La funció del mite
El mite és una forma de coneixement, sintetitza una experiència una experiència col·lectiva i orienta l’acció del grup que s’identifica amb la narració que el mite fa de la realitat.
En aquest sentit, el mite desenvolupa tres funcions bàsiques:
1.- Funció epistèmica: en grec ‘episteme’ vol dir coneixement, ciència, saber. En aquest sentit, el mite inclou una manera de situar-se en el món, un coneixement. Això vol dir que el mite no aspira a ser cap còpia neutra de la realitat, sinó que té un objectiu: descrivint el món ajuda a què els humans coneguin el seu lloc i s’hi orientin.
2.- Funció social: el mite orienta un grup en la mesura que defineix una identitat compartida i, en aquest sentit, implica una determinada concreció en forma de rituals, unifica cultures i mentalitats, etc.
3.- Funció antropològica: a través del mite, els humans comprenen narrativament les qüestions que afecten la seva vida, des del naixement fins a la mort. El misteri del món queda en certa manera il·luminat quan comprenem el significat del mite.
EXERCICI
A quina de cadascuna de les tres funcions del mite es refereix aquesta frase de l’antropòleg Lluís Duch [els textos pertanyen a la seva conferència, ‘Les raons del mite’, dins el text col·lectiu Del mite als mites. Santa Coloma de Queralt: Ed. Obrador Edèndum, 2007]
1.- “El mite posseeix els trets d’una memòria històrica que traça una mena d’esbós del passat del món i de l’origen d’un determinat grup humà. Descriu el món present tot posant en joc les forces i les lleis que li donaren consistència en els orígens i continuen sostenint-lo en l’actualitat’.
2.- “ ... les funcions del mite es poden concretar, d’una banda, en una orientació comuna en els camins del món, en la definició i orientació de costums i autoritats, i, de l’altra, en la identitat col·lectiva cap enfora del grup i en la seva legitimació cap endins’.
3.- “En el segle XX, alguns han explicat el mite com una etapa en el camí de l’autoidentificació humana”.
