L’ÀNCORA

L’àncora és un símbol molt antic i que ja apareix en la iconografia grega i fins i tot egípcia. És una representació de la fermesa, expressa la solidesa de la fe que confia en la salvació. En mig dels canvis que hi pot haver en la vida, l’àncora és ferma. Quan la barca es mou, l’àncora impedeix que s’esfondri i que vagi a petar contra les roques.

A l’antic Egipte o l'ankh (ˁnḫ), creu ansada (en llatí, creu amb nansa), es un jeroglífic que significa "vida". Alguns estudiosos l’identifiquen amb un anell, però per a altres és un àncora i una creu.

 

 

 

 

 

Per als cristians, Jesús és una àncora. El món és fluctuant i, com la barca, està en perill per les onades. L’àncora (Crist) és ferma. Evita que s’esfondri la vida i que la nostra existència sigui desbordada per les emocions, per l’angoixa i les misèries humanes. L’àncora dona estabilitat. En aquest sentit, l’àncora feta d’acer és també la confiança en la vida eterna.

També es pot entendre que el vaixell és l’Església que es manté ferma en les tempestes perquè l’àncora és Crist.

Molt possiblement els primers cristians usaven el símbol de l’àncora també perquè els servia per dissimular una creu.

 

 

 

 

 

En l’art paleocristià sovint l’àncora apareix associada a la creu  i a la passió de Jesús, o està acompanyada de peixos.

 

EXERCICI:

1.- Busca al web Biblija, el text que correspon a la carta als Hebreus 6:17-20 i explica quin paper té la referència a l’àncora “segura i ferma” en aquest context.

 

2.- Busca el web de les catacumbes de Sant Sebastià a Roma; hi trobaràs una pedra gravada, similar a la de la il·lustració amb els tres símbols l’àncora, el peix i el crismó. De quin moment et sembla que deu ser aquesta peça arqueològica?  Per què?

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge extreta de https://www.catacombe.org/simboli.html

 

 

 

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay