ARGUMEnTACIó

BIAiXOS COGNITIUS

Julia TORRES i CANELA i Ramon ALCOBERRO

 

Biaix és la tendència o la predisposició a apartar-nos del que és correcte, esperable, desitjable o necessari que succeeixi. O també la diferència entre dues mesures o dos càlculs. Una idea esbiaixada és aquella que s’aparta del que és pensat correctament.

La ment d’en tant en tant fa biaixos cognitius que ens dificulten pensar amb claredat. Els biaixos són inevitables i provenen de la manera desordenada o poc metòdica amb què pensem. Vivim en grup i tenim emocions; i aquests dos fets condicionen la manera com pensem. Ser conscients del perill de biaix cognitiu ens permet pensar més curosament.

Els principals biaixos cognitius són:

  • Biaix grupal: Tendim a estar inconscientment d’acord amb les persones que formen part del nostre grup sense qüestionar-los.
  • Biaix jeràrquic: Tendim a sentir-nos subjugats per les jerarquies i pel poder, especialment si es mostra amb gran pompa i cerimònia.
  • Efecte bandwagon: Tendim a “pujar al carro”, a ser arrossegats per la moda, a identificar-nos amb els guanyadors, a adoptar les posicions majoritàries o que (suposadament) tothom pren, sense demanar-nos si són o no les correctes.
  • Biaix modal: Tothom està per sobre de la mitjana. És l’error que es produeix quan creiem saber més que ningú, sobretot en feines que es consideren relativament senzilles o mecàniques (conduir, per exemple) de manera que, com que ja sabem com hem de captenir-nos no ens posem al lloc dels altres no els escoltem, etc.
  • Biaix emocional: Confonem el desig amb la realitat i les ganes d’alguna cosa poden més que l’avaluació racional de fins i mitjans.
  • Biaix presentista: Com que som éssers emocionals tenim una gran dificultat per demorar la recompensa i ho volem tot ja mateix. El curt termini i la necessitat de satisfacció immediata ens dificulta, per exemple, l’esforç per mantenir confiadament el rumb de la nostra vida.
  • Biaix negativista: Tendim a valorar més les males noticies que les bones; donem més importància a les intuïcions negatives que a les positives. Ens movem més per por que per confiança. Possiblement aquest biaix va tenir un sentit de supervivència en el passat perquè ajudava a ser conscient del perill i a sobreviure, però ara pot ser perillós perquè ens produeix angoixa sovint innecessària.

 

© Ramon Alcoberro Pericay