DITES SOBRE l'AMISTAT

  •  Busca l’amic i no el teu profit.
  •  Qui m’és amic, m’és abric.
  •  L’amic el pots triar i el parent te l’han de dar.
  •  Com més amics, més clars.
  •  Amic lleial, castell reial.
  •  On hi ha amics, hi ha riqueses.
  •  A l’amic, a la cara li dic.
  •  L’amic del teu vi, no el vulguis per veí.
  •  L’amic prova’l primer ans que l’hagis menester.
  •  A l’amic i al cavall no els atabalis.
  •  Als amics, favors, i als contraris justícia.
  •  Amic d’en Pere i amic d’en Bernat però més amic de la veritat.
  •  Amic d’u i enemic de ningú.
  •  D’amics, pocs i bons.
  •  L’amistat sols entre iguals.
  •  D’amics i de melons, pocs de bons.
  •  Dels amics se’n treuen els profits.
  •  Entre amics, la manta al coll.
  •  La veritable amistat, socórrer en la necessitat.
  •  Més val amics que parents.
  •  Més val un amic que cent parents.
  •  Més val un bon amic que un parent ric.
  •  Un amic en porta un altre.
  •  No és amic tothom qui riu.
  •  Qui troba ver amic, troba un tresor.
  •  Més val enemic savi que amic boig.
  •  L’amistat d’una banda i els interessos de l’altra.
  •  Amistat que es trenca, mai no es compon.

 

Sebastià FARNÉS: Paremiologia catalana comparada.  Barcelona: Columna, 1992.

 

Es poden fer cartells a les classes amb algunes d’aquestes dites i comentar-les.

Es poden classificar les dites segons el model dels tres tipus d’amics en Aristòtil.

 

++++++++

 

© Ramon Alcoberro Pericay