El Regne de Déu s’assembla...

Per tal d’explicar la mena de societat que vol Jesús de Natzaret, Ell va usar la paraula “Regne”. El Regne és el que succeiria si arreu es fes la voluntat de Déu i, en darrera instància, és Ell mateix que en la seva persona realitza la voluntat de Déu. El Regne arribarà en la plenitud dels temps (o com es diu d’una manera vulgar “al cel”), però el cristià creu que realitzar les obres de misericòrdia és construir el Regne a la terra.

Als Evangelis, Jesús mateix explica amb una sèrie de metàfores què significa el Regne de Déu. Així, s’assembla a:

 A un Rei que convida a la boda del seu fill (Mt 22, 1-14)

Un rei va convidar els poderosos a la boda del seu fill, però no hi van voler assistir. Llavors aquest Rei es va enfadar i va dir que la boda estava oberta a tothom. Tots podien gaudir-ne, a condició de voler-hi estar. Si estem disposats a viure junts i a ser feliços acceptant i estimant tots els qui tenim al costat, participem del Regne.

Aquesta imatge és important perquè si el Regne està obert a tothom això vol dir que no hi ha ni millors ni pitjors, ni blancs, ni negres.

 

A una llavor que creix (Mc 4, 30-32)

Nosaltres sembrem. Potser la nostra aportació és petita, però amb el temps creix, s’enforteix i dona fruits. Només cal tenir paciència i ajudant tothom, contribuint a fer el món na mica millor dins les nostres possibilitats.

 La llavor que creix porta a pensar que la feina anònima i que no es veu és la més important. La llavor està enterrada en la terra i no llueix com la flor, però sense ella res existiria.

 

A una mica de llevat (Lc 13, 20)

Quan afegim llevat a una massa de pa, cal tirar-ne molt poquet perquè augmenta molt. Així amb totes les nostres petites contribucions ajudem també a fer el món millor.

La imatge del llevat porta a pensar en les conseqüències de les nostres accions. Si actuem per tal que es realitzin les benaurances, aquesta acció té un poder multiplicador.

 

Les obres de misericòrdia són les accions que es poden fer per tal d’acostar el Regne a la gent.

 

 

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay