La psicologia és important per a l'ètica, perquè
mostra que l'home aprèn i millora moralment. El problema
ètic és el problema humà; però l'home
es caracteritza perquè mai no és igual a sí
mateix. L'home és dinàmic: "es fa a sí
mateix" i pot créixer i desenvolupar-se moralment.
Desmond Morris al El mono desnudo va popularitzar la teoria de
la neotènia: l'home és una mena de mico que neix
massa aviat i que, en conseqüència, està mal
preparat per a la vida. Això el fa extremament depenent
i necessitat d'amor i protecció. Al primer any de vida,
un ximpanzé és més intel·ligent que
un nadó humà, simplement perquè neix biològicament
més "acabat"; la diferència no s'estableix
fins que el nadó humà no és capaç
d'emprar el llenguatge i entrar al món de les abstraccions
i de la lògica, globalment vedat al ximpanzé (amb
qui per altra banda compartim un 98% d'identitat genètica).
L'evolució psicològica mostra que l'home és
capaç d'aprofitar aquesta capacitat de curiositat al llarg
de tota la vida. Sembla que per als psicobiòlegs i als
antropòlegs, la raó per la qual l'home ha arribat
a ser la criatura dominant al planeta es troba en les seves mancances
més que no en els seus èxits. És perquè
som "molt dolents" o "molt fluixos" que hem
arribat a ser "molt bons" o "molt forts".
L'elefant o el lleó no necessiten ser intel·ligents
en la lluita per la vida: en tenen prou amb ser grans i forts.
L'home, que no mata com un lleó, o que no corre com una
gasela, es va haver d'empescar un àmbit propi que el permetés
sobreviure: la intel·ligència. Per això la
curiositat és un tret específicament humà:
l'home és curiós perquè es descobreix a sí
mateix canviant, perquè sap que no està "fet"
sinó sempre "en projecte". Sense aquesta curiositat
neotènica no hi hauria desenvolupament de la intel·ligència.
L'evolució
de la "consciència moral" en els infants és
un tema que ha interessat molt l'ètica, la psicologia i
també la religió (que es preguntava a quina edat
donar els sagraments als infants "amb ús de raó",
a quina edat hi havia "pecat" i, sobretot, quan era
possible el consentiment lliure per al matrimoni...). Durant segles
(des de l'època medieval) l'edat de la raó eren
els set anys (quan es donava la primera comunió) perquè
se suposava que un infant ja havia assolit el domini del llenguatge
i sabia distingir entre "bé" i "mal"
(les àvies deien que "tenia malícia",
i per tant era hipotèticament culpable; en canvi un nen
deficient era sempre "un innocent"). Sobre l'edat del
consentiment hi havia més polèmica. Generalment
se situava al voltant dels catorze anys per les dones (per raons
fisiològiques) i dels setze per als nois perquè
es considerava que no només entenien la diferència
entre bé i mal sinó que eren capaços de fer
un propòsit i executar-lo (de manera que podien dirigir
una casa). Actualment no és legal un matrimoni abans dels
setze anys (Estat espanyol).
Aquesta hipòtesi avui s'hauria de revisar a l'alça
(i la mateixa església, per exemple, procura no donar la
comunió fins al vuit-nou anys...). Neil Postman ha intentat
mostrar que la televisió actua com un element retardant
en l'evolució intel·lectual i en la capacitat moral
dels infants (Divertim-nos fins a morir, Tecnòpolis [trad.
cat. Llibres de l'Índex] La desaparició de la infantesa
[Eumo]...). Es discuteix -i és discutible- si la televisió
crea un ambient que retarda la decisió ètica, perquè
falseja la relació del subjecte amb la realitat. L'anomenada
síndrome de Peter Pan (el nen que no vol crèixer,
ni prendre responsabilitats) sembla que està creixent en
paral·lel al desenvolupament de malalties de caire psicològic
(anorèxia, bulímia...) vinculades també al
problema de la imatge
El
desenvolupament moral segons Piaget
En psicologia el treball clàssic sobre evolució
psicològica dels criteris morals és el de Jean Piaget:
(El criteri moral del nen, 1932), que havia posat l’èmfasi
en l'existència de diversos estadis naturals en l'evolució
de l'infant. Per a Piaget, el desenvolupament cognoscitiu de l'infant
es caracteritza per una sèrie d'estadis típics i
successius:
1.-
Estadi motor: purament de manipulació d'objectes sense
cap mena de norma; només d'acord a les inclinacions i desitjos.
Aproximadament del naixement als dos anys.
2.-
Estadi egocèntric: el nen és sensible a la influència
de les normes externes, però les imita en soledat, sense
trobar companys de joc. Els nens de tres anys encara que juguin
junts, cadascú juga amb el seu.
3.-
Estadi de cooperació naixent: El nen "s'adona"
que hi ha altres nens, sigui com a competidors o com a col·laboradors.
No només hi està al costat sinó "amb
ells". Però no hi ha consciència clara de les
regles. Comencen a aparèixer estratègies de liderat.
Aproximadament dels sis, o set, fins als deu.
4.-
Estadi de codificació de les regles: Cap als onze-dotze
anys es perceben amb claredat les regles i les conseqüències
dels actes: hi ha càlcul racional.
En
relació a la consciència de la regla, Piaget va
reagrupar els quatre estadis en tres:
1.-
A l'estadi motor la regla no té encara caràcter
coercitiu.
2.-
A l'estadi egocèntric i fins a la meitat de l'estadi de
la cooperació naixent: la regla és sagrada, d'origen
adult i d’essència eterna ("m'ho has dit, m'ho
has dit...."). Per això, per exemple, la paraula de
"la senyo" a pre-escolar val absolutament.
3.-
A finals de l'estadi de codificació de les regles, la norma
pot ser modificada sempre que hi hagi consentiment: i el retret
que fan és que "no es compta amb ells", "no
se'ls demana l'opinió...".
En
definitiva, en un primer moment la moral de l'infant és
"heterònoma": les regles provenen de fora. El
bé i el mal depenen de les consignes a les quals cal sotmetre's
en qualsevol circumstància.
Però
en un segon moment neix l'autonomia de la consciència que
es recolza en la moral de cooperació i en la solidaritat.
El
desenvolupament moral segons Kölhberg
El psicòleg nord-americà Kohlberg ha desenvolupat
l'esquema piagetià (The philosophy of moral development,
1981), ampliant més els elements ètics vinculats
al "deure" (quasi en sentit kantià) i prescindint
força del nivell del "desig" (voler...). Els
seus estudis són també interessants perquè
ha comparat l'evolució psicològica en diverses cultures
arreu del món. La seva teoria psicològica ha estat
la base de la teoria de l'acció comunicativa de Jürgen
Habermas (1929).
Hi
ha tres estadis en el desenvolupament psicològic general:
1.-
Preconvencional:que correspon al primer i a part del segon estadi
piagetià.
2.-
Convencional: que correspon a l'estadi de la cooperació
incipient i a la codificació de regles.
3.-
Postconvencional: que, a l'engrós, coincideix amb l'estadi
de l'autonomia.
A
nivell del desenvolupament moral, Kohlberg distingeix sis estadis.
Kohlberg és antiutilitarista com es podrà veure
en l'ordre dels estadis 5 i 6.
ELS SIS ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC MORAL
NIVELL
A: NIVELL PRECONVENCIONAL
Estadi
1.- Estadi del càstig i l'obediència
Contingut:
El correcte és l'obediència les regles i a l'autoritat
per evitar el càstig i el dany físic.
Perspectiva
social: Egocèntrica. Les accions es jutgen en termes de
conseqüències físiques
Estadi
2.- Estadi dels fins individuals instrumentals i de l'intercanvi
Contingut:
El correcte és atendre les necessitats pròpies i
deixar que els altres facin el mateix, arribant a acords justos
en termes d'intercanvis concrets.
Perspectiva
social: Individualista
NIVELL
B: NIVELL CONVENCIONAL
Estadi
3.- Estadi de les expectatives i relacions interpersonals mútues
i la conformitat.
Contingut:
El correcte és fer un bon paper, ocupar-se dels altres
i dels seus sentiments, ser lleial amb els membres del grup, captenint-se
d'acord amb les regles i les expectatives.
Perspectiva
social: Individu relacionat amb altres individus.
Estadi
4.- Estadi dels sistemes socials i del manteniment de la consciència
Contingut:
El correcte és complir els propis deures envers la societat,
respectant l'ordre social i procurant el benestar de la societat
o el grup.
Perspectiva
social: Es diferencia el punt de vista de la societat dels purs
acords interpersonals
NIVELL
B/C: NIVELL TRANSICIONAL
Es
tracta d'un nivell postconvencional però que encara no
posseeix principis.
Estadi
4.5.- Relativisme crític.
Contingut:
Les eleccions són personals i subjectives. La consciència,
els deures i el "moralment correcte" són considerats
com arbitraris i relatius.
Perspectiva
social: Individu que s'independitza dels criteris de la seva societat
i pren decisions pròpies, sense un compromís amb
la societat.
NIVELL C: NIVELL POSTCONVENCIONAL O DE PRINCIPIS
Estadi
5.- Estadi dels drets prioritaris i el contracte social o l'utilitat
Contingut:
El correcte és respectar els drets i valors bàsics
i els contractes legals d'una societat, fins i tot quan entren
en conflicte amb les regles concretes d'un grup.
Perspectiva
social: Individu racional conscient dels valors bàsics
i dels drets previs als vincles o contractes socials. Es diferencia
el punt de vista legal.
Estadi
6.- Estadi dels principis ètics universals.
Contingut:
Individu racional que reconeix la naturalesa de la moralitat i
la premissa moral bàsica del respecte als altres com a
finalitats i no com a instruments o medis [coincideix amb una
de les formulacions de l'imperatiu categòric kantià].
Implica la imparcialitat, i l'adopció d'un punt de vista
universal.
Al
nivell postconvencional ha canviat la manera de descobrir els
valors: són fruit d'un consens; l'ètica no és,
sinó que es construeix.. Un valor moral imposat, o no és
un bé, o no és moral.
El
desenvolupament moral segons Gilligan
Carol Gilligan, deixeble en un principi de Kolhberg, formula una
crítica a la teoria psicològica del desenvolupament
moral dominant en tots els mitjans acadèmics, que és
la de Kohlberg, un dels punts centrals del qual és la formulació
dels estadis de desenvolupament moral. Aquesta crítica
va sorgir després que en alguns estudis s'observés
que les dones obtenien menor puntuació en els estadis proposats
per Kohlberg i fins i tot que amb els anys retrocedien d'estadi,
és a dir, el seu desenvolupament moral semblava inferior
al dels xics i fins i tot anaven per a arrere. A partir d'aquesta
observació empírica i de la recerca de explicació
per a la mateixa, va trobar que aquest model no és capaç
de captar una forma de plantejar les qüestions morals que
solen utilitzar les dones, perquè no encaixa en el que
Kohlberg, en la seva concepció del desenvolupament moral,
pretén mesurar. Afirma que la concepció de Kohlberg
fa invisibles els avanços de les dones en el seu propi
camí de desenvolupament moral, a pesar que se suposa que
reflexa un desenvolupament propi de la espècie.
Segons ella un motiu d'aquest caire de la teoria és que
s'ha elaborat a partir de mostres amb predomini de barons i d'adolescents
encara que pretén ser una teoria neutra, de validesa universal.
A més aquest caire ni tan sols es sol percebre perquè
"s'ha considerat generalment que la disparitat entre l'experiència
de la dona i la representació del desenvolupament humà,
registrada per tota la bibliografia psicològica, significa
un problema en el desenvolupament de la dona" O sigui domina
una visió segons la qual si la dona no encaixa és
un defecte d'ella, i el que Gilligan planteja és que és
un defecte de la teoria, que no és de veritat una teoria
vàlida per a tota l'espècie. El resultat és
que "l'altra veu", que sol ser la de les dones, passa
desapercebuda.
Així Gilligan planteja els següents estadis de desenvolupament
moral:
1 Atenció al jo per a assegurar la supervivència
(també és mirar només per si mateix). Transició
: consideració d'aquest judici com a egoista.
2 Enteniment de la connexió entre el Jo i els altres, mitjançant
el concepte de responsabilitat. El bo és l'atenció
als altres (per tant posposar-se a si mateixa). Transició
: Anàlisi del desequilibri entre autosacrifici i atenció
a altres, reconsideració de la relació entre el
Jo i els altres.
3 La responsabilitat de l'atenció a altres inclou al mateix
temps al Jo i als altres. Cal fer equilibris entre el poder i
la cura de si mateixa d'una banda, i la cura d'altres per l'altra.
Alguns autors critiquen a Gilligan per qüestions metodològiques
que es poden englobar en dos aspectes:
Un
fa referència a que no utilitza correctament els mètodes
d'investigació en psicologia,
L'altre
es refereix a les diferències de gènere. Les afirmacions
de Gilligan, diuen, s'ajusten als estereotips sobre les dones,
més que a la seva realitat. En la literatura hi ha moltes
suposades diferències de gènere que han desaparegut
en utilitzar millors controls, són precisament els estereotips.
Aquesta afirmació suposa també una crítica
a Gilligan. Les diferències que ella atribueix a diferències
entre els gèneres correspondrien més aviat a diferències
de poder, de posició social, de forma que si es corregeixen
aquests caires no s'observen diferències de gènere.
Hi ha indicis que els que manquen de poder o són marginats
tendeixen a adoptar una ètica de responsabilitat, d'atenció,
motivada per la consciència de que poden a la seva vegada
necessitar ajuda qualsevol dia. Per exemple en estudiar la població
negra que retorna al Sud d'EUA, s'observa que ambdós sexes
tenen una experiència semblant respecte al salari i condicions
de treball i comparteixen també una ètica de l'atenció.
Consideren per tant que Gilligan està privilegiant un origen
de la "diferència de veu", el gènere,
i oblidant altres.
