Wundt
fou el creador del primer laboratori de psicologia experimental
que es va fer a Europa (Leipzig, 1879, tot i que el catàleg
de la universitat no l’esmenta fins 1883) i, en conseqüència,
és considerat com el pare de la psicologia científica.
Wundt desenvolupà
una teoria de la percepció de base fisiològica,
amb un programa d’investigació clar: la psicologia
és ‘la ciència dels fets de la consciència’.
La seva funció és estudiar: ‘el substrat corporal
de la vida mental’, l’anatomia, la funció del
cervell, etc., per arribar, a partir d’aquí, a ‘l’estudi
dels processos conscients’ o experiència immediata
(per contraposició a l’experiència ‘mediata’
o cultural).. La psicologia deriva de la fisiologia: està
situada entre les ciències físiques i les ciències
naturals. Per tant, el seu mètode serà clarament
experimental i inductiu, segons el model de John Stuart Mill,
però prescindint de tota especulació.
Quan la nostra
experiència és mesurable mitjançant instruments,
caiem en la física; el propi de la psicologia és
l’estudi dels processos mentals mitjançant els quals
experimentem i observem el món exterior.
Per
a Wund, l’eina dels psicòlegs era la introspecció,
és a dir, l’anàlisi intern dels processos
mentals. D’aquesta ‘apercepció’ (paraula
que recollí del filòsof racionalista Leibniz) dels
fets de la consciència considerats com a esdeveniments
en deriva l’únic coneixement psicològic possible.
Però això no té res a veure amb una sessió
de sofà o de confessionari, sinó que implica un
procés d’autocontrol amb mesures objectives de la
memòria, de les reaccions, de les associacions de paraules,
etc. Dels aproximadament 100 experiments que feu al llarg de 21
anys, el 50% estaven relacionats amb la sensació i la percepció
i només un 10 % a temes de sentiments (bàsicament
tensió/relaxació, excitació/calma).
Wundt i els ses deixebles identificaren dos elements bàsics
de la vida mental: sensacions i sentiments. Els processos mentals
resultaven de les síntesis d’ambdós elements,
però en un sentit dinàmic i creatiu, no mecanicista.
La psique només es pot copsar mitjançant l’anàlisi
de la seva activitat. És una força voluntària
i activa, per això s’assembla més un model
químic que a un model mecànic.
Però Wundt s’interessà també pel que
anomenava la ‘Völkerpsychologie’ que es pot traduir
per ‘psicologia dels pobles’ o ‘psicologia ètnica’.
Generalment aquest mot una mica ingenu tendeix a ser mal comprès.
No és que li interessi per a res ‘fixar’ com
es capté una col·lectivitat (els catalans, els espanyols,
els fenicis o els gitanos), segons les seves diferències
locals o nacionals, sinó les lleis generals de caire psicològic
que permeten que una col·lectivitat se senti i actui com
a tal. Per això es poden estudiar els mites, els sistemes
jurídics tradicionals, i les relacions d’interactuació
d’uns individus sobre els altres que es fan molt especialment
paleses en la llengua. Bona part de la producció l’escola
catalana d’etnologia (Amades, Serra, Batista...) deriva
d’aquestes tesis que han estat represes per la psicologia
social.
