Què
és una ètica deontològica?
Ètica
deontològica és la que considera que el deure és
el motor de l'eticitat. Per a una ètica deontològica
el nucli de l'ètica és el reconeixement de principis,
deures i drets, independentment de les consideracions relatives
al benestar personal o col·lectiu. Per a una persona que
actuï d'una manera conseqüent amb l'ètica deontològica,
l'única felicitat es troba en el compliment de la norma,
que constitueix el deure.
Al
llarg de la història hi ha hagut dos models essencials
d'ètica deontològica:
1.-
El cristianisme primitiu de caire rigorista (l'única felicitat
de l'home es troba en complir els manaments de la llei de Déu)
2.-
El kantisme (els principis, drets i deures provenen de la pròpia
consciència i són determinats autònomament
per la raó humana).
De
vegades se situen també en aquest àmbit l’estoïcisme
(especialment Ciceró, estoic romà, autor del De
officis) i l'ètica intuïcionista de l'escola d'Oxford
(Prichard i Ross).
La
diferència entre ètiques teleològiques i
ètiques deontològiques és molt clara:
1.-
A les ètiques teleològiques "Bo" significa
sempre l'agradable o desitjable, el plaer i la felicitat -amb
el que ens mena a aquesta fita-, i l'útil. Les ètiques
teleològiques consideren que "bo" és el
que produeix plaer, dóna utilitat i condueix a la felicitat
o, menys romànticament, al benestar. Així seria
bona una cosa (un bon menjar), un subjecte (un bon amic) o una
vida bona.
2.-
A l'ètica deontològica més depurada conceptualment
(Kant), "Bo" significa sempre complir amb el deure.
No li interessen les "coses bones" (Wohl) sinó
el bé moral (Gut). Només és bo moralment
el que implica complir amb un deure. Per a Kant, l'únic
que és moral és la font de la qual brolla l'acte.
Fora de la bona voluntat no hi ha res que pugui ser bo sense limitació.
[Aquesta teoria pot ser acusada de reduccionisme: hi ha accions
bones que no constitueixen deure].
