ERNST
JÜNGER(1895-1998): CRONOLOGIA COMENTADA
QUAN
ALGÚ VIU GAIREBÉ 103 ANYS I PUBLICA LLIBRES INNOVADORS
DE 1920 A 1997 ES POT SOSPITAR QUE HA PASSAT PER VÀRIES
REENCARNACIONS. EFECTIVAMENT, JÜNGER ES REINVENTÀ
A SOVINT SI MATEIX AL LLARG DE LA SEVA VIDA PERÒ SEMPRE
FOU FIDEL A UNA CONVICCIÓ INDIVIDUALISTA O –COM ELL
DEIA– “ANARCA” (QUE ÉS ALS ANTÍPODES
TANT DEL MONARCA COM DE L’ANARQUISTA). AQUESTA CRONOLOGIA,
NOMÉS INDICATIVA, ASPIRA A SITUAR EL PERSONATGE EN LA SEVA
COMPLEXA EVOLUCIÓ INTEL·LECTUAL.
1895
(9 de Març):
Neix Ernst Jünger a Heidelberg. Àries amb ascendent
Crancs. El seu pare era químic i farmacèutic, tot
un burgès de molt bon passar. Ernst fou el primogènit
de 7 fills, dels qual només arribaran a l’edat adulta
una germana i tres germans, el més conegut dels quals fou
Friedrich Georg, també escriptor, poeta i filòsof.
Els informes escolars dels internats de Hannover i Brunswick (1905-1907)
el qualifiquen d’escolar desatent i somniador.
1913:
Es fuga de casa i s’allista a la Legió Estrangera
francesa a Verdun; malgrat tractar-se d’un menor aconsegueix
ser reclutat i arriba fins Algèria (Oran i Sidi Bel-Abbès).
El tracte que rep no li agrada, deserta i és empresonat.
El seu pare el localitza, aconsegueix lliurar-lo d’un consell
de guerra amb l’argument de la minoria d’edat i promet
financiar-li una expedició al Kilimanjaro si torna a casa,
-expedició que no es farà per causa de la guerra.
Aquesta experiència més o menys reelaborada està
en la base de la seva obra JOCS AFRICANS (1936).
1914:
A l’agost Jünger passa l’examen de batxillerat
en un examen d’urgència que reprengué molts
anys més tard a EL TIRAXINES (1973) i marxa al front. S’incorpora
al Regiment de Fusellers Hannoverians nº 73, un cos d’èlit.
De 1914 a 1918 surt ferit catorze vegades i rep la Creu de Ferro,
la creu de cavaller dels Hohenzolern amb palmes i, finalment,
la més alta condecoració militar alemanya: l’Orde
“Pour le Merit”, creada l’any 1740 per Frederic
II de Prússia, de la qual arribarà a ser l’únic
titular viu. Només es van donar 687 condecoracions d’aquesta
mena durant tota la 1ª Guerra, de les quals tan sols 11 foren
per a caps de companyia o batalló. Acaba la contesa com
a tinent per mèrits de guerra. Des de principis de la guerra
Jünger porta un diari, integrat per un total de 14 quaderns,
que serà la pedrera de moltes obres posteriors.
1919:
Resta a l’exèrcit com a soldat professional i escriu
un manual d’infanteria. Sempre es considerarà un
“oficial prussià” empeltat pel codi d’honor
de la cavalleria d’abans –cosa que el fa rebutjar
Hitler per massa groller.
1920:
Publica a compte d’autor TEMPESTES D’ACER, descripció
les seves experiències bèl·liques que aconsegueix
un èxit impressionant en una Alemanya en fallida. Esdevé
un heroi del nacionalisme germànic.
1923:
Abandona l’exèrcit i estudia zoologia a Leipzig.
Els invertebrats i les papallones constitueixen una de les seves
grans passions al llarg de tota la seva vida.
1925:
Continua estudis de zoologia a Nàpols. Matrimoni amb Gretha
von Jeinsen. S’estableix com a periodista i col·labora
en la premsa més xovinista. És periodista polític
a L’ESTANDART, suplement extremista de la revista “Cascos
d’acer” de la Lliga alemanya d’excombatents.
1926:
Neix el seu fill Ernst, que morirà a la 2ª Guerra
Mundial.
1927:
Viu a Berlín en condicions difícils (hiperinflació...)
treballant com a polemista polític, en revistes com MARXA
ENDAVANT, RESISTÈNCIA i ARMÍNIUS. Es vincula als
“nacional-bolxevics” d’Ernst Niekisch (l’autor
de “Hitler una fatalitat per a Alemanya”, que serà
empresonat pels nazis l’any 1937 i no sortirà del
camp de concentració fins 1945 cec i pràcticament
paralític). Jünger considerà sempre que el
nazisme era una reacció patriòtica davant el brutal
Tractat de Versalles però en la mesura que detesta el xovinisme
-i encara més el socialisme- no serà mai nazi, i
menys encara hitlerià, malgrat els intents de Goebbels
per portar-lo al partit l’any 1931. Fins 1932 escriu bàsicament
en premsa i esdevé una celebritat. Coneix Carl Schmitt
(que s’inspira en idees jüngerianes per a la TEORIA
DEL PARTISÀ). D’ençà de 1932 comença
a viatjar a Balears (1932), Dalmàcia (1933), Noruega (1935),
Canàries i Brasil (1936) i sobretot fa estades a París
on coneix Gide (1937).
1930:
Publica un assaig de tècnica militar FOC I MOBILITAT, en
què demostra que la mecanització dels exèrcits
obre nous camps a l’estratègia. Aquest text està
inspirat pels escrits del general De Gaulle.
1931:
Publica LA MOVILITZACIÓ TOTAL, assaig sobre la relació
entre tècnica i guerra en la societat moderna, tema que
aprofundirà a EL TREBALLADOR (1932) i a SOBRE EL DOLOR
(1934).
1932: Quan
una antiga amant de Jünger, l’escriptora jueva Else
Lasker-Schüler, guanya un premi literari es desencadena una
campanya xenòfoba brutal contra ella, acabant amb una pallissa
brutal que va la va deixar malferida i estabornida al terra; Jünger
la defensa a la premsa quasi en solitari. Publica EL TREBALLADOR
[Die Arbeiter] que està en la base del pensament sobre
la tècnica de Heidegger. Un volum sencer de l’obra
completa de Heidegger està dedicat a Jünger. En definitiva,
en aquest moment Jünger passa un període clarament
nietzschià: proclama que un cop finida l’edat dels
Déus s’esdevé l’arribada d’un
temps de Titans que han de canviar el món, portats per
la nova tecnologia i com expressió d’un poder planificat
i brutal, caracteritzat per la “mobilització total”.
La voluntat de poder queda, doncs, vinculada a la tècnica.
A Espanya se’n fa ressò el fundador de la Falange,
José Antonio Primo de Rivera. EL TREBALLADOR està
molt vinculat al debat sobre un assaig d’Ernst Niekisch
que portava per títol: LA TÈCNICA, DEVORADORA D’HOMES
(1931).
1933:
Es nega a entrar a l’Acadèmia Alemanya de Poesia
dominada pels nazis i marxa de Berlín per a viure a la
petita ciutat de Goslar.
1934:
Publica FULLES I PEDRES [Blaetter und Steine] contra el racisme
nazi. Protesta per la publicació sense permís d’un
fragment del seu llibre COR AVENTURER en la premsa nazi. Neix
el seu fill Alexandre.
1938:
En un viatge a l’illa de Rodes (Grècia) té
un somni visionari sobre Hitler.
1939:
Publica SOBRE ELS PENYASEGATS DE MARBRE, barreja de novel·la
fantàstica i al·legat polític contra Hitler.
Els nazis prohibeixen l’obra quan ja portava venuts quaranta
mil exemplars però el propi Hitler, bon coneixedor de la
literatura i especialment gran lector de poesia, dóna ordre
de no molestar Jünger que és mobilitzat el 26 d’agost
amb el grau de capità. Participa a la campanya de França
però no en accions militars significatives. Rep la Creu
de Ferro de 2ª classe per haver rescatat amb vida uns joves
reclutes que de forma imprudent s’havien acostat massa a
les línies franceses per a fer fotografies. D’ençà
del 16 d’abril del 39 porta un diari, JARDINS I RUTES, testimoni
dels primers moments de la contesa bèl·lica. Quan
esclata la guerra s’ho fa venir bé per no intervenir
en combats: al juny de 1940 dirigeix la guarnició que vigila
la catedral de Laon i després el castell dels La Rochefoucaul
a Montmirail.
1941:
Arriba a París el 6 d’abril i el seu paper militar
es limita a dirigir la policia militar que fa la guàrdia
de l’Hotel Continental. Fins el 14 de juny el general Speidel
no el crida a l’estat major. Al febrer Jünger havia
començat un altre diari –imprescindible per a entendre
la vida cultural parisenca sota l’ocupació–
publicat com a RADIACIONS. Conspira entre l’estament militar
convençut que Alemanya no pot guanyar la guerra. Llegeix
la Bíblia.
1942:
A partir de gener comença a escriure LA PAU, proposta d’un
embrió d’Unió Europea per tal de superar les
guerres seculars entre França i Alemanya. Comença
a establir contactes amb els escriptors francesos més o
menys “col·laboracionistes” (Jouhandeau, Drieu,
Montherlant, Cocteau, Guitry, Arletty, Colette...). Al novembre
és enviat al Càucas per tal fer un estudi sobre
la moral de les tropes i, de pas, per a sondejar la reacció
dels oficials del front de Rússia davant un eventual atemptat
contra Hitler.
1943:
Torna a París el 19 de febrer. És encarregat de
la censura de premsa: se li atribueix haver ajudat Sartre a estrenar
les seves obres de teatre i té alguna conversa amb Picasso.
Acaba la redacció de LA PAU. El text té una difusió
reduïda però bàsica per a entendre els moviments
estratègics en la política europea de postguerra.
Consta que Rommel, el general més prestigiós de
l’àmbit antihitlerià dins l’exèrcit
alemany, el va llegir en una nit i el considerà elogiosament,
però és excessiu considerar-lo com un document oficiós
de la fracció antinazi de l’exercit alemany.
1944:
Després de l’atemptat fallat de Stauffenberg (20
de juny) contra Hitler (que ell sempre anomena Nièbolo)
cauen Rommel i Speidel i ell mateix esdevé un tipus sospitós
per a la Gestapo. El seu fill Ernst és empresonat (12 de
febrer) per haver fet comentaris contraris a Hitler: per sortir
de la presó ha d’anar a primera línia i morirà
més tard a les pedreres de marbre de Carrara (Itàlia)
en acció de guerra (29 de novembre). Jünger, que no
ho va saber fins el 12 de febrer de l’any següent,
sempre va considerar que castigaren el fill per no castigar-lo
a ell. L’11 d’agost surt de París i als darrers
mesos de la guerra abandona l’exèrcit.
1945:
Amb la derrota es nega a passar pel tribunal “desnazificador”
que considera insultant i indigne per a un soldat. Els seus llibres
són prohibits per les autoritats d’ocupació
però la prohibició s’aixeca al cap de poc.
A partir de 1949 coneix personalment Martin Heidegger, també
mig prohibit i malcomprès en la nova Alemanya. EL LLIBRE
DEL RELLOTGE DE SORRA serà un text d’aparent innocència
en que es reflecteix la seva reflexió sobre el pas del
temps natural al temps mecànic. En les dècades del
1950 i 1960 Jünger inicia dures experiències amb les
drogues al·lucinògenes que es reflecteixen en novel·les
simbòliques com ABELLES DE CRISTALL (1957) o VISITA A GODENHOLM
i en textos teòrics que seran molt llegits a l’època
hippie, especialment APROXIMACIONS, DROGUES, EMBORRATXAMENT. Sempre
considera les drogues com una “exploració de l’espai
interior”. Segons una llegenda de l’època –sovint
repetida i no se sap fins a quin punt confirmada– el seu
amic Albert Hofmann, descobridor de l’al·lucinogen
LSD, seria no sols el seu proveïdor sinó el seu mecenes
al llarg dels anys.
1950:
Va a viure Wilflingen (Suàbia) a la casa del Gran Guardaboscos
dels barons Schenk von Stauffenberg. Un fill dels von Stauffenberg
havia mort a la guerra combatent al costat del fill de Jünger
i aquesta família aristocràtica l’acollí
fins a la seva mort en un entorn paradisíac: un casal immens
amb prou espai per a la seva col·lecció entomològica
de 40.000 exemplars, passió que explica a CACERES SUBTILS
(1967). Wilflingen era a la mort de Jünger una petita localitat
de 360 habitants. Fa nombrosos viatges científics i d’exploració
per Àfrica i continua les seves experiències amb
drogues. En 1959 funda la revista ANTAIOS. A finals d’aquesta
dècada i a principis de la següent estudia els místics
musulmans.
1960:
Mort de la seva esposa Gretha i publicació de L’ESTAT
UNIVERSAL. Dos anys més tard (1962) es casa amb la bibliotecària
Liselotte Lohrer. Esdevé un petit mite vivent, un “autor
de culte”, però continua molt aïllat i inclassificable.
Amb l’èxit de la novel·la fantàstica
sudamericana (García Marquez, etc.) se’l vol considerar
un precedent d’aquest moviment, amb el qual no té
res a veure perquè el seu experiment entronca més
amb el món germànic i amb una concepció del
món postnietzschiana, en termes de voluntat de poder. A
més, Jünger no fa “literatura”, sinó
que escriu.
1977:
Mort del seu germà Friedrich Georg. Publica EUMESWIL, una
obra mestra absoluta sobre el nihilisme.
1984:
Participa a Verdun, amb el president alemany Helmut Kohl i el
president francès François Mitterrand (aquest darrer
un gran admirador de la seva obra) en l’homenatge a les
víctimes de les dues guerres mundials.
1985:
Publica UNA TROBADA PERILLOSA, novel·la.
1989: Rep
el doctorat honoris causa de la Universitat del País Basc.
Publica LA TISORA (aforismes i notes curtes). Cau el mur de Berlín
de la manera com havia anticipat Jünger que des de mitjans
dels anys 1950 escriví una sèrie d’articles
i conferències defensant que la Unió Soviètica
desapareixeria perquè havia entrat en una dinàmica
ineficient i en una retòrica sobre la “pau”
i el “progrés” que era una còpia del
pragmatisme americà.
1995:
En el seu centenari visita la Universitat de Madrid-Alcalà
que el nomena “honoris causa” i ofereix una conferència.
Es fa fotografiar amb un havà i una ampolla de conyac després
d’un sopar madrileny que dura més de dues hores.
1997:
Publica SETANTA S’ESCOLEN, una part del seu monumental DIARI
–que serà el seu darrer llibre.
1998 (17 de
febrer): Mor sense patiment, d’un constipat, faltant un
mes i pocs dies per a complir 103 anys. A part de les ferides
de la 1ª Guerra Mundial només havia estat a l’hospital
un cop en la seva vida, per picadura d’insecte. S’havia
definit a si mateix dient: “Vet aquí un home lliure”
i com a tal va viure sempre.
