EL TETRAMORF
La paraula tetramorf etimològicament ve del grec: “tretra” (quatre) i morpthé (forma). Indica una representació dels quatre evangelistes sota formes al·legòriques. En la tradició jueva, a l’Antic Testament, el profeta Ezequiel descriu quatre criatures amb cara humana i aparença animal. Ja en l'Edat mitjana, s'associen als quatre evangelistes, representats al voltant de Crist. A l’art romànic destaquen alguns exemples, tant en pintura mural (el de Sant Climent de Taüll), com en pintura sobre taula, com el del Baldaquí de Tost.
A l’Apocalipsi (4: 6 -7) també se’ns parla de “quatre vivents” al costat del tron de Déu: “Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol”.
A l’antic Orient el número 4 evocava les 4 estacions, els 4 punts cardinals i els quatre guardians del cel, situats als quatre angles del firmament. El cristianisme va recollir aquesta simbologia i la va adaptar als quatre evangelistes.
EXERCICIS:
Fes una anàlisi del Baldaquí de Tost, que es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Barcelona). Va ser pintat cap el 1220 en estil romànic.