Com es justifiquen les vies tomistes?
En el Super Boetium De Trinitate (2, 1, 7 m), Tomàs d’Aquino va escriure: «La finalitat de la fe es, per a nosaltres, que arribem a comprendre el que creiem.» Segons Tomàs coneixem Déu per la fe, però això no significa que no hi hagi un fonament metafísic en les vies o camins que porten la raó a conèixer el Creador.
En primer lloc, l’enteniment humà és capaç de conèixer tot allò que existeix i en conseqüència també està obert al coneixement de Déu. Som capaços de Déu, per dir-ho en un vocabulari més modern.
Segons la tradició tomista, el coneixement de Déu és possible per quatre motius:
• Perquè hi ha efectes propis de Déu en el context de la pròpia experiència.
• Perquè el principi de causalitat eficient té valor extra-experiencial.
• Perquè procedim en la demostració cercant la causa pròpia.
• Perquè no és possible un procés a l’infinit en la sèrie de causes essencials.
En definitiva som éssers que busquem el sentit i que no el trobem en nosaltres mateixos, ergo, cal suposar que com que nosaltres no som la nostra pròpia causa, ha d’existir una causa de les causes que és Déu.
«Suposat això, l’esquema general de les cinc vies és sempre el següent: el punt de partida sempre és un fet d’experiència; a aquest fet se li aplica el principi de causalitat eficient, acomodat a cada cas; es nega la possibilitat, es nega la possibilitat d’una sèrie infinita de causes essencials i actualment subordinades (en el present) i s’arriba a l’existència de Déu sota un determinat aspecte, segons la via que s’hagi seguit. Al final es conclou que existeix el primer motor immòbil; la primera causa eficient incausada; el primer ser necessari per ell mateix, el ser que és causa en tots els ens, del seu ser, bondat i les altres perfeccions pures; y el ser suprem intel·ligent, al qual s’ordenen com a finalitat totes les coses naturals» - Saranyana, p. 117.
Resum a partir de Josep-Ignasi SARANYANA. Historia de la teologia cristiana (750-2000) Eunsa, Pamplona, (ed. or. 2020).
© Ramon Alcoberro Pericay
