EL
BONOBOS I NOSALTRES
Els ximpanzés i nosaltres compartim més del 98%
de l'estructura genètica. Observar, doncs, la seva forma
d'actuar pot ajudar-nos a comprendre més en profunditat
què és l'home. No hi ha diferències significatives
entre el primer any de vida d'un ximpanzé i el d'un bebè
humà. Responen al somriure de la mainadera, o de la mare,
juguen amb joguines de colors llampants que els atreuen, s'agafen
al dit de la mainadera... els problemes comencen al cap del primer
any. Un bebè humà d'un any i pocs mesos es capaç
de jugar amb peces d'arquitectura, fer assamblatges... cosa que
un ximpanzé no pot fer. I òbviament no poden adquirir
el llenguatge articulat, ni el nivell d'abstracció i de
símbols que es relacionen amb el llenguatge. El ximpanzé
és capaç de fabricar estris per trencar nous, per
prendre la mel dels ruscos o per menjar petits insectes i formigues.
També són capaços de col·laborar en
accions de caça i de buscar aliats en les pugnes de poder
dins el grup fent petits serveis que després es cobren.
Però
en l'antropologia comparada la innovació més important
de la darrera dècada és la descoberta del bonobo
a les selves de centre del Zaire. Durant molts anys es considerava
que el bonobo, o ximpanzé nan, era una subespècie
del ximpanzé, però actualment es classifica com
una espècie a part. Tenen la cara més axatada que
el ximpanzé, són més prims i tenen els braços
tan llargs com les cames. El seu rostre és més diferenciat
individualment que el dels ximpanzé. Fan sempre contacte
visual i la seva mirada és franca i directa (a diferència
del ximpanzé que generalment defuig la mirada i només
mira fit a fit en l'agressió).
Els
bonobos són més pacífics que els ximpanzés
i viuen en grups que tant poden ser liderats per un mascle com
per una femella. En canvi els líders dels grups de ximpanzés
són sempre mascles. Una característica important
dels bonobos és el fet que per alleugerir la tensió
dins el grup utilitzen el sexe. El practiquen del matí
a la nit amb qualssevol excusa i s'aparellen -com els humans-
en qualsevol fase del cicle sexual. En canvi els ximpanzés
només s'aparellen en determinats dies del cicle quan les
femelles presenten una infladura característica de les
zones sexuals, que en les femelles bonobo està sempre present.
En el grup bonobo tothom fa l'amor amb tothom, fins i tot mascles
amb mascles, femelles amb femelles i cries. L'únic tabú
és entre mares i cries de més de sis anys. El sexe
no està vinculat a la reproducció i l'utilitzen
per saludar-se, per reforçar relacions grupals... Mai no
s'ha vist un bonobo que mati bonobos i sembla que se'ls podria
aplicar la vella dita: fer l'amor i no la guerra.
L'estudi
dels bonobos ha estat molt vinculat als treballs fets amb Kanze,
un mascle que viu a la Universitat de l'Estat de Geòrgia.
Kanze no pot reproduir els sons del llenguatge humà però
pot perfectament comunicar-se tocant les tecles d'un ordinador.
En un vídeo realitzat per la televisió japonesa
apareix d'excursió amb les seves cuidadores, complint les
ordres que se li donen per telèfon, i fins i tot obeint
ordres absurdes o il·lògiques que li dóna
la cuidadora coberta amb una màscara per tal que no es
pugui establir cap tipus de comunicació no-verbal. Kanze
ha demostrat que pot relacionar símbols amb paraules i
que, en conseqüència, els bonobos tenen capacitat
per captar els fonaments del llenguatge. En estat natural els
bonobos són més cridaners i més juganers
que qualsevol altre simi i aquest és un tret que també
els acosta als humans. Si diem que l'home és faber i ludens,
cal acceptar que aquests dos elements bàsics en el naixement
i en el desenvolupament de la cultura apareixen també al
menys d’una manera intuïtiva en els simis.
[Resum del documental: Els simis i nosaltres. B.B.C, projectat
a Canal +, 28.6.95]
