TOTALITARISME SEGONS HANNAH ARENDT

El totalitarisme és per a Hannah Arendt un fenomen històric sense precedents. És “internacional en la seva organització, universal en les seves pretensions ideològiques i planetari en les seves aspiracions polítiques”, perquè aspira a la dominació total.

El règim totalitari transforma sempre les classes en masses, substitueix el sistema de partits no per dictadures de partit únic, sinó per un moviment de masses; desplaça el centre del poder polític de l’exèrcit a la policia i posa en pràctica una política exterior que s’adreça obertament a la dominació del món. Els orígens del totalitarisme.

Forma part de la naturalesa mateixa del govern totalitari, i potser fins i tot de la naturalesa mateixa de tota burocràcia, transformar els homes en funcionaris, en simples rodetes de la màquina administrativa, i d’aquesta manera deshumanitzar-los. Eichmann a Jerusalem.

La dominació total no tolera la lliure iniciativa en cap domini de l’existència; no tolera cap activitat que no sigui enterament previsible. El totalitarisme, un cop al poder, reemplaça invariablement tots els autèntics talents, siguin quines siguin les seves simpaties, per una sèrie d’il·luminats, una sèrie d’imbècils, la manca d’intel·ligència i de creativitat dels quals és la millor garantia de la seva lleialtat. Els orígens del totalitarisme.

 

Hi ha tres règims d’opressió. Autoritari (despotisme, monarquia absoluta, oligarquia), Tirànic i Totalitari.

RÈGIM AUTORITARI:

És el menys igualitari de tots, erigeix la desigualtat i la diferència en principis omnipotents. És un govern personal, piramidal i inigualitari, on un petit nombre de privilegiats, exerceix el poder en nom d’una autoritat personal. Exigeix una obediència indiscutible. La seva font d’autoritat és la llei divina o una llei vinguda de dalt i indiscutible, que transcendeix la societat política a tots els nivells fixant una jerarquia inamovible (pare de família, sacerdot, rei). Per a Arendt el Senat romà i l’Església Catòlica són institucions autoritàries.

 

RÈGIM TIRÀNIC:

És el que institueix la violència en nom de l’ordre. Hi ha qui mana (i ho fa controlant la policia i l’exèrcit) i qui obeeix... i baionetes entre tots dos. La gent pot viure una vida privada, però només el govern tirànic controla l’espai públic. Exemples: Mussolini, Franco.

 

RÈGIM TOTALITARI:

És el que governa pel terror total. Estat policíac, regit per la ideologia, que és la lògica d’una idea (i per tant no la lògica de la realitat). El govern totalitari menysprea totes les lleis positives i pretén obeir tan sols suposades ‘lleis de la naturalesa (la raça pels nazis) i de la història (els bolxevics)’. Extermina els dissidents (les races o les classes ‘inútils’). Pretén justificar-se només davant la història (Stalin, Hitler, Kim-il-sung). El regim totalitari no només ataca els seus adversaris, sinó també als seus partidaris aliats. El terror ateny el seu punt culminant quan l’Estat policíac devora també els seus propis fills; quan el botxí d’ahir esdevé la víctima d’avui.

 

Els orígens del totalitarisme, (1951)

 

 

© Ramon Alcoberro Pericay