Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

ESQUEMA DE DIFERÈNCIES DESCARTES-LOCKE



 

 

Molt en resum, tota la crítica empirista al cartesianisme es fonamenta en dos punts: la primacia de l’experiència sobre la raó (que els porta a elaborar la teoria de la ‘tabula rasa’) i la relativitat de l’experiència (que sempre és singular i concreta). D’aquesta manera, conceptes com ‘substància’ o ‘causa’ són analitzades d’una manera absolutament diferent segons s’analitzin des del punt de vista racionalista o empirista. Esquemàticament, les principals diferències entre Descartes i Locke són:   

 

 

 

TEMA:

 

 

DESCARTES

 

LOCKE

 

Origen del coneixement

 

Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.

 

 

La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible.

 

 

Paper de les idees

 

 

Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.

 

 

No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.

 

 

El món

 

 

El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.

 

 

Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem una idea.

 

 

El jo

 

‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.

 

 

Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si.  

 

 

La substància

 

 

‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.

 

 

L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.

 

  

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor