Dossier Aristòtil

 

01 ARISTÒTIL: ÈTICA

Aristòtil va néixer l’any 384 a .n.e. a Estagira, una petita ciutat propera a Macedònia, poblada per una barreja de macedonis i tracis, però on es parlava grec. El seu pare era metge personal d’Amintes III, rei de Macedònia i el model de la medicina està molt...

Veure més »

02 VIRTUT EN ARISTÒTIL

Definició: Hàbit adquirit, voluntari, deliberat, que consisteix en el terme mitjà amb relació a nosaltres, “tal com el determinaria el bon judici d’un baró prudent i sensat, jutjant de conformitat amb la recta raó i l’experiència”...

Veure més »

03 ÈTICA NICOMAQUEA: UN RESUM

L’Ètica Nicomaquea en la seva edició catalana publicada per la Fundació Bernat Metge consta de dos volums. El primer conté els llibres I-IV; el segon, els llibres VX. El primer va precedit d’una introducció de Josep Batalla (pp. 7-138), que s’articula en les parts següents... [PDF]

Veure més »

04 Mary WARNOCK ¿DE QUÉ TRATA EL DISCURSO MORAL? Ética para personas inteligentes (fragmento)


En primer lugar, es evidente que la moral tiene que ver con la conducta de los seres humanos. Por horribles o trágicos que sean algunos fenómenos naturales, como las...

Veure més »

05 ARISTÓTELES: el bien como realidad dinámica


Platón consideró que la Idea de Bien, además de ser la auténtica realidad, era también la única realidad valiosa y, correlativamente, el fundamento de la prioridad objetiva de los valores y de la validez objetiva de la ley moral. Para Aristóteles, en cambio, la fiabilidad de...

Veure més »

06 LA ÉTICA DE ARISTÓTELES Alfredo GÓMEZ-MULLER


La noción de ‘ética’ reenvía en el espíritu de la Grecia antigua a una práctica específica que no se puede reducir a la representación hoy dominante de la ética. La palabra procede de ‘éthos’, que en origen significa ‘las costumbres’, la manera de ser habitual que caracteriza a un ...

Veure més »

07 ÈTICA DE LA VIRTUT (VIRTUE ETHICS) I ÈTICA DEL DEURE (DUTY ETHICS)


La distinció entre “ètica de la virtut” i “ètica del deure” és una forma de plantejar la diferència entre les ètiques de caire aristotèlic (o conseqüèncialista) i les tipus kantià (o deontològiques). Va ser ...

Veure més »

08 ARISTÓTELES: GRAN ÉTICA (Cap XXVIII); DE LA VIRTUD DE LA DIGNIDAD


« La dignidad ocupa una posición intermedia entre la autosuficiencia y la cortesía servil. Su campo es el de las relaciones e intercambios en la vida social. El hombre autosuficiente es el que evita todo intercambio y ...

Veure més »

01 FINALIDAD, CAUSA FINAL


La naturaleza no hace nada en vano; se rige por fines a los cuales se ordenan la mayor parte de los fenómenos. Esa es una intuición básica de todo el mundo antiguo y un implícito en toda la obra aristotélica, que precisamente lo aleja de la intuición básica de la modernida’...

Veure més »

Vocabulari d’Aristòtil


Materials propis (R.A.) i adaptació del text de Pierre Pellegrin (“Le Vocabulaire d’Aristote” Ed. Ellipses). Accident (symbebèkos): El mot “symbebèkos” és el particip del verb “symbainein” que significa “anar amb”.’...

Veure més »

WERNER JAEGER SEMBLANZA DE ARISTÓTELES ANÁLISIS DEL HOMBRE [fragmentos]


(...) La fundación de la ética como ciencia resultó profundamente afectada por el hecho de haber puesto Sócrates en primer término ...

Veure més »

ARISTÒTIL, CRÍTIC DE PLATÓ


Plató es, per a Aristòtil, l’adversari amb què provar la força de les pròpies idees, però no l’enemic aferrissat que vol el tòpic. Si es coneguda la frase «sóc amic de Plató, però més amic de la veritat», no és menys important la continuïtat ...

Veure més »

Paul Ricoeur La ética según Aristóteles


Entrevista para la RAI 6/4/1989 Profesor Ricoeur, la doctrina ética de Aristóteles suscita un renovado interés. ¿De qué texto aristotélico hay que partir para entender los aspectos de mayor importancia en su teoría ética?...

Veure més »

¿QUÉ ES LA ÉTICA ARISTOTÉLICA? Anne MERKER


No hay ámbito de la actividad humana que no esté hoy penetrado por consideraciones éticas. La ética está en boca de todos y en todas las salsas. Pero en punto a saber ...

Veure més »

ARISTÓTELES Ética a Nicómaco Libro I


MATERIAL EXCLUSIVAMENTE DE ESTUDIO (traducción de circulación restringida). Los textos intercalados en azul sobre el texto son de nuestra responsabilidad. Las notas y los intercalados seleccionan algunas de las propuestas...

Veure més »

DOSSIER Ètica a Nicòmac, llibre II


El terme mitjà en l’«Ètica a Nicòmac» Eines per llegir el Llibre II de l’«Ètica a Nicòmac» Alfredo GÓMEZ-MULLER: L’estructura de l’«Ètica a Nicòmac» El polític i la moderaciót...

Veure més »

DOSSIER L’amistat en Aristòtil


L’amistat segons Aristòtil – context i sentit del tema Aristóteles: política y amistad Amistat útil, amistat plaent, amistat virtuosa El caràcter específic de l’amistat virtuosa en Aristòtil L’amistat i els exclosos de la ciutat...

Veure més »

Ètica i felicitat


Una de les preguntes que més sovint es plantegen en l’àmbit de l’ètica aristotèlica és la que fa referència a la relació entre racionalitat i felicitat. En altres paraules: són més felices les persones racionals? Si la racionalitat és la “perfecció” de l’home (per dir-ho en un antiquat...

Veure més »

Vocabulari de la 'Política' d'Aristòtil


Materials propis (R.A.) i adaptació del text de René Lefebvre "Politique - Aristote" Ed. Ellipses. Acció (praxis): En Aristòtil, l'acció s'oposa a la "teoria" (pensament pur o contemplació) i a la "poiesis" (producció). L'acció es caracteritza...

Veure més »

Rémi Brague: ¿Cómo llegó Aristóteles hasta nosotros?


Comencemos por el final. Las ediciones y traducciones de obras de Aristóteles que usamos, dependen de una edición completa del original griego editada entre 1831 y 1836 por el erudito prusiano Immanuel Bekker. Disponemos actualmente de ediciones más satisfactorias...

Veure més »