CIBERDEPENDÈNCIA
1 (NET ADDICTION)
La
ciberdependència és un fenomen relativament nou.
Com totes les formes de dependència, forma part del que
en psicologia s’anomenen ‘traumes obsessius-compulsius’.
Un obsessiu experimenta, per ex., una necessitat, un pensament
constant i omnipresent, que anirà creixent fins convertir-se
en ‘compulsió’, que es caracteritza per un
comportament repetitiu, sovint irracional i il·lògic
i generador de patiment. En aquest cas, la necessitat d’estar
a la xarxa de manera constant arriba extrems de desconnexió
respecte al món real.
El
ciberdependent és conscient de la seva obsessió,
però difícilment pot sortir d’una dinàmica
que ell mateix ha provocat. Un ciberdependent típic s’irrita
quan no es pot connectar, es deprimeix quan no té Internet,
etc. De fet, és simptomàtic que necessiti aixecar-se
a la nit per continuar connectant-se. Però no cal arribar
a un extrem. Parlem de ciberdependència quan algú
passa per alt, oblida o negligeix totes les activitats, relacions
socials o escolars per consagrar tot el seu temps a la pantalla
de l’ordinador i queda atrapat en un engranatge que el mena
progressivament a fugir de la realitat.
Com
a tal, la xarxa té una sèrie de característiques
ajuden afavoreixen l’addicció:
1.-
Està oberta 24 hores al dia i cada dia de l’any.
2.- És anònima i ningú controla la identitat
real dels participants a la xarxa.
3.- Permet expressar-se per escrit o relacionar-se mitjançant
webcam, que sempre resulta més senzill que fer-ho en persona.
4.- Com que la relació és ‘distal’ (no
personal), resulta fàcil parlar de temes delicats o socialment
tabú (sexe...)
5.- Les trobades poden esdevenir diàries (o fins i tot
vàries vegades al dia) i passar del virtual al real o quedar
interrompudes a voluntat.
6.- Permet posar una mica d’emoció en una vida rutinària,
mitjançant la participació en fòrums, grups
diversos, etc., on no sempre cal tenir una identitat definida.
El
retrat tipus del ciberdependent ha evolucionat en els darrers
anys. Als inicis de la xarxa es podien trobar sobretot homes de
25 anys a 35 anys, ben educats, financerament capaços de
tenir un equip relativament car i de passar innombrables hores
davant la pantalla. Ara, sembla que hi ha una paritat entre homes
i dones i que cada vegada s’hi afegeixen més adolescents.
L'enfocament d'ambdós sexes, amb respecte a Internet i
el seu ús és molt diferent. Els homes busquen llocs
relacionats amb pornografia, i erotisme, però generalment
els interessen més les fantasies que els contactes reals.
Les dones, en canvi, generalment busquen relacions reals i els
joves cerquen amistat i reconeixement entre iguals (en planes
de jocs de rol on l’important és ser admirat per
altres jugadors com a astut, capaç de planificar, etc...).
En
tots els casos els ciberdependents presenten una forta dependència
emocional respecte al seu entorn tecnològic i una compulsivitat
sexual significativa (recerca de plaer/reconeixement) en l’activitat
a través de la xarxa. El més fascinant del món
virtual es barreja amb el món real i, a l’extrem,
costa diferenciar ambdós nivells. Molt sovint la ciberdependència
emmascara altres problemes i especialment permet negar o evitar
problemes de comunicació o d’acceptació del
propi jo (quan el malalt construeix sobre la xarxa un heterònom
poderós).
