El controvertit filòsof defensor dels drets dels animals imparteix un seminari a la Càtedra Ferrater Mora de Girona
Peter Singer reivindica alguns dels drets humans bàsics per als micos
Jordi Serrat
GIRONA
Animals com ara els micos haurien de veure reconeguts per a ells alguns dels drets humans més bàsics. Així ho reivindica el pensador Peter Singer, que és aquests dies a la Universitat de Girona.
L' assagista australià, autor del títol Animal Liberation, que l'any 1975 ja va resultar polèmic en desafiar la visió antropocèntrica arrelada al nostre món, continua lluitant per la seva causa. La seva reivindicació a favor d'evitar el dolor de tots els éssers animats podria ser àmpliament compartida; però l'equiparació que fa en certs aspectes entre animals i homes xoca tant amb el fonament de les religions com amb l'humanisme filosòfic.
Des de Girona, on imparteix aquesta setmana el seminari Ethics: a Utilitarian Approach, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora dins la Facultat de Lletres, Singer detalla els avenços conquerits a favor del respecte pels animals. El Parlament de Nova Zelanda, per exemple, ha impulsat els últims anys una llei que protegeix els ximpanzés, orangutans i goril·les de ser objecte d'experiments o d'altres pràctiques cruels. A més, a Europa també hi ha hagut progressos. Com recorda, el 2012 podria implantar-se en la majoria de països europeus una mesura per evitar que els animals de granja estiguin amuntegats en gàbies petites i que siguin sotmesos a altres maltractaments. Vegetarià per convicció, Singer demana que els homes deixem de veure els animals com a inferiors que utilitzem com a dietes per menjar o com a objectes de circ i espectacle per divertir-nos.
Obstinat a reclamar la Declaració Universal dels Drets dels Grans Simis, el mateix filòsof opina que les diferències intel·lectuals entre, per exemple, l'home i el ximpanzé (compartim un 98 per cent d'ADN) no justifiquen que els micos vegin trepitjats els seus drets: "És clar que els ximpanzés no tindran mai dret a votar però tampoc els nens voten. I tanmateix no per això retallem als infants molts dels seus drets. Alguns drets bàsics humans, com el de no ser torturats, els haurien de ser reconeguts".
Després de rebre algunes dures acusacions, Singer nega que ell hagi afirmat que té més dret a la vida un animal adult que no pas un humà nen, o més un animal que no un disminuït amb síndrome de Down. "Tot això ho desmenteixo completament. Jo en cap moment dono més importància als animals que a determinades persones", remarca. "El que sí que dic és que cal considerar el patiment de tots els éssers. I si un nadó neix amb discapacitats greus que li ocasionen un dolor continu a ell i a la seva família, s'hauria de plantejar d'acabar amb la seva vida".
Favorable a l'avortament, també subscriu l'eutanàsia activa si es donen tres supòsits: la sol·licitud del pacient, l'existència almenys de dos metges que aprovin la demanda del malalt i que el seu estat sigui irreversible. Unes condicions que creu que és més fàcil que acabin sent acceptades, sense que es cometin abusos, en països on hi ha una Seguretat Social establerta que no als Estats Units, on la medicina és sobretot privada.
Autor de l'opuscle Una esquerra darwiniana, Singer opina que l'home és competitiu però també cooperant i que la cooperació pot portar beneficis al conjunt de la societat. En el context actual de la globalització, ignora si els humans tendirem a accentuar els nostres trets altruistes o seguirem una lluita ferotge entre nosaltres. "No tinc la bola de vidre per saber què passarà, suposo que hi haurà alts i baixos i viurem moments amb més cooperació que d'altres", apunta. "Les institucions socials haurien de mostrar que val la pensa cooperar. La globalització té elements potencials perquè hi hagi més cooperació però em sembla que no hi ha hagut prou esforços".
Crític amb Bush
Peter Singer viu als Estats Units, on treballa a la Universitat de Princeton. La seva postura contrària a la guerra de l'Iraq li ha fet entomar més d'un retret. Per exemple, després d'expressar la seva opinió discrepant amb el conflicte bèl·lic a la cadena televisiva Fox, va rebre un bombardeig d'e-mails de suposats patriotes nord-americans contestant-lo. No per això es mossega la llengua per carregar contra "una intervenció unilateral" que jutja com a "injustificada". "Una guerra només es justifica quan un país és atacat o quan hi ha necessitats humanitàries com va succeir a Rwanda i a Iugoslàvia. A l'Iraq, tot i que Saddam és un personatge terrible, els últims anys no semblava que hagués comès atrocitats", afegeix.
Singer titlla de "simplista" la teoria del xoc de civilitzacions de Huntington entre Occident i l'Islam i veu maniqueu el discurs de Bush. Per això està preparant un nou llibre sobre la política de l'administració actual de la Casa Blanca que titularà El president del bé i del mal. "El conservadorisme compassiu dels republicans dels EUA es basa que ningú ha de quedar al marge del somni americà. Però després, a l'hora de la veritat, aquest discurs es contradiu amb la política aplicada, ja que Bush retalla els pressupostos dedicats a serveis socials", denuncia Singer obertament.
