MICHELE CATANZARO
BARCELONALLOC I DATA DE NAIXEMENT A ALABAMA (EUA), EL 1929
PROFESSIÓ CATEDRÀTIC DE ZOOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE HARVARD I PREMI CRAFOORD DE L'ACADÈMIA SUECAHi ha policia fins i tot als formiguers. Si una obrera deixa la seva feina per pondre ous --una prerrogativa reservada a la reina--, altres formigues la detenen perquè deixi de desafiar la llei. La semblança amb la policia és alguna cosa més que una metàfora, segons Edward O. Wilson. L'entomòleg, inventor dels conceptes de biodiversitat i sociobiologia, rebrà avui el Premi Internacional Catalunya. El seu últim llibre, titulat La creació, acaba de sortir al mercat publicat per l'editorial Empúries.
--¿De veritat la societat humana és tan semblant a les comunitats d'insectes?
--Sí, perquè cap de les dues podria existir si no hi hagués un mínim d'altruisme. Tots els animals socials són altruistes. Fa anys, es pensava que només ho eren amb els seus familiars: una manera de garantir la continuïtat dels seus propis gens. Avui se sap que no exactament és així. Les formigues són capaces de donar la seva pròpia vida per altres exemplars, encara que no en comparteixin els gens.--¿Ja no val la llei de la supervivència?
--Les lleis de la selecció natural segueixen vigents, però no actuen només sobre els individus. També hi ha una selecció de grup. En principi, un insecte egoista té més probabilitat de sobreviure que no pas un que és altruista. Però un individu que forma part d'un grup ben cohesionat encara té més opcions.--Posi un exemple.
--En les societats humanes, els individus malalts que no sobreviurien en soledat poden viure i reproduir-se. A l'interior d'un organisme, les cèl.lules egoistes d'un càncer prosperen perjudicant les altres, però acaben matant el propi organisme. Però, un cos sa, on totes les cèl.lules cooperen de manera altruista, sobreviu. Una societat animal o humana és com un superorganisme.--Però tant en la naturalesa com en la societat hi regna la violència...
--L'altruisme té un límit natural: els recursos disponibles. El punt és que els individus egoistes triomfen dins d'un grup, però, en canvi, els grups d'egoistes surten derrotats de la confrontació amb altres grups altruistes. Els grups d'abelles estan en guerra constant entre ells. També els éssers humans del Plistocè vivien en un ambient amb uns recursos limitats. Ampliar el territori d'un grup perjudicant-ne un altre era una manera d'augmentar-los. Per aquesta raó, aconseguir la pau global és tan difícil: la tribu i la territorialitat estan inscrites profundament en el nostre cervell, les hem heretat amb els nostres gens.--La societat humana és alguna cosa més que neurones i gens...
--És cert, però tampoc es pot dir que tot ve determinat per la cultura. Un ésser humà no neix com si fos una pissarra blanca que l'educació ha d'omplir. Molts dels nostres comportaments socials són innats, depenen dels nostres gens.--No deu estar d'acord amb James Watson, el descobridor de l'estructura de l'ADN, que fa unes quantes setmanes va declarar que els problemes dels negres eren deguts a una inferioritat genètica.
--No, l'opressió colonial i l'esclavitud en són causes molt més raonables. Però ningú s'escandalitza si dic que els negres són "genèticament millors" per a la pràctica de l'atletisme. Des del meu punt de vista, hem de tractar cada persona pels seus mèrits personals. Fins i tot si hi hagués diferències genètiques, no servirien per deduir les capacitats de cada persona. Es pot dir exactament el mateix pel que fa a les diferències de gènere.--En conclusió, els humans tenim moltes coses a aprendre dels altres éssers vius.
--Sí, per això he llançat el projecte Enciclopèdia de la vida. Vull que d'aquí a 10 anys les dades de tots els éssers vius coneguts siguin accessibles per a qualsevol persona a internet. D'aquesta manera, no serà en absolut necessari anar a l'Àfrica per estudiar un insecte africà. Confrontant les dades es podran descobrir noves plantes comestibles, principis actius de fàrmacs i fins i tot els gens millors per a l'enginyeria genètica.El Periódico, 13-11-2007