Els llibres VIII i IX de l’Ètica a Nicòmac tracten sobree l’amistat i mostren que l’autosuficiència de l’home virtuós no es pot entendre com un aïllament esplèndid; de cap manera un ciutadà com cal pot viure al marge de la societat. L’home virtuós és un ésser social (polític) que ha de menester els altres per tal de viure...[PDF]
Aristóteles distingue a los seres vivos jerárquicamente por la naturaleza de su alma. El alma «vegetativa» corresponde a las plantas, el alma «sensitiva» a los animales y el alma «racional», que engloba a las otras dos, pertenece a los humanos. Si lo que corresponde a la planta es crecer, y al caballo ...[PDF]
L’aristotelisme, a diferència de moltes ètiques posteriors (la cristiana o la kantiana, per exemple) no considera l’ètica com un conjunt d’obligacions o de prohibicions sinó com una manera d’accedir a la vida feliç mitjançant la pràctica de la virtut que no consisteix en altra cosa que en deixar brollar, de manera... [PDF]
La paraula grega philia es tradueix convencionalment al català per ‘amistat’, però té un caràcter força més ampli. De fet, designa qualsevol afecció benvolent o agradosa envers els altres, o qualsevol vincle emotiu. Però Aristòtil va restringir el significat de philia aproximadament al que...[PDF]
L’amistat aristotèlica es dóna exclusivament entre iguals, val a dir, entre ciutadans. La finalitat de la ciutat, comunitat dels qui pretenen viure bé, és proporcionar una vida autàrquica i feliç, impossible d’assolir sense les coses necessàries (ananquia). Aristòtil va definir el que és necessari...[PDF]
La qüestió de l’amistat grega planteja una dificultat important en la traducció del seu camp moral al nostre, que és ‘postmodern’, (val a dir, postcristià i postindustrial). La cultura clàssica ignorava completament les idees d’abnegació, de submissió i de ‘caritat’ que són centrals...[PDF]
La qüestió de l’amistat en la cultura occidental ha conegut dos desenvolupaments diferents: a Grècia i Roma d’una banda i en el cristianisme per l’altra. El model clàssic fou el d’una «amistat cívica» (philia) entre homes justos. L’origen d’aquesta concepció de l’amistat el trobem...[PDF]