ASTROBIOLOGIA I ÈTICA
Anna Sarsanedas
Des que el 1953 l'astrònom soviètic Gabriel Tikhov va emprar per primera volta el terme "Astrobiologia", aquest concepte ha experimentat alguns canvis en el seu significat. L'últim intent per fixar és el realitzat per l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) el 2002, que defineix l'Astrobiologia com l'estudi de l'origen, evolució, distribució i futur de la vida a l'Univers. L’Astrobiologia té diferents objectes d’estudi segons el seu enfocament. Des del punt de vista exobiològic l’objecte d'interès són les formes de vida possiblement existents en altres llocs del Univers diferents de la Terra.
En els últims dos anys 800 membres de la comunitat de l'Astrobiologia han col·laborat, a través de diferents reunions, seminaris i la redacció de llibres blancs, amb l’objectiu de definir una nova estratègia per a la propera dècada de recerca en Astrobiologia. La nova Astrobiology Strategy ha estat publicada aquest mateix any 2015 i assenyala les prioritats en recerca per al programa d’Astrobiologia de la NASA en la propera dècada.
En un dels annexos d’aquest document amb el títol: Més enllà de les ciències naturals: contribucions de les humanitats i ciències socials a l’Astrobiologia, els astrobiòlegs Lucas Mix i Connie Burtka (Wesley) exposen que l'interès en la història, caràcter i extensió de la vida està íntimament lligada a qüestions de valor. A més, plantegen preguntes que tenen per objectiu impactar en el pensament públic sobre les nostres obligacions ètiques cap a entitats vivents i adverteixen que les limitacions legals i ètiques sobre els experiments, en particular d’aquells que viatgen a altres planetes, perquè aquests donen forma a la ciència que fem.
Classifiquen les preguntes en tres categories:
1.- Quin paper juguen les definicions de la vida en les diferents tipologies ètiques?
- Quin paper juguen les definicions de la vida a les cosmologies culturals i religioses?
- Quins recursos estan disponibles en les diverses tradicions culturals i religioses per a la incorporació de vida no - terrestre en les diferents concepcions dels món?
- Fins a quin punt és l'excepcionalitat humana i/o l'excepcionalisme terrestre necessari o desitjable?
2.- Els éssers humans tenen obligacions ètiques cap als no terrestres?
- Aquestes obligacions poden ser acordades de forma socialment plural?
3.- Fins a quin punt l’Astrobiologia té implicacions per a l'ètica ambiental terrestre?
De la resposta que es doni a aquestes qüestions dependrà en bona manera l’orientació de futurs programes científics i d’inversions milionàries. La perspectiva ètica i la ciència es barregen d’una manera essencial. Qui havia dit que la filosofia no serveix per a res?
*El llibre de Rupert W. Anderson: The Cosmic Compendium: Space Law, un text de referència absoluta en aquest àmbit, ha estat reeditat en edició de butxaca el mes de març de 2015.
Anna Sarsanedas és consultora de Teoria del Coneixement als estudis d’Humanitats a la UOC i especialitzada en temes de Tecnoètica i Transhumanisme.
© Ramon Alcoberro Pericay
