XIMPANZÈS
I HUMANS
L’ètica ambiental i l’antropologia tenen un
camp d’estudi important en l’anàlisi de la
conducta dels ximpanzés i els bonobos que serveix d’argument
en favor de l’extensió de drets almenys a animals
propers a nosaltres psicològicament i genètica.
Avui queden només uns 30.000 ximpanzés (5.000 en
captivitat, la majoria en poder de laboratoris farmacèutics)
i és urgent reivindicar per a tots els gran simis l’ideal
de igualtat moral, de llibertat o de prohibició de la tortura
que fins fa poc semblaven privatius de l’ésser humà.
Els grans simis (ximpanzés, bonobos, goril·les i
orangutans) tenen facultats mentals força desenvolupades
i, a més, disposen d’una vida emocional rica i variada.
Els ximpanzés tenen diverses aptituds de tipus intel·lectuals
en què es fonamenta la seva organització social:
·
El propi cos: els ximpanzés es reconeixen davant del mirall
i són conscients del seu propi cos.
·
El seu cervell: està estructurat en dos hemisferis diferenciats,
com l’humà. Ximpanzés i humans comparteixen
una mica més del 98% de la dotació genètica.
·
Eines: recullen o fabriquen eines a partir de branques, fulles
i pedres i les usen per a alimentar-se i netejar-se.
·
Política: el repartiment dels aliments s’organitza
a l’interior del grup segons aliances político-jeràrquiques.
Tant en ximpanzés com en humans hi ha lideratge i la lluita
pel poder està vinculada a la popularitat dels líders.
·
Família: el vincle familiar entre mare, fills i néts
és estret i durador.
·
Incest: eviten conscientment l’incest com en les cultures
humanes.
·
Estètica: tenen sensibilitat estètica a formes i
colors i una marcada preferència per les formes simètriques
i equilibrades.
La
proximitat entre humans i ximpanzés és tal que compartim
els grups sanguinis A i O i els antígens H i A presents
als hematies. Si comparem les hemoglobines a nivell molecular,
tant en les de tipus alfa com en les de tipus beta, veurem que
coincideixen al 99% en ordre i número. El citocrom C en
l’home i en el ximpanzé apareix en una cadena de
104 aminoàcids, iguals en la seqüència.
Tot
això permet pensar que la nostra diferència amb
els primats és de grau -sobretot a través del llenguatge
abstracte, malgrat que en captivitat alguns ximpanzés poden
usar amb èxit el llenguatge dels sordsmuts americans- però
no substancial.
La
qüestió de la suposada existència de principis
ètics en els ximpanzés ha estat abordada per Frans
de Waal en dos llibres bàsics: La política de los
chimpancés (Alianza) i, sobretot, el magnífic Bien
natural: los orígenes del bien y del mal en los humanos
y otros animales (Herder, 1997, ed. original, Harvard U.P. 1996).
Segons aquest etòleg entre els ximpanzés hi ha,
com a mínim:
·
Socors mut, solidaritat
· Ajustament de la conducta envers els més incapacitats
i ferits
· Empatia (capacitat de posar-se al lloc de l’altre)
· Contagi emocional
· Regles socials prescriptives i interiorització
de regles
· Concepte de la donació, de l’intercanvi
i de la venjança
· Reconciliació i prevenció de conflictes
· Preocupació per la comunitat
· Acomodació d’interessos a través
de negociació
En tot cas els indicis morals en animals ens mostraria que la
moralitat està també en el centre de la calumniada
naturalesa, de manera que l’ètica no seria només
un prejudici cultural sinó una eina evolutiva.
Hi
ha un obvi paral·lelisme entre el cervell del ximpanzé
i l’humà per evidents raons de proximitat evolutiva,
i d’economia organitzativa. El problema es planteja, però,
en la qüestió del llenguatge abstracte: la seva mancança
seria la frontera entre l’humà i l’animal no
humà. En cap cas conegut ara com ara un ximpanzé
no pot arribar a construir construccions sintàctiques recursives
(que permeten combinar les paraules en frases i oracions).
El
cas de Kanzi, bonobo (ximpanzé nan), nascut i criat en
captivitat a Atlanta, és prou significatiu. Als tretze
anys -abril, 1994- és capaç de comunicar-se amb
els seus cuidadors en un anglès rudimentari, equivalent
al d’un nen de dos anys i mig. Es capaç de guiar
altres monos a través d’un laberint, associa noms
com “clau”, “poma”, “pilota”
a objectes concrets. També associa verbs com “anar”,
“col·locar” o “menjar” amb accions
concretes. I el que és més sorprenent: comprèn
el significat de frases que escolta per primer cop; elements tots
aquests que cal associar amb la intel·ligència.
Les seves capacitats cognitives fan que bonobos (però també
ximpanzés, orangutans i goril·les) hagin de ser
considerats com a “persones”, tot i no ser humans.
Sabem,
a més, que els ximpanzés s’autoconsideren
al mateix nivell de l’home. Un joc molt senzill, i sovint
repetit en diferents contextos, bastarà per comprovar-ho.
Si es donen a un ximpanzé figures d’animals barrejades
i se li demana que les ordeni, posarà elefants amb elefants,
girafes amb girafes, ocells amb ocells... i ximpanzés amb
humans, tots junts!
Tot
i que l’ètica ambiental és contraria a l’especisme
(sobrevaloració d’una espècie animal sobre
les altres, per raons estètiques o per simpatia), és
indubtable que aquests elements tan intrínsecament humans
obliguen a una reinterpretació, potser fins i tot “panteista”
de l’ètica, incompatible amb la imatge mecanicista
i cruel de l’animal-màquina. El projecte Gran Simi
(original 1993, traducció ed. Trotta 1998), impulsat pel
filòsof de l’ètica Peter Singer, és
l’expressió d’aquesta exigència d’extensió
dels drets a l’àmbit dels nostres parents biològics
més propers. Hi ha tres drets que, segons el projecte Gran
Simi, han de ser garantits als grans primats:
a.-
dret a la vida: la mort d’un gran simi no és justificable
en cap cas, ni per raons d’experimentació mèdica.
b.-
dret a la llibertat individual: és a dir desaparició
dels camps de concentració per a grans simis (zoològics,
laboratoris) i garanties per a la subsistència dels seus
espais vitals naturals.
c.-
prohibició de la tortura: el maltractament als animals
no és justificable en cap cas, ni per una justificació
suposadament artística (domesticació en circs),
ni per raons d’experimentació mèdica.
Els
partidaris del projecte Gran Simi consideren que aquesta reivindicació
de drets no és cap exageració voluntarista sinó
una conseqüència del fet que compartim la mateixa
estructura evolutiva.
