats de l’antisocialisme i de la destrucció. En aquest esforç els intel·lectuals són els qui poden oferir una més gran ajuda. El fruit de l’esforç intel·lectual, unit a la seva pròpia lluita en cooperació amb l’activitat creativa de l’artista, donen sentit i contingut a la vida.

Avui, tanmateix, dominen el món les més brutals passions i amb un desfici més gran que mai. Nosaltres, els jueus, una petita minoria a tot arreu i sense mitjans de defensa som exposats als patiments més cruels i àdhuc a l’aniquilació completa. L’odi que s’ha aixecat contra nosaltres rau en el fet que hem mantingut aquest ideal d’harmonia i de companyonia i l’hem expressat amb paraules i amb fets entre el millor del nostre poble.