Filosofia i Pensament

Ramon Alcoberro

amb la col·laboració de Júlia Torres i Canela

CRONOLOGIA

Ramon Alcoberro

1812: John Thoreau (1787-1859) es casa amb Cynthia Dunbar (1787-1872), filla del coronel Elisha Jones, ric propietari i posseïdor d’esclaus. Els catorze fills del coronel havien lluitat a favor dels anglesos en la revolució.

12 de juliol de 1817: Neix David Henry Thoreau a Concord, Massachusetts, (va canviar l’ordre dels dos noms l’any 1837).

1818: Il.linois és admès a la Unió, que a partir d’ara estarà composta per onze estats esclavistes i onze lliures. La família Thoreau s’instal•la a Chelmsford (Massachusetts), on el pare transfereix el seu comerç.

1820: La propera admissió de Missouri en la Unió americana amenaça amb instal•lar a la Cambra de Representants una majoria favorable a l’esclavisme. S’arriba a un acord de compromís que admet l’esclavatge per sota dels 36º 30” de latitud.

1821: Missouri entra a la Unió. La família Thoreau s’instal•la a Boston i Henry David comença a anar a l’escola.

1822: Visitant la seva àvia a Walden, descobreix l’estany de Men.

1823: El president James Monroe (1817-1825), formula la seva cèlebre doctrina: «Amèrica per als americans». Al març la família Thoreau s’instal•la a Concord, viuen d’un negoci de fabricació de llapis, aprofitant una mina de grafit.

1826: James Fenimore Cooper (1789-1851), publica L’últim dels mohicans, la primera novel•la en què es parla clarament del genocidi contra el poble nadiu americà.

1828: Henry David i el seu germà gran John es matriculen a l’Acadèmia de Concord, un centre que prepara per anar a la Universitat. Hi aprenen llatí, grec i francès.

1831: Revolta d’esclaus a Virgínia. William Lloyd Garrison (1805-1879) funda The Liberator, òrgan dels abolicionistes.

1833: Abolició de l’esclavatge a tot l’Imperi britànic. Henry David es matricula a Harvard gràcies a una beca. Ralph Waldo Emerson (1803-1882) –catorze anys més gran que Thoreau– torna del seu viatge per Europa i s’instal•la a Concord, on aglutina un important moviment intel•lectual. En un o altre moment formaran part de l’Escola de Filosofia de Concord personalitats com Amos Bronson Alcott (el pare de Louisa May Alcott), Margaret Fuller (una de les primeres feministes nord-americanes), el novel•lista Nathaniel Hawthorne i, en certa manera, el poeta Walt Whitman, a més d’Emerson i els germans Thoreau.

1835: Thoreau sent a parlar del transcendentalisme.

1836: Matança de Fort-Alamo. Emerson publica Nature que esdevé el text crucial del transcendentalisme.

1837: Thoreau es llicencia a Harvard, però es nega a pagar un dòlar pel Diploma oficial. Pronuncia en l’acte de llicenciatura el discurs, L’Esperit comercial dels temps moderns, que conté l’essencial de la seva actitud rebel davant la societat. La cunyada d’Emerson el presenta al gran home. Thoreau comença a fer classes a l’escola pública de Concord però dimiteix al cap de dues setmanes perquè rebutja els càstigs corporals. El 22 d’octubre inicia un Diari que mantindrà al llarg de tota la seva vida.

1838: Primer viatge a Maine. Obre amb el seu germà John una escola privada a casa seva.

1840: Thoreau col•labora a la revista transcendentalista The Dial. La First Parish Church, església de Concord, l’inscriu com a un dels seus membres, sense que ell ho demani, i es nega a pagar-los el delme religiós obligatori.

12 de gener de 1842: John Thoreau, el germà més prometedor de Henry, mor del tètanus.

1843: Marxa a Nova York per intentar impulsar la seva carrera literària i durant vuit mesos treballa com a preceptor dels nebots d’Emerson. Coneix Henry James i Horace Greeley (1811-1872), periodista i futur candidat a la presidència de nord-americana, que serà més o menys el seu agent literari. Enyorat, torna a Concord.

1844: Thoreau comença a llegir la Bhhagavad-Gitâ.

1845: Decideix anar a viure sol al bosc. Amb l’ajut d’Emerson i d’altres amics, construeix una cabana de fusta de pi a Walden i s’hi instal•la el 4 de juliol. Hi restarà dos anys, dos mesos i dos dies.

1846: Guerra de Mèxic (1846-1848). Quan abandona momentàniament el seu retir de Walden per anar al poble a cal sabater, Thoreau és empresonat i passa una nit al calabós (23 o 24 de juliol de 1846) perquè des de 1842 es negava a pagar impostos a un Estat que admet l’esclavatge i que fa la guerra. Quan Emerson el va a visitar es produí la cèlebre anècdota en què aquest li pregunta: “Què fa vostè aquí a dintre?” i Thoreau respongué: “... i què fa vostè aquí a fora?”. Els amics paguen la multa i l’afer s’atura.

1847: Thoreau abandona la cabana.

1849: Helen, la germana gran de Thoreau i abolicionista militant, mor de tuberculosi. Publica La desobediència civil, el seu text polític fonamental, que ha influït en la teoria del pacifisme i fou la font d’inspiració per al Mahatma Gandi, Lanza del Vasto i Martin Luther King, entre d’altres.

1850: Thoreau comença a treballar com a agrimensor, la seva professió reconeguda. Entre aquest any i 1852, escriu la conferència Walking [Caminar], un dels textos bàsics de l’ètica ambiental, i una de les seves conferències de més èxit.

1851: Herman Melvile publica Moby Dick.

1853: Thoreau participa activament en la xarxa que ajuda els esclaus a fugir al Canadà, en l’anomenat ferrocarril subterrani.. El 3 de gener escriu al seu Diari que estima la natura perquè no és humana i perquè ningú no la controla encara. Quan l’Associació per al progrés de les Ciències li envia un qüestionari per saber quines són les seves activitats científiques respon que és un místic, un transcendentalista i un filòsof de la natura.

1854: Envia finalment a l’editorial Tichnor and Fields de Boston la versió definitiva –la setena redacció– de Walden o la vida als boscos, en què explica la seva experiència de self-reliance [autosuficiència] alhora vital i moral. D’ençà de 1862 el títol del llibre serà només Walden. Tres mesos després de la publicació del llibre escriu la conferència «What Shall it Profit», que pronuncia a Providence (Rhode Island), el 6 de desembre. D’aquest text en sortirà Life without Principle [La vida sense principi], seu el text filosòfic més important, que tracta de la relació de l’home amb ell mateix i amb els altres i en què recomana amb un joc de paraules: «No llegiu “El Temps” [The Times], llegiu L’Eternitat». El text es publicà pòstumament. Amb motiu del Dia de la Independència (4 de juliol) pronuncia el seu discurs «L’esclavitud a Massachusetts», que publica The Liberator, el dia 21 del mateix mes.

1855: 1ª ed. de Fulles d’herba de Walt Whitman.

1857: A finals de l’hivern, el “capità” i guerriller antiesclavista John Brown visita a Concord el seu amic F.B. Sanborn i possiblement Thoreau el coneix allí. Brown tornarà a Concord el 7 de maig de 1859 i s’entrevistà amb Emerson i Thoreau. Aquest mateix any John Stuart Mill publica Sobre la llibertat i Darwin L’origen de les espècies.

1859: Revolta de John Brown (batalla de Harper’s Ferry amb 16 morts, contra l’exèrcit federal que volia recuperar un arsenal requisat per Brown). El capità Brown és capturat, sotmès a consell de guerra i penjat la matinada del 2 de desembre. Thoreau pronuncia una vibrant Apologia de John Brown, primer a Concord (30 d’octubre) i després a Boston i a Worcester.

1860: Abraham Lincoln (1809-1865) és escollit President. Secessió de Carolina del Nord. A finals d’any cau malalt de bronquitis que deriva en quelcom més seriós.

1861: Inici de la guerra de Secessió.

6 de maig de 1862: Mort per tuberculosi de Henry David Thoreau, a les 9 del matí. Pòstumament es publiquen (a Atlantic Monthly, nº 9, juny de 1862) les seves conferències Walking [Caminar] i Life without Principle [La vida sense principis] (Atlantic Monthly, nº 12, octubre de 1863).

1906: Primera edició de les seves Obres Completes en vint-i-un volums, dels quals setze de Diaris.

Ramon Alcoberro - PUBLICAT COM A APÈNDIX EN LA TRADUCCIÓ CATALANA DE WALDEN O LA VIDA ALS BOSCOS, Símbol Editors, 2006, Sant Cugat del Vallès. Traducció d’Anna Turró i Armengol; pp. 343-349.