Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

Karl Marx

Infelicitat i alienació

 

Marx usa el concepte d’alienació de moltes maneres per referir-se a:

  • Les situacions caracteritzades per la desigualtat. Un petit nombre de persones posseeix les fàbriques, etc.; la gran massa dels obrers, no. El qui posseeix la fàbrica no hi treballa – i al revés!
  • L’obligació subsegüent dels treballadors de vendre al capitalista el seu temps, energia i aptituds (“força de treball”). Els humans alienats estan “obligats a vendre’s voluntàriament”.
  • La situació de dependència dels obrers forçats a treballar “sota l’autoritat, la coacció i el jou d’un altre home”.
  • La situació deshumanitzadora en què els beneficis són pel davant de les persones. L’activitat del treballador “pertany a un altre; és la pèrdua d’ell mateix”.
  • El producte del treballador li és robat: pertany a un altre, es presenta com quelcom aliè, com un poder autònom i contra el treballador.
  • El treball dels obrers no fa més que reforçar els qui l’exploten: fa els rics més rics i la societat més consumista. Com més treballen els obrers més reforcen el poder que els oprimeix. Els obrers esdevenen elements del sistema i rajoles del mur.
  • Les persones viuen aïllades i “estranyades” entre sí. Veuen els altres com a rivals en la lluita pels recursos escassos.
  • I a més, les persones es veuen convertides en robots o en goril·les domesticats. No poden desenvolupar el seu potencial humà.


Com a conseqüència de l’alienació, les persones sovint se senten:


Empetitides

Aïllades

Atrapades

Frustrades

Confuses

Estafades

Utilitzades

Emprenyades

Arrogants

Agressives

Esgotades

Cíniques

Deprimides

Apàtiques


I en una sola paraula:

Alienades!!!!


L’alienació no és ni volguda (ningú no desitja ser viure dissortadament), ni conscient (no ens adonem de fins a quin extrem vivim una existència miserable, fins i tot malgrat tenir diners). Però encara hi ha un fet més important: tampoc no és necessària (podríem intentar canviar el món, fer-lo més fraternal i més just). Senzillament viure en una situació que podem descriure com a “alienant” és la conseqüència inevitable d’una estructura econòmica que no ens considera subjectes sinó ‘coses’, eines..

Si us trobeu en aquesta situació, qualsevol marxista us farà una recomanació molt clara: analitzeu la realitat, intenteu comprendre les causes objectives de la vostra situació (sense deixar-vos moure per subjectivismes ni emocions), organitzeu-vos i lluiteu per canviar les coses.


Però la denúncia marxista de l’alienació pot plantejar qüestions:

  1. ¿Era víctima Marx d’una retòrica romàntica que idealitza la situació de l’obrer, presentant-lo com a víctima dissortada quan, en realitat els obrers també s’aprofiten de l’explotació dels països del Sud?
  2. ¿Estan alienats avui els obrers quan tenen (al menys a Occident) vacances, oci, ingressos alts i millors condicions laborals?
  3. ¿Està alienat també un aturat que no treballa i viu del pressupost de l’Estat (és a dir, s’aprofita dels impostos que paguem entre tots)?
  4. ¿Infravalora Marx les satisfaccions que pugui tenir una persona en la seva vida no-laboral, amb la família, els amics o simplement veient la televisió, etc.?

 

 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor