MICHELE CATANZARO
BARCELONA
LLOC
I DATA DE NAIXEMENT A ALABAMA (EUA), EL 1929
PROFESSIÓ CATEDRÀTIC DE ZOOLOGIA DE LA UNIVERSITAT
DE HARVARD I PREMI CRAFOORD DE L'ACADÈMIA SUECA
Hi
ha policia fins i tot als formiguers. Si una obrera deixa la seva
feina per pondre ous --una prerrogativa reservada a la reina--,
altres formigues la detenen perquè deixi de desafiar la
llei. La semblança amb la policia és alguna cosa
més que una metàfora, segons Edward O. Wilson. L'entomòleg,
inventor dels conceptes de biodiversitat i sociobiologia, rebrà
avui el Premi Internacional Catalunya. El seu últim llibre,
titulat La creació, acaba de sortir al mercat publicat
per l'editorial Empúries.
--¿De
veritat la societat humana és tan semblant a les comunitats
d'insectes?
--Sí, perquè cap de les dues podria existir si no
hi hagués un mínim d'altruisme. Tots els animals
socials són altruistes. Fa anys, es pensava que només
ho eren amb els seus familiars: una manera de garantir la continuïtat
dels seus propis gens. Avui se sap que no exactament és
així. Les formigues són capaces de donar la seva
pròpia vida per altres exemplars, encara que no en comparteixin
els gens.
--¿Ja
no val la llei de la supervivència?
--Les lleis de la selecció natural segueixen vigents, però
no actuen només sobre els individus. També hi ha
una selecció de grup. En principi, un insecte egoista té
més probabilitat de sobreviure que no pas un que és
altruista. Però un individu que forma part d'un grup ben
cohesionat encara té més opcions.
--Posi
un exemple.
--En les societats humanes, els individus malalts que no sobreviurien
en soledat poden viure i reproduir-se. A l'interior d'un organisme,
les cèl.lules egoistes d'un càncer prosperen perjudicant
les altres, però acaben matant el propi organisme. Però,
un cos sa, on totes les cèl.lules cooperen de manera altruista,
sobreviu. Una societat animal o humana és com un superorganisme.
--Però
tant en la naturalesa com en la societat hi regna la violència...
--L'altruisme té un límit natural: els recursos
disponibles. El punt és que els individus egoistes triomfen
dins d'un grup, però, en canvi, els grups d'egoistes surten
derrotats de la confrontació amb altres grups altruistes.
Els grups d'abelles estan en guerra constant entre ells. També
els éssers humans del Plistocè vivien en un ambient
amb uns recursos limitats. Ampliar el territori d'un grup perjudicant-ne
un altre era una manera d'augmentar-los. Per aquesta raó,
aconseguir la pau global és tan difícil: la tribu
i la territorialitat estan inscrites profundament en el nostre
cervell, les hem heretat amb els nostres gens.
--La
societat humana és alguna cosa més que neurones
i gens...
--És cert, però tampoc es pot dir que tot ve determinat
per la cultura. Un ésser humà no neix com si fos
una pissarra blanca que l'educació ha d'omplir. Molts dels
nostres comportaments socials són innats, depenen dels
nostres gens.
--No
deu estar d'acord amb James Watson, el descobridor de l'estructura
de l'ADN, que fa unes quantes setmanes va declarar que els problemes
dels negres eren deguts a una inferioritat genètica.
--No, l'opressió colonial i l'esclavitud en són
causes molt més raonables. Però ningú s'escandalitza
si dic que els negres són "genèticament millors"
per a la pràctica de l'atletisme. Des del meu punt de vista,
hem de tractar cada persona pels seus mèrits personals.
Fins i tot si hi hagués diferències genètiques,
no servirien per deduir les capacitats de cada persona. Es pot
dir exactament el mateix pel que fa a les diferències de
gènere.
--En
conclusió, els humans tenim moltes coses a aprendre dels
altres éssers vius.
--Sí, per això he llançat el projecte Enciclopèdia
de la vida. Vull que d'aquí a 10 anys les dades de tots
els éssers vius coneguts siguin accessibles per a qualsevol
persona a internet. D'aquesta manera, no serà en absolut
necessari anar a l'Àfrica per estudiar un insecte africà.
Confrontant les dades es podran descobrir noves plantes comestibles,
principis actius de fàrmacs i fins i tot els gens millors
per a l'enginyeria genètica.
El
Periódico, 13-11-2007
