El lleó surt esmentat 152 vegades a la Bíblia i és un símbol de Jesús en iconografia cristiana. Bíblicament, s’identifica Jesús amb el “lleó de Judà”. És l’animal que representa la fortalesa, la noblesa i la valentia. Però també pot representar el mal i la destrucció. En la iconografia  cristiana  és l’animal que acompanya sant Jeroni i també (quan porta ales) simbolitza sant Marc i, per extensió, la ciutat de Venècia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El lleó sempre ha estat considerat el rei dels animals. A l’Índia, Krishna és el lleó entre els animals i el lleó serveix de tron a Buda. Entre els musulmans, Alí –el gendre de Mahoma– és “el lleó d’Al·là”. També Jesús és “el lleó de Judà”. És un símbol de victòria i sovint s’identifica amb el Sol.

 Tres personatges de l'Antic Testament van trobar-se amb un lleó: Samsó, David i Daniel. Samsó va matar un lleó amb les seves pròpies mans i això per als cristians el fa un símbol de Crist que triomfa sobre les forces del mal i de la mort. També David va matar un lleó. Però la figura de l’Antic Testament que iconogràficament resulta més important pel que fa al tema del lleó és el profeta Daniel. El rei persa Darius feu llençar Daniel al fossat dels lleons i els cristians veieren en aquest fet un símbol de la resurrecció. Aquesta és la representació cristiana del lleó més antiga. Una imatge de les catacumbes de Domitila a Roma a finals del segle I representa aquest fet que apareix fins a 39 vegades en diverses catacumbes.

A finals del segle VIII els cristians resaven «Libéra, Domine, animam ejus, sicut liberasti Danielem de lacu leonum» (“Allibera Senyor la meva ànima com vas alliberar Daniel del fossat dels lleons”).

El lleó també és esmentat al verset 13 del salm XCI (XC), «Super aspidem et basiliscum ambulabis, et conculcabis leonem et draconem»  (“trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs”).

Al Nou Testament Crist és el “lleó de Judà”, i a l’Apocalipsi (5, 5) se’ns diu: “No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David”.

Però el lleó també s’equipara equipara amb l’Anticrist i a la Primera Epístola de Pere (1, 5:8-9): “Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En l’art religiós el lleó és guardià, se’l situa sovint a les escales i a les portes del temple i més endavant a les gàrgoles de les catedrals. També se’l troba als peus dels cavallers en les estàtues jacents.