Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

ES POT SER KANTIÀ AVUI?

Ramon Alcoberro

 

 

Consideracions prèvies:

a.-  potser ara com ara és més difícil NO ser kantià, perquè significa no posar la justícia ni l’universalisme moral al nucli mateix de l’ètica.

b.- en filosofia hi alguns ha autors “paradigmàtics”, després dels quals la filosofia és del tot diferent i que influeixen també en la mesura que canvien la vida de la gent (tot i que la gent no els llegeixi). Tres casos molt obvis: Plató (les idees), Descartes (el mecanicisme, el problema del coneixement), Kant (les condicions de possibilitat del coneixement, l’ètica de la justícia).

 

1.- Kant és important per haver plantejat:

 

a) Com explicar les condicions de possibilitat del que hi ha, mostrant que l’home no té accés a l’absolut.

 

b) Com explicar el deure, és a dir, que el que hauria de ser cal que sigui, a partir de la consciència i no de les necessitats socials.

 

c) ... I per haver dit “sapere aude”. 

2 .- El kantisme que influeix en la modernitat es pot resumir en 4 preguntes:

Què puc conèixer? / Què em cal fer? / Què puc esperar? / Què es l’home?

I la seva ètica en els dos imperatius categòrics bàsics: sobre la forma de la llei (si un precepte no val com a llei universal, no pot ser moral) / sobre la relació amb els homes (les persones són finalitats en elles mateixes, tenen valor i no preu).

3 - El kantisme en els seus textos:

Què és la Il·lustració?

Antropologia en sentit pragmàtic.

Les 3 Crítiques (i el problema de la demarcació).

4.-  La posteritat del kantisme: 

·Schopenhauer (recull de Kant la cosa en sí, que identifica amb la voluntat).

·Nietzsche (el Superhome com a autocreador estètic recupera la  Crítica del judici).

·Tota la filosofia de la sospita es planteja com com a crítica de la il·lusió transcendental.

·Heidegger (3 llibres): la idea fonamental per a entendre Kant és la idea de la finitud humana.

·En filosofia política: Rawls i la teoria de la justícia.

·En ètica: Jonas i l’imperatiu de la responsabilitat.

·Apel: el moment de la universalitat.

·Haberrmas: els mecanismes  de mediació que fan possibles les màximes morals comunicatives. 

Esquema per a una conferència – Restaurant Cal Ble,

Igualada, 26 novembre de 2004

 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor