Dossier l’amistat en Aristòtil

L’amistat segons Aristòtil – context i sentit del tema

Els llibres VIII i IX de l’Ètica a Nicòmac tracten sobree l’amistat i mostren que l’autosuficiència de l’home virtuós no es pot entendre com un aïllament esplèndid; de cap manera un ciutadà com cal pot viure al marge de la societat. L’home virtuós és un ésser social (polític) que ha de menester els altres per tal de viure...[PDF]

Veure més »

Aristóteles: política y amistad

Aristóteles distingue a los seres vivos jerárquicamente por la naturaleza de su alma. El alma «vegetativa» corresponde a las plantas, el alma «sensitiva» a los animales y el alma «racional», que engloba a las otras dos, pertenece a los humanos. Si lo que corresponde a la planta es crecer, y al caballo ...[PDF]

Veure més »

Amistat útil, amistat plaent, amistat virtuosa

L’aristotelisme, a diferència de moltes ètiques posteriors (la cristiana o la kantiana, per exemple) no considera l’ètica com un conjunt d’obligacions o de prohibicions sinó com una manera d’accedir a la vida feliç mitjançant la pràctica de la virtut que no consisteix en altra cosa que en deixar brollar, de manera... [PDF]

Veure més »

El caràcter específic de l’amistat virtuosa en Aristòtil


La paraula grega philia es tradueix convencionalment al català per ‘amistat’, però té un caràcter força més ampli. De fet, designa qualsevol afecció benvolent o agradosa envers els altres, o qualsevol vincle emotiu. Però Aristòtil va restringir el significat de philia aproximadament al que...[PDF]

Veure més »

L’amistat i els exclosos de la ciutat

L’amistat aristotèlica es dóna exclusivament entre iguals, val a dir, entre ciutadans. La finalitat de la ciutat, comunitat dels qui pretenen viure bé, és proporcionar una vida autàrquica i feliç, impossible d’assolir sense les coses necessàries (ananquia). Aristòtil va definir el que és necessari...[PDF]

Veure més »

El magnànim i la ciutat

La qüestió de l’amistat grega planteja una dificultat important en la traducció del seu camp moral al nostre, que és ‘postmodern’, (val a dir, postcristià i postindustrial). La cultura clàssica ignorava completament les idees d’abnegació, de submissió i de ‘caritat’ que són centrals...[PDF]

Veure més »

L’amistat i els exclosos de la ciutat

La qüestió de l’amistat en la cultura occidental ha conegut dos desenvolupaments diferents: a Grècia i Roma d’una banda i en el cristianisme per l’altra. El model clàssic fou el d’una «amistat cívica» (philia) entre homes justos. L’origen d’aquesta concepció de l’amistat el trobem...[PDF]

Veure més »