DIVERSITAT
CULTURAL: MULTICULTURALISME I INTERCULTURALITAT.
PROBLEMES
DEL DIÀLEG CULTURAL
La
diversitat cultural és un fenomen que s’ha donat
amb una gran extensió a finals del segle 20 i principis
del segle 21 com a conseqüència de l’extensió
de les comunicacions (especialment de l’aviació i
de l’extensió de l’Internet) cada cop més
a l’abast de tothom. Els fenòmens de diversitat cultural
no són estranys en la història però generalment
eren deguts a guerres i invasions i exilis. El que és nou
és l’extensió d’aquests fets en un context
pacífic. Però la diversitat cultural pot tenir un
signe divers. Així cal distingir entre:
1.
Multiculturalitat: És una situació “de
fet”. Especialment en les grans ciutats d’Europa i
Nord-Amèrica coexisteixen membres de cultures diverses
que s’estableixen en territoris propis (barris àrabs,
xinesos, dominicans, etc.), sovint separats (ghettos). Però
que hi hagi moltes cultures a tocar en un territori reduït
no significa necessàriament que es barregin o es relacionin
entre si. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat
de cada cultura però no produeix diàleg. No s’ha
de confondre tampoc “multiculturalitat” amb “tenir
diverses cultures” o amb “parlar diverses llengües”
–fet que s’anomena tècnicament “cosmopolitisme”.
2.
Interculturalitat: És un ideal ètic i polític.
Designa el fet que les diverses cultures s’interpenetren
i comparteixen valors (sobre la base del reconeixement igual de
drets). La interculturalitat té diversos nivells. Així
hom parla de interculturalitat “episòdica”
o “circumstancial” quan es limita a compartir aspectes
formals (moda, música) i de interculturalitat “profunda”
quan són habituals els matrimonis i les parelles mixtes
entre diverses comunitats culturals.
L’interculturalisme
significa diàleg cultural i implica reconèixer la
diversitat però no el relativisme de les diverses cultures.
Cap posició intercultural no és possible sense dos
elements previs:
1.-
El respecte comú als Drets Humans (especialment als de
les dones i als dels més febles).
2.-
La reivindicació comuna dels valors morals (llibertat,
igualtat, etc.) que donen sentit a aquests drets.
La
posició relativista creu que en el fons totes les cultures
són iguals; una posició intercultural defensa que
les cultures són diferents però poden trobar un
àmbit comú de diàleg (al voltant dels drets
humans). Els Estats poden contribuir a la interculturalitat bàsicament
a través de l’Escola.
Quan
les societats són multiculturals però no interculturals
és fàcil que apareguin l’etnocentrisme, el
racisme, el xovinisme i la xenofòbia.
·
Etnocentrisme: consisteix a valorar les altres cultures des de
la pròpia, considerada com a superior i com a únic
model possible o desitjable.
·
Racisme: consisteix a rebutjar violentament determinats
grups ètnics minoritaris. En la seva versió més
complexa el racisme defensa que l’element genètic
i el cultural no són separables; aquesta versió
del racisme s’anomena “supremacisme”.
·
Xovinisme: consisteix en el patriotisme fanàtic.
·
Xenofòbia: És la por (en grec “fobos”)
al foraster o a l’estranger (en grec “xenos”).
Generalment es deu a raons econòmiques i en realitat és
“aporofòbia” (por als pobres). És actualment
la posició més estesa.
