SPINOZA:
UNA ENTREVISTA AMB PIERRE-FRANÇOIS MOREAU
Qui
són avui els qui aprecien Spinoza? Resposta de Pierre-François
MOREAU, filòsof, professor a l’Ecole normale supérieure
de Lyon, autor entre d’altres llibres de “Spinoza
et l’spinozisme” (PUF, 2003). Entrevista de Chaterine
Golliau a Le Point, 12 de juliol 2007.
Le
Point: Spinoza era espinozista?
Pierre-François
MOREAU: Tot depèn de la definició que donéssiu
a aquest adjectiu! L’espinosisme és en principi la
doctrina de Spinoza. Definició rigorosa però limitada
perquè només pot tenir en compte els àmbits
en què Spinoza es va expressar. Una altra definició
possible és la del professor americà Jonathan Israel
que va escriure el llibre LES LLUMS RADICALS. Segons aquest autor,
el moviment de les Llums es va desenvolupar a partir d'Amsterdam,
d’ençà dels anys 1660 per expandir-se a continuació
per tota Europa. Spinoza hi va tenir un paper modest però
se’n va convertir en l’emblema: “l’espinosisme”
designa tota aquesta ebullició d’idees radicals –de
la mateixa manera que el surrealisme va ser encarnat per André
Breton sense limitar-se a ell.
Finalment
l’espinosisme també es pot entendre com l’aplicació
dels mètodes de Spinoza a àmbits que ell no coneixia
(Lacan se’n reclama). És el cas de la sociologia
amb Philippe Zafarian o de l’economia amb Frédéric
Lordon.
P:
Qui es reivindica avui com a espinozista?
R:
Molta gent. Spinoza fascina pel discurs radical que se li ha atribuït
i que provoca nombrosos fantasmes, especialment literaris. També
el reivindiquen els laics, per exemple, avui, a Israel o als països
àrabs. Alguns teòlegs s’hi inspiren per renovar
la seva visió de l’escriptura. Atrau també
per l’atenció que dóna al cos, cosa que el
distingeix de molts pensadors clàssics. Però fins
i tot entre els especialistes en filosofia, les aproximacions
són molt diferents. A França, on interessa sobretot
la història dels sistemes, hom l’admira perquè
el seu sistema és un dels més estructurats. Als
Estats Units, on Spinoza és el símbol de la “filosofia
continental”, Spinoza apareix com una de les evolucions
possibles del cartesianisme. A Itàlia, potser el país
en què més es publica sobre ell, se’l veu,
bàsicament, com un pensador polític que es confronta
a altres autors com Maquiavel, Hobbes o Marx.
P:
Quin punt en comú tenen els espinozistes?
R:
Sempre s’és espinozista contra algú. L’espinozisme
és la filosofia de la minoria contra la majoria, el pensament
alternatiu contra el pensament dominant. És una filosofia
que reivindica el pensament en tant que tal. A l’ÈTICA,
Spinoza refuta la ideologia finalista, però només
després d’haver demostrat llargament les raons que
fan impossible la finalitat. L’espinosisme no és
un pensament de l’aforisme, de la fórmula, sinó
de la demostració. Si jo dic que no estic d’acord,
dono raons fortament articulades.
P:
L’espinozisme és d’esquerres?
R:
És difícil plantejar la qüestió en aquests
termes. Sí, Spinoza és un pensador polític
“engagé” (implicat). El TRACTAT TEOLÒGIC-POLÍTIC
és un pamflet, no un text abstracte. Però, quina
significació política pot tenir avui en dia? Pel
procés, el seu pensament s’acosta al de Maquiavel
o al del Marx madur. Analitza les institucions i els actes per
ells mateixos, sense llençar sobre ells una mirada moral.
Preneu el cas de la corrupció política: mai no la
condemnarà com un vici. Es preguntarà si la corrupció
perjudica la solidesa del poder i si és nociva per als
ciutadans. N’analitzarà les causes necessàries
i buscarà els mitjans eficaços d’impedir-la.
