SPINOZA
I UN BIÒLEG:
PER QUÈ VAIG ADOPTAR SPINOZA?
HENRI
ATLAN
Cap
els anys 1970, a contra corrent del “programa genètic”
comunament acceptat com a dogma, vaig formar part dels qui van
desenvolupar la tesi de l’autoorganització biològica.
Alguns hi van veure una inspiració espinozista. Però
només vaig descobrir l’ÈTICA de Spinoza l’any
1986. Aquesta doctrina em va semblar, un cop traduïda al
llenguatge actual, molt més adaptada que altres filosofies
més recents a l’estat actual de la biologia i de
les ciències cognitives, en continuïtat amb les ciències,
la física i la química.
Un
exemple, el problema que s’anomena “cos i esperit”
resta encara àmpliament per resoldre, al cor mateix de
les preguntes filosòfiques. La solució espinoziana
és original perquè el principi de la unitat (monisme)
de la matèria que defensa no és ni un materialisme
ni un idealisme: el cos i l’esperit són “una
sola i mateixa cosa, però expressada de dues maneres”
(ÈTICA, II, 7 escoli). Al mateix temps s’elimina
tot finalisme de la natura, és a dir, la idea que la natura
perseguiria finalitats a la manera d'una planificació intencional.
D’aquesta manera Spinoza assumeix un paper precursor en
relació a la biologia actual i elabora una teoria física
de l’organisme, perquè “ningú no podrà
comprendre [aquesta unió] d’una manera adequada,
és a dir, distintament, si abans no coneix la naturalesa
del nostre cos” (ibid., II, 13 escoli). Aquest monisme integral
forneix el marc de pensament més satisfactori no tan sols
per tractar els problemes d’ètica biomèdica,
sinó també per analitzar i interpretar les dades
actuals de les neurociències i de les ciències cognitives.
Un
altre exemple: sense suprimir tota possibilitat d’ètica
i de responsabilitat, la seva doctrina del determinisme absolut
fa possible una llibertat per al coneixement, molt diferent del
famós lliure albir, el caire il•lusori del qual resulta
fàcil d’observar. Descobrim, en efecte, cada cop
més causes biològiques, psicològiques, socials,
culturals, a comportaments que suposadament són el fruit
de la voluntat lliure. La doctrina espinozista es revela així
més econòmica, en el nivell intel•lectual,
que les heretades de la teologia i de les filosofies idealistes
i postkantianes que tan sols conceben l’ètica com
a fonamentada en el lliure albir, un domini cada cop més
restringit a mesura que progressen els coneixements científics.
Henri
ATLAN és biòleg i membre del Comitè nacional
d’ètica de França. Publicat a Le Point; 12
de juliol de 2007.
