En segon lloc, l’altra font amb què l’experiència abasteix d’idees l’enteniment és la percepció de les operacions interiors de la nostra ment, en ser aplicada a les idees que abasta. Aquestes operacions, quan l’ànima reflexiona sobre elles i les considera, deparen a l’enteniment una altra sèrie d’idees, les quals no podien haver-se derivat de les coses externes. Tals són «la percepció», «el pensar», «el dubtar», «el creure», «el raonar», «el conèixer», «el desitjar» i totes les diferents activitats de les nostres pròpies ments, dels quals, essent-ne nosaltres conscients i observant-les en nosaltres mateixos, rebem en el nostre enteniment idees tan distintes com les que tenim dels cossos que afecten els nostres sentits. Aquesta font d’idees que cada home té en si mateix, tot i que no procedeixi de la sensació, perquè res no té a veure amb objectes externs, malgrat que s’hi assembla força, seria molt encertat anomenar-la, amb força propietat, «sentit intern». Però així com anomeno a aquella «sensació», anomeno a aquesta «reflexió», perquè proporciona les idees quan la ment les abasta reflexionant sobre les seves pròpies operacions internes. Per ‘reflexió’, doncs, d’ara endavant voldré dir la comprensió que posseeix la ment de les seves pròpies operacions i la forma d’elles, per raó de la qual arriben a ser idees d’aquestes operacions en l’enteniment.
John Locke: Assaig sobre l’enteniment humà. Cap. 1, § 4
QÜESTIONS:
1.- Esquema o resum. Caldrà mostrar l’estructura conceptual del text i els arguments principals que hi apareixen.
2.- Analitzi els termes que apareixen subratllats al text.
3.- Desenvolupi el tema de l’origen de les idees en Locke i indiqui com es relaciona amb altres temes de filosofia.
4.- Pot respondre a una d’aquestes dues qüestions:
a) Relacioni e problema de l’origen de les idees en Locke amb altres plantejaments que hagin analitzat aquest mateix problema, en altres èpoques de la Història de la Filosofia.
b) Elabori una composició filosòfica, degudament argumentada, al voltant de l’origen de les idees.
Selectivitat. Galícia, 1993.
ESQUEMA DE RESPOSTA
Qüestió 1ª (és de caire analític).
Locke empra la primera persona del singular («anomeno», «voldré dir») i la primera persona del plural («nosaltres», «rebem») en el sentit d’un enunciador universal.
El text comença tractant una «segona» mena d’idees. Les primeres idees són les que provenen de les coses externes.
Tot seguit, Locke desenvolupa la tesi afirmada a 1.
Quan:
Aleshores:
Locke posa exemples d’operacions mentals i defineix també què ha de ser considerat operació mental.
Com que [Locke estableix una analogia entre la formació d’aquestes idees produïdes per operacions mentals i la formació d’idees produïdes pels sentits]
Locke explica aleshores el nom que dóna a aquestes idees produïdes per operacions de la ment.
Tot i que [precisa Locke oposant-se a la denominació de sentit intern]
Perquè [8 és la causa de 7]
Locke presenta finalment la paraula precisa.
Perquè [10 és la raó d’aquesta denominació]
I finalment, Locke arriba en aquest text a la següent conclusió:
Perquè
Qüestió 2ª (és de caire conceptual)
Malgrat que totes les idees tenen com a origen l’experiència, Locke contraposa dos tipus d’idees (que Leibniz considerarà irreductibles): les idees de sensació i les idees de reflexió.
Qüestió 3ª (és una qüestió de relació)
Es pot plantejar com una passejada per les respostes diverses que s’ha donat al problema de l’origen de les nostres idees. En tot cas, ha de quedar clar que segons Locke hi ha dues classes d’idees. D’una banda, les idees de sensació són l’efecte de la impressió de les coses externes sobre les nostres idees. Amb les idees de sensació la nostra ment efectua operacions mentals i és conscient de fer-les. Això dóna lloc a una segona mena d’idees, les idees de reflexió, que neixen de la consciència que la ment té d’estar operant amb idees de sensació.
El problema de l’origen de les idees es pot relacionar amb el de si la ment és activa o passiva i amb si totes les idees neixen (o no) de la consciència)
Qüestió 4ª (és una qüestió de redacció i de relació)
A.- Es pot relacionar amb Descartes per a qui existien tres menes d’idees: innates, adventícies i factícies. En canvi, per a Locke n’hi ha dues: de sensació i de reflexió. També es pot relacionar amb Freud que va posar en crisi el paradigma segons el qual les idees i la raó tenen un origen conscient.
B.- Qui està a favor de Locke ha d’acceptar:
Qui està en contra de Locke, en canvi, ha d’acceptar (com a mínim) alguna d’aquestes tesis:
Adaptació d’un comentari elaborat per Francisco Caballero i Maite Larrauri, del llibre Preparar la selectividad. Madrid: Santillana, 1994.
