CRONOLOGIA 2

Ramon Alcoberro

1817. El 12 de juliol neix David Henry Thoreau a Concord, Massachusetts, (va canviar l’ordre dels dos noms l’any 1837).

1818. La família Thoreau s’instal·la a Chelmsford (Massachusetts), on el pare transfereix el seu comerç.

1821. La família Thoreau s’instal·la a Boston i Henry David comença a anar a l’escola. Missouri entra a la Unió fet que provoca tensions per la qüestió de l’esclavatge.

1822. Visitant la seva àvia a Walden.

1823. El president James Monroe (1817-1825) formula la seva cèlebre doctrina: «Amèrica per als americans». Al març la família Thoreau s’instal·la a Concord, viuen d’un negoci de fabricació de llapis, aprofitant una mina de grafit.

1826. James Fenimore Cooper (1789-1851), publica L’últim dels mohicans, la primera novel·la en què es parla clarament del genocidi contra el poble nadiu americà.

1828. Henry David i el seu germà gran John es matriculen a l’Acadèmia de Concord, un centre que prepara per anar a la Universitat. Hi aprenen llatí, grec i francès.

1831. Revolta d’esclaus a Virgínia. William Lloyd Garrison (1805-1879) funda The Liberator, òrgan dels abolicionistes.

1833. Abolició de l’esclavatge a tot l’Imperi britànic. Henry David es matricula a Harvard gràcies a una beca. En aquell moment la Universitat tenia tan sols un rector, onze professors, set instructors i nou supervisors, però 49.000 llibres.

 Ralph Waldo Emerson (1803-1882) –catorze anys més gran que Thoreau– torna del seu viatge per Europa i s’instal·la a Concord, on aglutina un important moviment intel·lectual. En un o altre moment formaran part de l’Escola de Filosofia de Concord Amos Bronson Alcott (el pare de Louisa May Alcott), Margaret Fuller (una de les primeres feministes nord-americanes), el novel·lista Nathaniel Hawthorne i, en certa manera, el poeta Walt Whitman, a més d’Emerson i els germans Thoreau.

1835. Thoreau sent a parlar del transcendentalisme com a sistema filosòfic.

1836. Matança de Fort-Alamo. Emerson publica Nature que esdevé el text crucial del transcendentalisme.

1837. Thoreau es llicencia a Harvard (13 d’agost), però es nega a pagar la taxa d’un dòlar pel Diploma oficial, que mai va rebre. Pronuncia en l’acte de llicenciatura el discurs, L’Esperit comercial dels temps moderns, que conté l’essencial de la seva actitud rebel davant la societat. La cunyada d’Emerson el presenta al gran home. Thoreau comença a fer classes a l’escola pública de Concord però dimiteix al cap de dues setmanes perquè rebutja els càstigs corporals. El 22 d’octubre inicia un Diari que mantindrà al llarg de tota la seva vida.

1838. Primer viatge a Maine. Obre amb el seu germà John una escola privada a casa seva.

1839. S’enamora de Ellen Sewall una noia de disset anys, amiga del seu germà, que el rebutja per imposició del seu pare. Excursió amb John pels rius Concord i Merrimack (31 d’agost-14 de setembre). L’any següent publica A Week on the Concord and Merrimack Rivers, que conté la famosa frase : «Si jo no soc jo, ¿qui ho serà?».

1840. Thoreau col·labora a la revista transcendentalista The Dial. La First Parish Church, església de Concord, l’inscriu com a un dels seus membres, sense que ell ho demani, i es nega a pagar-los el delme religiós obligatori.

1945. Viu a casa d’Emerson durant dos anys.

1842. John Thoreau, germà de Henry es talla accidentalment amb una navalla (1 de gener) i mor del tètanus (11 de gener).

1843. Marxa a Nova York per intentar impulsar la seva carrera literària i durant uns mesos treballa com a preceptor dels nebots d’Emerson. Coneix Henry James  (1843-1916) i Horace Greeley (1811-1872), periodista i futur candidat a la presidència de nord-americana, que serà més o menys el seu agent literari. Enyorat, torna a Concord.

1844. Comença a llegir la Bhhagavad-Gitâ.

1845. Decideix anar a viure sol al bosc. Amb l’ajut d’Emerson i d’altres amics, construeix una cabana de fusta de pi a Walden i s’hi instal·la el 4 de juliol. Hi restarà fins 1847.

1846. Guerra de Mèxic (1846-1848). Quan abandona momentàniament el seu retir de Walden per anar al poble a cal sabater, Thoreau és empresonat i passa una nit al calabós (23 o 24 de juliol de 1846) perquè des de 1842 es negava a pagar impostos a un Estat que admet l’esclavatge i que fa la guerra. Quan Emerson el va a visitar es produí la cèlebre anècdota en què aquest li pregunta: “Què fa vostè aquí a dintre?” i Thoreau respongué: “... i què fa vostè aquí a fora?”. Els amics paguen la multa i l’afer s’atura.

A les primeries de setembre fa una excursió a Maine per ascendir la muntanya de Katahdin.

1847. Thoreau abandona la cabana de Walden (6 de setembre). A l’octubre i durant deu mesos viu a casa d’Emerson.

1848. Imparteix la conferència La desobediència civil.

1849. Helen, la germana gran de Thoreau i abolicionista militant, mor de tuberculosi. Publica La desobediència civil, el seu text polític fonamental, que ha influït en la teoria del pacifisme i fou la font d’inspiració per al Mahatma Gandi, Lanza del Vasto i Martin Luther King, entre d’altres.

1850. Comença a treballar com a agrimensor, la seva professió reconeguda. Entre aquest any i 1852, escriu la conferència Caminar, un dels textos bàsics de l’ètica ambiental, i una de les seves conferències de més èxit.

1853. Participa activament en la xarxa que ajuda els esclaus a fugir al Canadà, en l’anomenat ferrocarril subterrani.. El 3 de gener escriu al seu Diari que estima la natura perquè no és humana i perquè ningú no la controla encara. Quan l’Associació per al progrés de les Ciències li envia un qüestionari per saber quines són les seves activitats científiques respon que és un místic, un transcendentalista i un filòsof de la natura.

1854. Es publica a Boston (9 d’agost) la versió definitiva –la setena redacció– de Walden o la vida als boscos, en què explica la seva experiència de self-reliance [autosuficiència] alhora vital i moral. D’ençà de 1862 el títol del llibre serà només Walden. Tres mesos després de la publicació del llibre escriu la conferència «What Shall it Profit», que pronuncia a Providence (Rhode Island), el 6 de desembre. D’aquest text en sortirà «Life without Principle» [La vida sense principi], seu el text filosòfic més important, que tracta de la relació de l’home amb ell mateix i amb els altres, que es publicà pòstumament. Amb motiu del Dia de la Independència (4 de juliol) pronuncia el seu discurs «L’esclavitud a Massachusetts», que publica The Liberator, el dia 21 del mateix mes.

1855. 1ª ed. de Fulles d’herba de Walt Whitman. Al novembre de l’any següent tots dos homes es coneixen personalment.

1857. A finals de l’hivern, el “capità” i guerriller antiesclavista John Brown visita a Concord el seu amic F.B. Sanborn i possiblement Thoreau el coneix allí. Brown tornarà a Concord el 7 de maig de 1859 i s’entrevistà amb Emerson i Thoreau. Aquest mateix any John Stuart Mill publica Sobre la llibertat i Darwin L’origen de les espècies.

1857. S’enamora platònicament de Kate Brady, una jove minyona a casa d’uns amics, que aleshores tenia vint anys. Escriu sobre ella que: «mai havia sentit a una dona o una noia expressar un amor tan intens per la natura», però ell li dobla l’edat i la relació no progressa. A la tardor escriu algunes planes del que serà el seu assaig  «Colors de tardor».

1859. Revolta de John Brown (batalla de Harper’s Ferry amb 16 morts, contra l’exèrcit federal que volia recuperar un arsenal requisat per Brown). El capità Brown és capturat, sotmès a consell de guerra i penjat la matinada del 2 de desembre. Thoreau pronuncia una vibrant «Defensa del capità John Brown», primer a Concord (30 d’octubre) i després a Boston i a Worcester.

1860. Fa una conferència sobre «La successió dels arbres dels bosc» (20 de setembre), les notes que recull fan pensar que preparava un llibre sobre la història natural de Concord. A finals d’any o a inicis de l’altre llegeix Darwin.

Abraham Lincoln (1809-1865) és escollit President (6 de novembre). Secessió de Carolina del Nord. A finals d’any, Thoreau cau malalt de bronquitis que deriva en quelcom més seriós.

1861. Excursió a Minnesota (maig i juliol). Inici de la guerra de Secessió.

1862. Mort per tuberculosi de Henry David Thoreau, (6 de maig). Pòstumament es publiquen (a Atlantic Monthly, nº 9, juny de 1862) les seves conferències «Walking»   [Caminar] i «Life without Principle» [La vida sense principis] (Atlantic Monthly, nº 12, octubre de 1863).

 

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay