CRITERIS 
                PER A CLASSIFICAR LES TEORIES ÈTIQUES
               
              1.- 
                Ètiques Cognitives
              ‘Bo’ 
                és una qualitat o una propietat de X
                ‘Bo’ descriu realment X
                ‘X és bo’ ens diu alguna cosa real sobre X
                Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa
              2.- 
                Ètiques No-cognitives
              ‘Bo’ 
                no és una qualitat ni una propietat natural de X
                ‘Bo’ no descriu realment X, com a molt descriu els 
                sentiments o emocions que X em produeix
                ‘X és bo’ no aporta coneixement nou sobre X
              3.- 
                Ètiques Teleològiques (o conseqüencialistes)
              Tracten 
                de determinar la finalitat ( el ‘sentit’) de la vida 
                humana
                El valor de l’acció es determina per imperatius hipotètics 
                (‘si vols X fes N’)
                Defineixen continguts de normes (‘fes X o N’)
                Es cerca la felicitat a través d’un càlcul 
                de conseqüències: utilitarisme
                Es justifiquen a partir del ‘ser’, o de la naturalesa 
                de les coses
                Les representen Aristòtil, Epicur i els utilitaristes (Bentham, 
                Mill)
                
                4.- Ètiques Deontològiques (o dels principis)
              Tracten 
                de determinar amb caràcter universal els principis que 
                han de regir l’acció
                L’acció es realitza ‘per deure’ (principi 
                universal), moguda per la bona voluntat i a través d’imperatius 
                categòrics, de manera que cap excepció no és 
                possible
                Defineixen la forma de les normes (que és un imperatiu 
                categòric)
                Es cerca la justícia; i s’apliquen màximes 
                de valor universal, un principi no universalitzable (no vàlid 
                per a tots i arreu) no pot ser moral
                L’ètica no parla sobre el ‘ser’, sinó 
                sobre l’haver de ser (deure)
                Les representa bàsicament Kant
              5.- 
                Ètiques Naturalistes
              ‘Bo’ 
                és una qualitat natural de X, com plaent o útil
                Accepten la fal·làcia naturalista (és legítim 
                passar de ‘ser’ a ‘haver de ser’ / d’un 
                ‘fet’ a un ‘deure’)
                Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa
              6.- 
                Ètiques No-naturalistes
              ‘Bo’ 
                no és una propietat o qualitat de X
                No accepten la fal·làcia naturalista: els termes 
                morals només es poden definir a partir de termes morals, 
                (NO és legítim passar de ‘ser’ a ‘haver 
                de ser’ / d’un ‘fet’ a un ‘deure’)
                Finalment un terme ètic és indefinible, o només 
                el podem conèixer per intuïció. 
              
              
              