Second slide

ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES ELS CODIS DEONTOLÒGICS

 

Què és una ètica deontològica?

Ètica deontològica és la que considera que el deure és el motor de l'eticitat. Per a una ètica deontològica el nucli de l'ètica és el reconeixement de principis, deures i drets, independentment de les consideracions relatives al benestar personal o col·lectiu. Per a una persona que actuï d'una manera conseqüent amb l'ètica deontològica, l'única felicitat es troba en el compliment de la norma, que constitueix el deure.

Al llarg de la història hi ha hagut dos models essencials d'ètica deontològica:

1.- El cristianisme primitiu de caire rigorista (l'única felicitat de l'home es troba en complir els manaments de la llei de Déu)

2.- El kantisme (els principis, drets i deures provenen de la pròpia consciència i són determinats autònomament per la raó humana).

De vegades se situen també en aquest àmbit l’estoïcisme (especialment Ciceró, estoic romà, autor del De officis) i l'ètica intuïcionista de l'escola d'Oxford (Prichard i Ross).

La diferència entre ètiques teleològiques i ètiques deontològiques és molt clara:

1.- A les ètiques teleològiques "Bo" significa sempre l'agradable o desitjable, el plaer i la felicitat -amb el que ens mena a aquesta fita-, i l'útil. Les ètiques teleològiques consideren que "bo" és el que produeix plaer, dóna utilitat i condueix a la felicitat o, menys romànticament, al benestar. Així seria bona una cosa (un bon menjar), un subjecte (un bon amic) o una vida bona.

2.- A l'ètica deontològica més depurada conceptualment (Kant), "Bo" significa sempre complir amb el deure. No li interessen les "coses bones" (Wohl) sinó el bé moral (Gut). Només és bo moralment el que implica complir amb un deure. Per a Kant, l'únic que és moral és la font de la qual brolla l'acte. Fora de la bona voluntat no hi ha res que pugui ser bo sense limitació. [Aquesta teoria pot ser acusada de reduccionisme: hi ha accions bones que no constitueixen deure].