COM PLANTEJAR L’EXAMEN DE  SELECTIVITAT DE FILOSOFIA
              
               
              1.- De què va un  examen de filosofia a la   Selectivitat?
              Cal tenir present que l’examen  de Selectivitat en filosofia gira sempre al voltant d’un problema filosòfic i  que aquest problema es concreta en una obra i en uns arguments plantejats per  un autor. 
              Sempre es parla dels «autors» que surten al Selectivitat;  però com a perspectiva des de la qual preparar l’examen de filosofia no convé  considerar-lo com una llista més o menys llarga d’autors que cal saber-se més o  menys de memòria. L’important per tenir èxit a l’examen és ser capaç de  vincular l’obra d’un autor amb el problema que aquest autor planteja o  discuteix. 
              Si en  un text s’ha entès:
              
                - “Què”, s’argumenta, 
- “Com” s’argumenta, i 
- “Per què” s’argumenta 
 
              la  resta de l’examen consisteix en un pur problema de claredat expositiva en la  redacció i d’una mica d’estratègia en la presentació i en la discussió dels  arguments. El fonamental és entendre quins arguments fan que un determinat  problema i uns determinats raonaments resultin significatius i oberts al debat  en un autor concret. En aquest document et recordem algunes estratègies  bàsiques per a l’examen de Selectivitat de filosofia. 
              2.- Saber utilitzar  temps limitat
              L’examen  de filosofia dura una hora i mitja i consta sempre de dues opcions d’autors  diferents, però no necessàriament d’èpoques històriques distintes. Cal triar  obligatòriament una (només una!) de les dues opcions i desenvolupar les  preguntes pel mateix ordre i cadascuna per separat. Amb unes tres cares de full  en lletra clara i ben escrites n’hi ha prou generalment per a treure bona nota.
              La  distribució del temps és la primera estratègia que cal dominar. Convé portar  sempre un rellotge i calcular el temps; cal que no sobri temps ni en falti i  –especialment –és MOLT important que ningú no s’aixequi de l’examen sense haver  repassat curosament el text lliurat a l’examinador. Concentrar-se en la pròpia  feina és essencial per a un bon resultat.
              Si es  treballa amb concentració el període de redacció estricta de l’examen pot durar  al voltant d’una hora o potser una mica més. Com que el temps global de  l’examen és d’una hora i mitja convé reservar al voltant d’un quart per a fer  una bona lectura inicial dels textos i fins i tot un esborrany de la redacció. 
              3.- Entendre  l’rgumentació del text és central per decidir quina opció es tria
              El  més important a l’hora de triar quin autor comentem en l’examen de Selectivitat  de filosofia és comprendre clarament la problemàtica explícita i implícita del  text què se’ns proposa i, per tant, saber què se’ns demana com a resposta. Cal  estar segur de quines preguntes ha proposat la coordinació de les proves i de  què cal respondre-hi. D’aquesta manera evitem el que baixa més punts a  Selectivitat: dir coses sense sentit o presentar arguments que, tot i ser part  del pensament de l’autor, no estan ni es poden suposar implícits en el text. 
              Un  examen no és mai el lloc per demostrar que es tenen idees pròpies sobre un  autor, sinó per desenvolupar correctament la seva visió més convencional, la  que figura als apunts i al llibre de text. No s’ha de ser ni tan «original» que  el corrector no comprengui l’argumentació que l’alumne està fent, ni tampoc tan  «groller» que s’empri un vocabulari mal definit. 
              Un  cop s’ha triat una opció de comentari de text no es canvia; cal oblidar-se  absolutament de l’altra. Per això cal prendre’s el temps que calgui a decidir  l’opció. Quan tenim decidit el text que comentem cal preparar un esquema dels  arguments que es volen destacar en la resposta a cada pregunta, ordenant els  coneixements de manera que la redacció final sigui clara i que no hi hagi  repeticions ni s’acabi derivant a qüestions secundàries, o parlant de temes o  idees que no tenen res a veure amb el text que se’ns presenta a examen. 
              És  bàsic reservar al final uns deu minuts per a una última lectura de conjunt, que  ha d’incloure la revisió ortogràfica i cal estar ’segur que no hem redactat  d’una manera absurda (amb subordinades mal posades, etc.). Un examen amb moltes  faltes d’ortografia resta puntuació. 
              Aquestes  operacions són bàsiques i MAI no s’ha de redactar “en tromba”, sinó  reflexivament, tenint molta cura a emprar de forma adient la terminologia  filosòfica i, molt en especial, el vocabulari de l’autor.
              4.- Bona tria i  presentació clara
              Organitzar  amb cura el bon desenvolupament de la redacció ajuda a donar una millor  estructura a l’examen.
              En la  redacció també és bàsic tenir cura de la presentació. Una escriptura deixatada,  lletra petita i il·legible, manca de marges, paràgrafs massa extensos i frases  mal puntuades predisposen negativament a la lectura i a la correcció per part  de l’examinador. 
              5.- Saber argumentar  amb cura.
              L’examen  de filosofia dóna una importància central als procediments i a la maduresa en  l’argumentació. A través de la redacció cal mostrar a l’examinador que s’ha  capit el sentit del text comentat, que se sap situar el text proposat en el  pensament de l’autor i que s’és conscient de la seva significativitat en el  conjunt del pensament occidental i en la modernitat. 
              Una  redacció ha de tenir una introducció –prèviament preparada en esborrany– uns  arguments clars que desenvolupin les idees que es volen explicar i una  conclusió lògica que es derivi de l’argumentació.
              L’argumentació  pot prendre –en filosofia i en totes les ciències socials– la forma d’una  demostració o la d’una deducció. 
              1.-  La demostració és un raonament que mostra l’acord i la no-contradicció del que  s’afirma amb el que s’ha establert prèviament. Pot tenir la consistència d’una  prova lògica.
              2.-  La deducció consisteix a extreure la conseqüència –o les conseqüències– del que  prèviament s’ha afirmat. Tot i que aquest tipus d’argumentació garanteix la  coherència lògica del discurs, no sempre és segur que ajudi a la seva correcta fonamentació.
              Per a  donar crèdit a la teva redacció es poden posar exemples que il·lustrin  l’argumentació. Un exemple clar i explicat al lloc que toca, mostra que  t’esforces a fer-te entendre i concreta la teva afirmació. Els exemples parlen  a la imaginació més que a l’enteniment però poden ajudar a progressar en la  redacció –sobretot quan es vol defensar arguments molt abstractes. L’exemple no  serveix mai de prova però pot ajudar a ressaltar i a fer comprensibles els  elements d’un problema o d’un concepte. Cal, però, que els exemples siguin  concrets, proporcionals al que es diu –no massa rebuscats ni increïbles.
              Per  aprofundir en l’argumentació pot ser necessari esmentar altres autors que han  fet afirmacions similars o que han tingut influència sobre l’autor (Parmènides  i Sòcrates en el cas de Plató, Hume i Bentham en el cas de Mill, etc).  Fer comparacions amb altres autors no implica  necessàriament referir-se a obres concretes, sinó a tesis compartides o  discutides amb ells. Evidentment mai no s’ha d’esmentar autors que no es  coneixen prou o tesis que no siguin molt representatives. Referir-se a altres  autors ha d’ajudar a completar l’explicació de l’autor o de la problemàtica que  estudiem. Tota referència o comparació ha de ser precisa, motivada, ben argumentada  i no ha de trair el pensament de l’autor. 
              És  correcte posar exemples i referències a altres autors que no siguin de l’àmbit  filosòfic, però convé que pertanyen a l’àmbit de les ciències humanes i de la  història de l’art: es pot usar algun text de Galileu o un quadre de Rembrandt  [La lliçó d’anatomia] per a explicar el mecanisme cartesià, no està de més  recuperar Popper i Kuhn quan es parla del problema de la inducció en Hume, o  resulta interessant relacionar l’òpera de Wagner amb Nietzsche per exemple.  Fins i tot Blade Runer serveix per a parlar de Descartes i de les idees  innates. En tot cas convé no abusar dels exemples i les comparacions. Seria  possible mostrar les semblances i les diferències entre Mill i Bakunin; però  per seguir amb el mateix autor resultaria més complicat vincular els  prerafaelites a Mill. 
              6.- Errors  sovintejats en el comentari de text
              Hi ha alguns errors  molt habituals a l’hora de plantejar i desenvolupar el comentari de text de  filosofia a Selectivitat i a les avaluacions que es poden evitar si es dediquen  uns minuts a pensar com es respondran les preguntes i s’organitza un mínim  esquema previ. Sovint l’examen fracassa per cinc senzilles errades fàcils de  prevenir:
              1.- No llegir amb calma les  preguntes o no entendre el vocabulari del text: primer que tot cal entendre què t’han preguntat. Cap pregunta no es respon amb  un “si” o amb un “no”. Cal respondre adaptant-nos al que se’ns demana i tenir  clar què signifiquen els mots clau. Així, per exemple, la paraula “raó” en un text  es pot usar com a sinònim de “racional” (per oposició a “irracional”), de  “raonable” (una persona “raonable” és una persona moderada), o de “propi de la  raó” (per oposició a l’experiència, per exemple).         
              2.- El desordre: un  comentari no consisteix en una sèrie d’afirmacions més o menys lligades per  alguna associació d’idees. Com tota redacció un comentari es composa d’una  introducció, un desenvolupament dels arguments i unes conclusions. Un comentari  de text s’ha de presentar ordenat, avançant pas per pas i no en una pura  juxtaposició d’idees. Per això és bàsic tenir un esborrany abans de redactar.
              3.- La paràfrasi del text: sempre resta puntuació la repetició del que ja es diu al text, encara que es  faci amb altres paraules –i generalment menys adients. Tot comentari és sempre  una interpretació que pretén desvetllar el significat intern d’un text. Per  això és bo l’exercici mental de reformular el text en paraules més senzilles.  En tot comentari cal explicar què es diu i per què es defensa allò i no una  altra tesi: no és acceptable una pura repetició del text, feta de forma  mecànica i sense interpretació. Per a evitar la paràfrasi val més citar entre  guionets la frase que volem ressaltar del text 
              4.- La divagació: el  que més perjudica un comentari de text és dir coses sense solta ni volta i que  no tenen a veure amb la temàtica o amb l’autor estudiat. El text no és cap  “pretext” per a fer consideracions generals que no venen al cas. L’error més  “car” que pots cometre en termes de nota és el d’omplir molts fulls sense dir  res. Un examen de Selectivitat no és lloc adient per proposar una “nova”  interpretació d’una filosofia o d’un autor. El que s’ha de mostrar és que  l’examinat domina la tradició interpretativa i res més. 
              5.- La memorització: En ciències  humanes no es pot explicar mai un text sense prèviament haver entès en  profunditat el raonament de l’autor –i si cal també els raonaments dels seus  adversaris. No n’hi ha prou amb aprendre i recordar les tesis bàsiques de  l’autor sobre el qual t’estàs examinant. Això és necessari però no suficient.  La comprensió és essencial: cap text de filosofia mai no es llegeix “en  diagonal”, s’ha de reflexionar a poc a poc i evitar la temptació d’aplicar  mecànicament sobre el text el que s’ha estudiat sense fer l’aplicació al cas en  concret. Cal pensar sempre “què vol dir el text”, és a dir, capir el sentit: no  pas repetir mecànicament els apunts o el llibre de text, sinó aplicar-los.
              RESUM Les sis regles  d’or d’un examen 
              
                - Concentració en la feina i claredat en l’exposició. 
 
 
- És bàsic tenir un pla de redacció i comprendre els  arguments que cal exposar.
- Cal conèixer i saber explicar el vocabulari de  l’autor amb els mots justos i adients.
                - No es pot usar neologismes, ni barbarismes, ni mots  que no comprens, ni dir coses que signifiquin “passar-te d’original”. 
 
 
- No s’ha de repetir en un apartat de l’examen el que  ja s’ha dit en l’anterior, ni divagar: cada idea té el seu lloc adient.
 
 
- Convé rellegir tot el que s’ha escrit, tenir cura de  la presentació i de l’ortografia i no deixar-se guanyar pels nervis, ni lliurar  mai l’examen massa aviat.