Coneguts en anglès com a «Stakeholders», les "parts interessades", els actors de la companyia, són tots els qui participen en la vida econòmica d’una empresa (empleats, clients, proveïdors, accionistes), però també els que observen l'empresa (sindicats, ONG) i els que hi influeixen més o menys directament (la societat civil, els governs locals...). El mot fou usat per primer cop per R. E. Freeman en el seu llibre: «Strategic Management: A Stakeholder Approach», (1984) i vol posar l’accent en què una empresa és cosa de tots, amb interessos contraposats de vegades però amb objectius comuns.
Les empreses que volen ser socialment responsables no només són han de ser transparents per a les parts interessades, sinó també han de vetllar pel conjunt dels interessos de tothom (o com es diu en anglès, per les «stakeholders values»). Això significa que el director o el gerent d’empresa socialment responsable no han de fer el que ells volen (despotisme managerial) sinó allò que maximitza les expectatives del conjunt o cercle dels «Stakeholders», perquè sense el seu recolzament una empresa no podria sobreviure.
Tots els qui tenen una relació legítima amb una empresa tenen el dret a ser escoltats en els temes que els afecten. Cap dels elements d’una empresa no ha de ser utilitzat com a eina per a la satisfacció dels interessos dels altres.
Una empresa socialment responsable és exactament el contrari d’una empresa especulativa, per la qual el curt termini és l'única prioritat, o que -en la seva retòrica- pretén crear "valor per l'accionista" (en anglès, «shareholder value»).
Quadrícula de Mitchell
Ronald P. Mitchell, (1997) va proposar la classificació dels interessats, o de les parts interessades en un procés de participació i consulta en l’empresa sobre la base de tres criteris: autoritat, legitimitat i urgència:1.- El poder és la capacitat (expressada o potencial) d'un actor per imposar la seva voluntat als altres.
2.- La legitimitat és l'apreciació per part dels altres actors, que l'acció i/o l’opinió d’un actor concret és desitjable, convenient o apropiada dins els sistemes de normes, valors, creences i definicions socialment construïts.
3.- La urgència es el sentiment que té l'actor, per al qual la seva sol·licitud és urgent o important.
Els actors que posseeixen tres atributs s'anomenen El «definitive stakeholders» i han de ser inclosos sempre en la consulta sobre qualsevol dificultat d’una empresa. La importància de la participació del jugador en qüestió després disminueix amb el nombre d'atributs que posseeixen. Identificar quin és aquell «stakeholder» bàsic a cada moment és una de les feines bàsiques del bon directiu.
