NOVETATS [27-06]

 

SI HI HA VIDA EXTRATERRESTRE... QUÈ EN FEM?

Els mites grecs sovint explicaven l’origen d’una ciutat, d’una família o del cosmos sencer. En canvi, les novel·les de ciència ficció actual ...

Veure més »

Quins drets per a la vida extraterrestre?

La possibilitat, cada cop més oberta, de trobar vida, intel·ligent o no, en altres planetes està provocant que força investigadors es preguntin com afectarà ...

Veure més »

Astrobiologia i Ètica

Des que el 1953 l'astrònom soviètic Gabriel Tikhov va emprar per primera volta el terme "Astrobiologia", aquest concepte ha experimentat alguns canvis en el seu significat. L'últim intent per fixar ...

Veure més »

La paradoxa de Fermi

Sovint els investigadors de la vida exoterrestre se senten obligats a dedicar part del seu temps a justificar que la seva reflexió té senti més enllà de la pura extravagància. Fins i tot si hi hagués vida ...

Veure més »

LA INTERSUBJETIVIDAD EN HUSSSERL

Los volúmenes XIII-XIV-XV de las Husserliana (Obras Completas de Husserl) significaron una revisión del concepto de “intersubjetividad” que, como doctrina digamos que “oficial”, ...

Veure més »

BENVINGUT CARNESTOLTES!

Arriba el nostre rei /senyor dels poca-soltes, / rebem-lo tots com cal, / benvingut Carnestoltes. Carnaval, la vella festa del despertar de la naturalesa, la reinterpretació cristiana de les Lupercals romanes, torna un cop més...

Veure més »

ELS DEU MANAMENTS DE LA FESTA

Les festes poden ser de tipus i maneres molt diferents (familiars, religioses, socials, polítiques, etc.); però invocar l’esperit fester, i no fer-ho debades, té les seves exigències. Per fer una bona festa...

Veure més »

LA FESTA ÉS CELEBRAR EL SENTIT DEL TEMPS

Diuen que Antoni Bosch-Veciana (Terrassa, 1951) de tan discret és el desconegut més famós de la filosofia catalana actual. A la Universitat Ramon Llull i com a director de la Secció de filosofia antiga ...

Veure més »

HALLOWEEN, UNA MUTACIÓ CULTURAL

L’any 1978 la pel·lícula de terror “La nit de Halloween” de John Carpenter va obrir, sembla que d’una manera poc pensada, un canvi cultural impressionant. La commemoració de a ...

Veure més »

CELEBRAR LA MEMÒRIA DELS VIUS

Jack O’Lantern no era cap Sant. Un borratxo, un busca bregues que s’emportava tota la mala fama del seu poble, situat en un racó perdut d’Irlanda. Diuen que una ...

Veure més »

ESTIL I PENSAMENT EN L’OBRA DE FERRATER MORA

Josep Ferrater Mora acostumava a dir que, per entendre algú, s’ha de tenir en compte no només la seva situació històrica sinó també el seu tarannà personal i, fins i tot, el paper que l’atzar ha jugat ...

Veure més »

CHARLES FOURIER (1772-1837) Y EL SOCIALISMO UTÓPICO; UNA MÍNIMA INTRODUCCIÓN

Entre los pensadores que convencionalmente se denominan “socialistas utópicos” del...

Veure més »

CHARLES FOURIER; EL AMOR Y LAS UTOPÍAS

Charles Fourier (1772-1837) fue en vida un personaje bastante marginal. Pero el azar brindó una oportunidad para que su obra se recuperase cuando en 1967 se publicó en Francia su libro El nuevo mundo ...

Veure més »

FOURIER, LA CRÍTICA A LA CIVILIZACIÓN

Cuando el rey Luís XVI, bloqueado en las Tullerías por los convencionales, se vio obligado a firmar todos los decretos que le ponían por delante, un gravado le representó encerrado en prisión, pasando su mano entre los barrotes para...

Veure més »

CINCO MOTIVOS PARA LEER TODAVÍA A CHARLES FOURIER

Leer a Fourier es complicado porque, como todos los socialistas utópicos, explica con todo detalle lo que debe ser la sociedad perfecta (Armonía), pero no tiene ni idea de cómo llegar a ella. Además inventó un vocabulario...

Veure més »

DOSSIER: CONCEPTE DE DÉU EN FILOSOFIA

¿DIOS ES UNA BUENA IDEA? MATERIALES PARA UN DEBATE FILOSOFÍA MORAL Es una buena idea porque: Permite dar un sentido normativo transcendente a la vida humana

Veure més »

BUDISME

Els orígens del budisme es remunten, segons la tradició, a la segona meitat del s.VI a.C. quan el príncep hereu d’un petit indret al peu de l’Himàlaia prengué...

Veure més »

BUDA: DADES BIOGRÀFIQUES BÀSIQUES

NAIXEMENT: Siddharta Gautama, també anomenat Śākyamuni o Tathāgata, neix l’any 560 a.C a ...

Veure més »

BUDA: LA VIDA COM A MALALTIA

El budisme considera la vida com una malaltia en la qual hi ha patiment. En aquest sentit, podem considerar-lo una medicina ...

Veure més »

L’IDEAL BUDISTA: LA VIDA MONÀSTICA

El budisme predica que cal escapar de les il·lusions dels món i considera la vida com una malaltia en la qual hi ha patiment ...

Veure més »

JESÚS I BUDA: DOS TARANNÀS DIFERENTS

El caràcter: Buda apareix com un individu sobrehumà, al qual no afecta cap dels fets habituals de la vida humana: no hi ha cap text ...

Veure més »

ELS NOMS DE DÉU A LA BÍBLIA

El nom té una força simbòlica molt important en la cultura jueva, fins a l’extrem que un nom de persona mal ...

Veure més »

ELS PERSONATGES BÍBLICS MÉS IMPORTANTS AL MÓN JUEU

Adam: El primer home, creat per Déu amb una mica de terra. La seva ...

Veure més »

LES PRINCIPALS FESTES DEL CALENDARI JUEU

L’any jueu es calcula ‘des de la creació del món’, de manera que l’any zero dels cristians el mon ja tenia 3760 anys ...

Veure més »

EL DOGMA JUEU

S’anomena ‘dogma’ tot principi essencial d’una religió, de manera que qui no accepta el dogma resta fora de la comunitat creient...

Veure més »

ELS ESDEVENIMENTS EN LA VIDA RELIGIOSA D’UN CREIENT JUEU

L’estudi de la Torà és el primer deure de tot jueu pietós...

Veure més »

EL JUDAISME, UNA RELIGIÓ FETA D’ALIANÇA AMB DÉU

En el judaisme es produeix una circumstància sorprenent si es compara amb altres religions de ...

Veure més »

ELS LLIBRES CANÒNICS DEL JUDAISME

La fe jueva es regeix bàsicament per dos textos, La Torà, (La llei) que són els cinc primers llibres del que els cristians anomenen la...

Veure més »

EL SÀBAT JUEU

El dissabte, (xabbat o sàbat) és el setè dia de la setmana jueva. La paraula sàbat significa ‘aturar-se’ o ‘abstenir-se’ perquè en dissabte, Déu s’aturà en la creació...

Veure més »

BAR MITSVÀ i BAT MITSVÀ

El bar mitsvà («fill del manament») és una festa religiosa, un ritus iniciàtic a través del qual un noi que compleix l’edat de tretze anys i un dia esdevé adult segons la Llei jueva. En les noies...

Veure més »

EL MESSIES EN LA TRADICIÓ JUEVA

«Messies» és  en hebreu un mot que significa ‘ungit’, és a dir...

Veure més »

ELS PREJUDICIS CONTRA LA RELIGIÓ JUEVA

La religió jueva és la base (l’«Antic Testament») de les tradicions...

Veure més »

LA SHOAH

Als camps de concentració nazi durant la II Guerra Mundial van morir un nombre indeterminat de jueus, però que es calcula...

Veure més »

ELS JUEUS A BARCELONA: ON VIVIEN?

A Catalunya es conserven nombroses restes urbanes medievals jueves. Castelló d’Empúries, Besalú o Girona (amb un Museu d’Història...

Veure més »

LA BARCELONA JUEVA I EL PROGROM DEL 1391

Tessa CALDERS i ARTÍS El judaisme medieval català va tenir un paper cabdal en la història del nostre país. L’aljama més important fou la de Barcelona...

Veure més »

AMB FILOSOFIA- L'ÈXIT I EL FRACÀS

Èxit i fracàs sovint estan immersos en la mateixa acció. Hem de témer més l'un o l'altre? Si actualment un fantasma recorre Europa és el del fracàs col·lectiu. I a nivell personal, ens podem plantejar el fracàs com una experiència d'aprenentatge. Amb la participació del filòsof Ramon Alcoberro, l'antropòleg i escriptor Adrià Pujol, el filòsof i politòleg Sami Naïr, la professora de comunicació Ingrid Guardiola i el professor de Ciències Socials d'Esade Àngel Castiñeira. ...

Veure més »

XAVIER RUBERT DE VENTÓS: PENSAR LA FORMA EN TIEMPOS POSTMODERNOS

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) es uno de los pensadores catalanes más significativos de los últimos venticinco años del siglo XX y quien mejor ha enlazado la tradición del pensamiento catalán republicano del segundo ‘noucentisme’ ...

Veure més »

XAVIER I XITA RUBERT: LES NEURONES I LES HORMONES NO S’HAN ACLARIT MAI ENTRE ELLES

De vegades hi ha llibres estranys. El que a partir del mite d’Eros i Psique d’Apuleu han escrit en paral·lel Xavier Rubert de Ventós i la seva filla Xita, La batalla del amor contra el deseo, (Milenio: Lleida, 2014) és un d’aquests ...

Veure més »

UNA INTRODUCIÓN A JUDITH SHKLAR

Judith N. Shklar (1928-1992) es una de las pensadoras más fascinantes de la filosofía política del siglo XX, tanto por su teoría política minimalista (el liberalismo del miedo), como por su propia biografía, testimonio ...

Veure més »

JUDITH SHKLAR Y LA DEFENSA DE LA HIPOCRESÍA

«La honestidad que humilla y el rechazo terco del compromiso arruinaría la civilidad democrática en una Sociedad política en la que la gente tiene muchas y serias diferencias de creencias ...

Veure més »

CICERÓ, UN INTEL·LECTUAL EN LA POLÍTICA AVANT LA LETTRE

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) és una figura històrica de gran complexitat humana. Per herència familiar, podia haver estat, un home tranquil i benestant ‘de províncies’ –no pas, però, ...

Veure més »

CICERÓ, LECTURA NECESSÀRIA

Era l'ensopidíssim autor de la terrible frase: Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?, que va acabar amb la paciència de generacions de batxillers. Però ara Ciceró torna. El polític i retòric romà, defensor...

Veure més »

CICERÓ: LA CONSTITUCIÓ MIXTA, EL DICTADOR I LA LLEI NATURAL

No és senzill determinar si Marc Tul·li Ciceró (106- 43 a.n.e.) era un estoic o un escèptic, o fins i tot un autor platonitzant, perquè, de fet, ell és un autor que recull nombroses influències diverses i les sintetitza. Se’l considera eclèctic perquè per a ell,...

Veure més »

PARLEM CICERONIÀ, SI US PLAU

Ciceró és el pare de la filosofia política republicana. Un republicà no és un liberal, ni un socialista. No confia gaire en el poble (fàcil d’entabanar), ni accepta la intemperància com a regla de joc en política...

Veure més »

QUINT TUL·LI CICERÓ: GERMANET, UN AMIC ÉS UN VOT !!

A Giulio Andreotti, l’esfinx o el gran dinosaure de la democràcia-cristiana italiana, li encantava un llibre del germà de Ciceró. I si el recomanava un polític que va seure al parlament ...

Veure més »

CARE ETHICS, ÈTICA DE LA CURA Reivindicant el paper dels afectes en les decisions ètiques.

S’anomena care ethics, (en català ètica de la cura, en castellà, “ética del cuidado” o “ética de la solicitud”)...

Veure més »

VULNERABILITAT I CARE ETHICS Feblesa i dignitat de les situacions de dependència

La care ethics, (en català ètica de la cura, en castellà, “ética del cuidado”) és una teoria moral que arranca ...

Veure més »

GÈNERE I CARE ETHICS La cura com a veu moral per a tothom

La care ethics, (en català ètica de la cura, en castellà, “ètica del cuidado”) va aparèixer com a proposta filosòfica en la dècada de 1980. Eren els anys de Reagan i de l’inici de la ...

Veure més »