1.-
Quin és el principi basic de l’utilitarisme?
Resposta: El que va formular Bentham al seu
llibre PRINCIPIS DE MORAL I DE LEGISLACIÓ
publicat el mateix any de la Revolució francesa: ‘Per
principi d’utilitat s’entén el principi que
aprova o desaprova qualsevol acció segons la tendència
que tingui per tal d’augmentar o de disminuir la felicitat
de les parts sobre l’interès de les quals es tracta;
o, el que ve a ser el mateix, per fomentar o combatre aquesta
felicitat’. En definitiva, es tracta de produir tanta
felicitat com sigui possible.
2.-
Què promou l’utilitarisme?
Resposta:
L’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a màxim
bé per al màxim nombre’. Tal com ho va formular
Mill al seu llibre UTILITARISME: ‘Conforme
al principi de la més gran felicitat [...] el fi últim
en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses
són desitjables (ja sigui que estiguéssim considerant
el nostre bé propi o el d’altri), és una
existència lliure de dolor, en la mesura del possible
i tan rica en gaudis com sigui possible’. En altres paraules,
la utilitat no constitueix cap finalitat de l’acció
humana, sinó només un instrument (un criteri o
una eina conceptual), per tal d’arribar a ser feliços.
3.-
Com cal actuar segons l’utilitarisme?
Resposta:
Quan hem de triar entre diverses conductes els utilitaristes
ens proposen reflexionar sobre què succeirà en
cas de portar-les a la pràctica i optar per la que tingui
millors conseqüències globals per a tots els afectats.
Convé promoure el que Mill anomena ‘les regles
i preceptes de la conducta humana’ adients per tal d’augmentar
les possibilitats de viure una existència lliure de dolor.
Això inclou el càlcul racional de les conseqüències
de les nostres accions per al més gran nombre.
4.-
La felicitat és l’únic que importa a l’utilitarisme?
Resposta:
La teoria segons la qual la felicitat és l’únic
que importa s’anomena ‘hedonisme’ i s’originà
a Grècia amb Epicur. Els utilitaristes tendeixen a usar
com a sinònims tres mots: ‘plaer’, ‘felicitat’
i ‘benestar’. ‘Plaer’ és el més
habitual en Bentham, ‘felicitat’ és el mot
típic de John Stuart Mill i ‘benestar’ és
més generalitzat en els autors del segle XX (Hare, Singer).
Però ‘benestar’ és un mot que s’usa
de forma més general, en la mesura que resulta més
descriptiu i, per tant, més fàcil de considerar
objectivament. En tot cas l’utilitarisme ha discutit sovint
si el benestar o la felicitat és una forma de ‘sentir-se’
(no necessàriament de ‘ser’) de forma subjectiva
o si necessita una base descriptiva. G.E. Moore (1873-1958)
va considerar que hi ha coses bones intrínsecament –el
plaer, l’amistat i el gaudi estètic- i que una
acció és correcta quan augmenta el subministrament
d’aquestes tres coses.
5.-
Per a l’utilitarisme el fi justifica els mitjans?
Resposta:
Efectivament, un mitjà és per definició,
depenent de la finalitat que es proposa. Altrament se’l
pot qualificar d’útil o inútil però
sempre cal buscar mitjans útils.
6.-
Com s’avaluen les conseqüències d’un
acte?
Resposta:
Únicament i exclusiva per la quantitat de felicitat o
‘del contrari de la felicitat’ que produeixen. Mill,
però, matisarà que les conseqüències
no s’han d’avaluar respecte a un acte, sinó
respecte a la regla dins la qual aquest acte es fa significatiu.
7.-
A qui afecta l’utilitarisme?
Resposta:
En principi són subjectes morals per a l’utilitarisme
tots els éssers capaços de patir (i això
inclou els animals no-humans). Això inclou una igual
consideració de drets de tothom, que de vegades es descriu
com a principi d’imparcialitat.
8.-
Què vol dir ‘imparcialitat’?
Resposta:
‘Imparcialitat’ significa que la felicitat de cada
persona realment implicada en una decisió moral compta
per igual. En altres paraules: ‘cadascú val per
un i només per un’. Segons Mill: ‘La felicitat
que constitueix el criteri utilitarista sobre el que és
correcte en una conducta no és la pròpia felicitat
de l’agent, sinó la de tots els afectats. Entre
la felicitat personal de l’agent i la dels altres, l’utilitarista
obliga a aquest a ser tan estrictament imparcial com un espectador
desinteressat i benèvol’. Imparcialitat no vol
dir necessàriament ‘igualtat’ perquè
no es poden tractar igual situacions distintes.
9.-
És igualitari l’utilitarisme?
Resposta:
En la mesura que cadascú és diferent en les seves
preferències, en el seu model de felicitat, etc., l’utilitarisme
considera que la igualtat de resultats és nefasta per
a la felicitat i promou, en canvi, la igualtat d’oportunitats.
Tothom ha de tenir dret imparcialment a explorar el més
ampli camp de possibilitats, però la igualtat d’oportunitats
no garanteix la igualtat final. Un exemple d’igualtat
d’oportunitats pot ser una classe: tothom té la
mateixa possibilitat d’aprofitar-la, tothom escolta el
mateix del mateix professor, però després es defensaran
millor o pitjor en l’examen.
10.-
Què prohibeix l’utilitarisme?
Resposta:
Bentham era un estudiós del dret i la teoria utilitarista
té un marcat sentit jurídic. El principi d’utilitat
va ser elaborat com a guia o criteri de legislació pública.
En conseqüència, com que el propòsit de la
llei és promoure el benestar dels ciutadans, cal prohibir
el mínim de coses i no restringir en cap cas la llibertat
de triar més enllà del necessari. Per tant, tal
com a establir Mill a SOBRE LA LLIBERTAT: ’L’única
finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit
sobre un membre d’una comunitat civilitzada, contra la
seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. El
seu propi bé, físic o moral, no és justificació
suficient [...] Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit,
l’individu és sobirà’.
11.-
Què queda fora de l’utilitarisme?
Resposta:
L’utilitarisme és una moral civil: en queda fora
tota suposició metafísica, sigui la hipòtesi
d’un origen diví de la moral, siguin unes regles
eternes (tipus ‘els drets naturals’), o siguin els
codis no valuats per l’experiència. L’utilitarisme
jutja les persones i les idees per la seva aportació
a la felicitat global, no pels principis subjectius que diguin
professar.
12.-
Quina relació té el principi d’utilitat
amb el sentit comú?
Resposta:
Cap. El càlcul utilitarista deriva d’una posició
estrictament racional i no de l’acord moral o dels tòpics
de les classes mitjanes, que Bentham i Mill menyspreaven profundament.
Que les intuïcions morals d’una època o l’acord
global d’una societat defensin o critiquin una determinada
tesi no és cap argument lògic (sinó com
a molt socio/lògic) en pro d’aquesta tesi. Els
nostres sentiments morals poden o no coincidir amb el càlcul
lògic però a tal efecte són irrellevants
perquè poden estar condicionats pels sentiments o pels
interessos.
13.-
És poc o molt exigent l’utilitarisme?
Resposta:
En la mesura que cercar la felicitat és un programa més
exigent que el de fer la mera justícia, l’utilitarisme
és més exigent que la teoria deontològica
perquè anima a fer accions supererogatòries, és
a dir, dignes d’elogi encara que no siguin obligatòries,
per augmentar el còmput global de felicitat.
14.-
És emotivista l’utilitarisme?
Resposta:
En principi no ho és, tot i que en la teoria moral de
Hume hi ha elements utilitaris, especialment en la seva consideració
del sentiment de humanitat com a criteri superior, en el sentit
de digne de ser recomanat. L’utilitarisme considera que
les emocions poden i han de ser graduades segons el principi
d’utilitat, mentre que per a Hume les emocions són
estrictament incomparables entre si. En altres paraules: l’emotivisme
com el relativisme no permeten un criteri universal, mentre
l’utilitarisme es basa en un criteri universal.
15.-
L’utilitarisme és una eina de millora social?
Resposta:
Rotundament, si. Permet avaluar polítiques i valors culturals,
i en aquest sentit, es pregunta quin conjunt de regles hem de
preferir si volem que les nostres societats prosperin moralment.
