LA VIRTUT ÉS EL TEMA CENTRAL DEL LLIBRE II DE L’ÈTICA A NICÒMAC. En Aristòtil «la virtut» són sempre «les virtuts»; n’hi de molt diverses, així com són diferents també els impulsos i sentiments que la raó ha de moderar. Les virtuts ètiques, a parer d’Aristòtil, deriven del costum...[PDF]
El Llibre II de l’ÈTICA A NICÒMAC rep tradicionalment el subtítol «De la virtut»; els editors posteriors van adjudicar-li aquest nom perquè el llibre pretén esbrinar el significat d’aquest concepte moral. Com passa amb tots els textos ...[PDF]
El llibre segon i els sis primers capítols del llibre tercer de l’ÈTICA A NICÒMAC determinen d’una manera precisa l’essència de la virtut segons Aristòtil. Aquesta teoria de la virtut es fonamenta en uns pressupostos antropològics explicitats al llibre primer... [PDF]
En Aristòtil la teoria ètica i la teoria política són inseparables, l’home és un «animal tendent a la polis» [‘politikon zoon’] de manera que els hàbits ètics són també hàbits polítics. Conduir-se un mateix i conduir virtuosament la ciutat consisteix igualment actuar...[PDF]
«El qui sempre fuig, el qui té por de tot i no resisteix gens, esdevé covard; el qui res no tem i tot ho escomet, temerari; igualment el qui es lliura a tots els plaers i no s’absté de res, desenfrenat; el qui, com tots els esquius defuig tot plaer, insensible, en cert sentit...[PDF]