A Catalunya es conserven nombroses restes urbanes medievals jueves. Castelló d’Empúries, Besalú o Girona (amb un Museu d’Història dels jueus, situat al carrer de la Força), tingueren aljames [comunitats jueves] importants i encara hi són visibles restes en esglésies i carrers. A Barcelona hi havia dos Calls [barris jueus], el Major i el Menor (des del segle IX a l’any 1391). Al primer s’hi accedia per un portal que es trobava on avui hi ha la confluència del carrer de Sant Honorat amb la plaça de Sant Jaume. Era el carrer dels metges. En un carreró que hi donava, ja desaparegut, hi havia la font i, a l’alçada del que avui és la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, hi havia la Sinagoga Poca (per petita).
L’artèria principal del call era el carrer de Sant Domènec, cantonada amb Marlet, conegut com a Sinagoga Major. Des d’aquest punt, i fins sortir al carrer del Call, hi havia parades d’alimentació. El carrer de l’Arc de Sant Ramon és un carrer de call típic: estret i serpentejant per tal de dificultar atacs, i es comunicava directament amb el Castell Nou.
L’actual Centre d’Interpretació, a la placeta Manuel Ribé, era una casa d’acollida de malalts, orfes, pobres i gent de pas. Del call Menor només en queda l’Arc del Remei, al carrer de la Boqueria. Sabem, però, que estava limitat pels carrers d’Avinyó, Rauric, Tres Llits i de la Lleona i que la Sinagoga estava hi ha l’actual església de Sant Jaume, al carrer Ferran.
Informació extreta de l’article Petges urbanes dels jueus catalans, a cura de Marc Soler.La Vanguardia (Suplement de Girona), 31 d’agost 2012.