La psicologia és important per a l'ètica, perquè mostra que l'home aprèn i millora moralment. El problema ètic és el problema humà; però l'home es caracteritza perquè mai no és igual a sí mateix. L'home és dinàmic: "es fa a sí mateix" i pot créixer i desenvolupar-se moralment. Desmond Morris al El mono desnudo va popularitzar la teoria de la neotènia: l'home és una mena de mico que neix massa aviat i que, en conseqüència, està mal preparat per a la vida. Això el fa extremament depenent i necessitat d'amor i protecció. Al primer any de vida, un ximpanzé és més intel·ligent que un nadó humà, simplement perquè neix biològicament més "acabat"; la diferència no s'estableix fins que el nadó humà no és capaç d'emprar el llenguatge i entrar al món de les abstraccions i de la lògica, globalment vedat al ximpanzé (amb qui per altra banda compartim un 98% d'identitat genètica). L'evolució psicològica mostra que l'home és capaç d'aprofitar aquesta capacitat de curiositat al llarg de tota la vida. Sembla que per als psicobiòlegs i als antropòlegs, la raó per la qual l'home ha arribat a ser la criatura dominant al planeta es troba en les seves mancances més que no en els seus èxits. És perquè som "molt dolents" o "molt fluixos" que hem arribat a ser "molt bons" o "molt forts". L'elefant o el lleó no necessiten ser intel·ligents en la lluita per la vida: en tenen prou amb ser grans i forts. L'home, que no mata com un lleó, o que no corre com una gasela, es va haver d'empescar un àmbit propi que el permetés sobreviure: la intel·ligència. Per això la curiositat és un tret específicament humà: l'home és curiós perquè es descobreix a sí mateix canviant, perquè sap que no està "fet" sinó sempre "en projecte". Sense aquesta curiositat neotènica no hi hauria desenvolupament de la intel·ligència.
L'evolució de la "consciència moral" en els infants és un tema que ha interessat molt l'ètica, la psicologia i també la religió (que es preguntava a quina edat donar els sagraments als infants "amb ús de raó", a quina edat hi havia "pecat" i, sobretot, quan era possible el consentiment lliure per al matrimoni...). Durant segles (des de l'època medieval) l'edat de la raó eren els set anys (quan es donava la primera comunió) perquè se suposava que un infant ja havia assolit el domini del llenguatge i sabia distingir entre "bé" i "mal" (les àvies deien que "tenia malícia", i per tant era hipotèticament culpable; en canvi un nen deficient era sempre "un innocent"). Sobre l'edat del consentiment hi havia més polèmica. Generalment se situava al voltant dels catorze anys per les dones (per raons fisiològiques) i dels setze per als nois perquè es considerava que no només entenien la diferència entre bé i mal sinó que eren capaços de fer un propòsit i executar-lo (de manera que podien dirigir una casa). Actualment no és legal un matrimoni abans dels setze anys (Estat espanyol).
Aquesta hipòtesi avui s'hauria de revisar a l'alça (i la mateixa església, per exemple, procura no donar la comunió fins al vuit-nou anys...). Neil Postman ha intentat mostrar que la televisió actua com un element retardant en l'evolució intel·lectual i en la capacitat moral dels infants (Divertim-nos fins a morir, Tecnòpolis [trad. cat. Llibres de l'Índex] La desaparició de la infantesa [Eumo]...). Es discuteix -i és discutible- si la televisió crea un ambient que retarda la decisió ètica, perquè falseja la relació del subjecte amb la realitat. L'anomenada síndrome de Peter Pan (el nen que no vol crèixer, ni prendre responsabilitats) sembla que està creixent en paral·lel al desenvolupament de malalties de caire psicològic (anorèxia, bulímia...) vinculades també al problema de la imatge
El desenvolupament moral segons Piaget
En psicologia el treball clàssic sobre evolució psicològica dels criteris morals és el de Jean Piaget: (El criteri moral del nen, 1932), que havia posat l’èmfasi en l'existència de diversos estadis naturals en l'evolució de l'infant. Per a Piaget, el desenvolupament cognoscitiu de l'infant es caracteritza per una sèrie d'estadis típics i successius:
1.- Estadi motor: purament de manipulació d'objectes sense cap mena de norma; només d'acord a les inclinacions i desitjos. Aproximadament del naixement als dos anys.
2.- Estadi egocèntric: el nen és sensible a la influència de les normes externes, però les imita en soledat, sense trobar companys de joc. Els nens de tres anys encara que juguin junts, cadascú juga amb el seu.
3.- Estadi de cooperació naixent: El nen "s'adona" que hi ha altres nens, sigui com a competidors o com a col·laboradors. No només hi està al costat sinó "amb ells". Però no hi ha consciència clara de les regles. Comencen a aparèixer estratègies de liderat. Aproximadament dels sis, o set, fins als deu.
4.- Estadi de codificació de les regles: Cap als onze-dotze anys es perceben amb claredat les regles i les conseqüències dels actes: hi ha càlcul racional.
En relació a la consciència de la regla, Piaget va reagrupar els quatre estadis en tres:
1.- A l'estadi motor la regla no té encara caràcter coercitiu.
2.- A l'estadi egocèntric i fins a la meitat de l'estadi de la cooperació naixent: la regla és sagrada, d'origen adult i d’essència eterna ("m'ho has dit, m'ho has dit...."). Per això, per exemple, la paraula de "la senyo" a pre-escolar val absolutament.
3.- A finals de l'estadi de codificació de les regles, la norma pot ser modificada sempre que hi hagi consentiment: i el retret que fan és que "no es compta amb ells", "no se'ls demana l'opinió...".
En definitiva, en un primer moment la moral de l'infant és "heterònoma": les regles provenen de fora. El bé i el mal depenen de les consignes a les quals cal sotmetre's en qualsevol circumstància.
Però en un segon moment neix l'autonomia de la consciència que es recolza en la moral de cooperació i en la solidaritat.
El desenvolupament moral segons Kölhberg
El psicòleg nord-americà Kohlberg ha desenvolupat l'esquema piagetià (The philosophy of moral development, 1981), ampliant més els elements ètics vinculats al "deure" (quasi en sentit kantià) i prescindint força del nivell del "desig" (voler...). Els seus estudis són també interessants perquè ha comparat l'evolució psicològica en diverses cultures arreu del món. La seva teoria psicològica ha estat la base de la teoria de l'acció comunicativa de Jürgen Habermas (1929).
Hi ha tres estadis en el desenvolupament psicològic general:
1.- Preconvencional:que correspon al primer i a part del segon estadi piagetià.
2.- Convencional: que correspon a l'estadi de la cooperació incipient i a la codificació de regles.
3.- Postconvencional: que, a l'engrós, coincideix amb l'estadi de l'autonomia.
A nivell del desenvolupament moral, Kohlberg distingeix sis estadis. Kohlberg és antiutilitarista com es podrà veure en l'ordre dels estadis 5 i 6.
ELS SIS ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC MORAL
NIVELL A: NIVELL PRECONVENCIONAL
Estadi 1.- Estadi del càstig i l'obediència
Contingut: El correcte és l'obediència les regles i a l'autoritat per evitar el càstig i el dany físic.
Perspectiva social: Egocèntrica. Les accions es jutgen en termes de conseqüències físiques
Estadi 2.- Estadi dels fins individuals instrumentals i de l'intercanvi
Contingut: El correcte és atendre les necessitats pròpies i deixar que els altres facin el mateix, arribant a acords justos en termes d'intercanvis concrets.
Perspectiva social: Individualista
NIVELL B: NIVELL CONVENCIONAL
Estadi 3.- Estadi de les expectatives i relacions interpersonals mútues i la conformitat.
Contingut: El correcte és fer un bon paper, ocupar-se dels altres i dels seus sentiments, ser lleial amb els membres del grup, captenint-se d'acord amb les regles i les expectatives.
Perspectiva social: Individu relacionat amb altres individus.
Estadi 4.- Estadi dels sistemes socials i del manteniment de la consciència
Contingut: El correcte és complir els propis deures envers la societat, respectant l'ordre social i procurant el benestar de la societat o el grup.
Perspectiva social: Es diferencia el punt de vista de la societat dels purs acords interpersonals
NIVELL B/C: NIVELL TRANSICIONAL
Es tracta d'un nivell postconvencional però que encara no posseeix principis.
Estadi 4.5.- Relativisme crític.
Contingut: Les eleccions són personals i subjectives. La consciència, els deures i el "moralment correcte" són considerats com arbitraris i relatius.
Perspectiva social: Individu que s'independitza dels criteris de la seva societat i pren decisions pròpies, sense un compromís amb la societat.
NIVELL C: NIVELL POSTCONVENCIONAL O DE PRINCIPIS
Estadi 5.- Estadi dels drets prioritaris i el contracte social o l'utilitat
Contingut: El correcte és respectar els drets i valors bàsics i els contractes legals d'una societat, fins i tot quan entren en conflicte amb les regles concretes d'un grup.
Perspectiva social: Individu racional conscient dels valors bàsics i dels drets previs als vincles o contractes socials. Es diferencia el punt de vista legal.
Estadi 6.- Estadi dels principis ètics universals.
Contingut: Individu racional que reconeix la naturalesa de la moralitat i la premissa moral bàsica del respecte als altres com a finalitats i no com a instruments o medis [coincideix amb una de les formulacions de l'imperatiu categòric kantià]. Implica la imparcialitat, i l'adopció d'un punt de vista universal.
Al nivell postconvencional ha canviat la manera de descobrir els valors: són fruit d'un consens; l'ètica no és, sinó que es construeix.. Un valor moral imposat, o no és un bé, o no és moral.
El desenvolupament moral segons Gilligan
Carol Gilligan, deixeble en un principi de Kolhberg, formula una crítica a la teoria psicològica del desenvolupament moral dominant en tots els mitjans acadèmics, que és la de Kohlberg, un dels punts centrals del qual és la formulació dels estadis de desenvolupament moral. Aquesta crítica va sorgir després que en alguns estudis s'observés que les dones obtenien menor puntuació en els estadis proposats per Kohlberg i fins i tot que amb els anys retrocedien d'estadi, és a dir, el seu desenvolupament moral semblava inferior al dels xics i fins i tot anaven per a arrere. A partir d'aquesta observació empírica i de la recerca de explicació per a la mateixa, va trobar que aquest model no és capaç de captar una forma de plantejar les qüestions morals que solen utilitzar les dones, perquè no encaixa en el que Kohlberg, en la seva concepció del desenvolupament moral, pretén mesurar. Afirma que la concepció de Kohlberg fa invisibles els avanços de les dones en el seu propi camí de desenvolupament moral, a pesar que se suposa que reflexa un desenvolupament propi de la espècie.
Segons ella un motiu d'aquest caire de la teoria és que s'ha elaborat a partir de mostres amb predomini de barons i d'adolescents encara que pretén ser una teoria neutra, de validesa universal. A més aquest caire ni tan sols es sol percebre perquè "s'ha considerat generalment que la disparitat entre l'experiència de la dona i la representació del desenvolupament humà, registrada per tota la bibliografia psicològica, significa un problema en el desenvolupament de la dona" O sigui domina una visió segons la qual si la dona no encaixa és un defecte d'ella, i el que Gilligan planteja és que és un defecte de la teoria, que no és de veritat una teoria vàlida per a tota l'espècie. El resultat és que "l'altra veu", que sol ser la de les dones, passa desapercebuda.
Així Gilligan planteja els següents estadis de desenvolupament moral:
1 Atenció al jo per a assegurar la supervivència (també és mirar només per si mateix). Transició : consideració d'aquest judici com a egoista.
2 Enteniment de la connexió entre el Jo i els altres, mitjançant el concepte de responsabilitat. El bo és l'atenció als altres (per tant posposar-se a si mateixa). Transició : Anàlisi del desequilibri entre autosacrifici i atenció a altres, reconsideració de la relació entre el Jo i els altres.
3 La responsabilitat de l'atenció a altres inclou al mateix temps al Jo i als altres. Cal fer equilibris entre el poder i la cura de si mateixa d'una banda, i la cura d'altres per l'altra.
Alguns autors critiquen a Gilligan per qüestions metodològiques que es poden englobar en dos aspectes:
Un fa referència a que no utilitza correctament els mètodes d'investigació en psicologia,
L'altre es refereix a les diferències de gènere. Les afirmacions de Gilligan, diuen, s'ajusten als estereotips sobre les dones, més que a la seva realitat. En la literatura hi ha moltes suposades diferències de gènere que han desaparegut en utilitzar millors controls, són precisament els estereotips.
Aquesta afirmació suposa també una crítica a Gilligan. Les diferències que ella atribueix a diferències entre els gèneres correspondrien més aviat a diferències de poder, de posició social, de forma que si es corregeixen aquests caires no s'observen diferències de gènere. Hi ha indicis que els que manquen de poder o són marginats tendeixen a adoptar una ètica de responsabilitat, d'atenció, motivada per la consciència de que poden a la seva vegada necessitar ajuda qualsevol dia. Per exemple en estudiar la població negra que retorna al Sud d'EUA, s'observa que ambdós sexes tenen una experiència semblant respecte al salari i condicions de treball i comparteixen també una ètica de l'atenció. Consideren per tant que Gilligan està privilegiant un origen de la "diferència de veu", el gènere, i oblidant altres.