Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

PREGUNTES SOBRE LES QUATRE PRIMERES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

 

 

 

1ª MEDITACIÓ

1.- Explica les diferències entre dubte escèptic i dubte metòdic.

2.- Husserl a les seves «Meditacions cartesianes» diu que Descartes sembla dubtar de tot, àdhuc de les veritats matemàtiques, però que en realitat mai no va dubtar del mètode matemàtic, que es caracteritza pel desig de claredat i per l’evidència. Descartes tampoc no dubta que el mètode metafísic s’ha de basar en claredat i l’evidència (que han de ser tan fortes com les de les matemàtiques): ¿Et sembla que hi pot haver alguna relació entre claredat i evidència en ciència i en filosofia? Si així ho creus, explica quina. En tots dos casos, justifica la resposta.

3.- Què significa ‘hiperbòlic’? Quina diferència hi ha entre un dubte hiperbòlic i un dubte metòdic? Creieu que és ja hiperbòlic dubtar dels nostres sentits i de la realitat del món extern?

2ª MEDITACIÓ

1.- Al DISCURS DEL MÈTODE, Descartes afirma ‘penso, ergo existeixo’ i a les MEDITACIONS diu ‘jo penso, jo sóc’: per què et sembla que fa desaparèixer aquest ‘ergo’?

2.- Quan temps dura el ‘cogito’? Cal parlar d’un ‘cogito’ intemporal o d’un ‘cogito’ instantani? Per què?

3.- Per què diu Descartes: «Jo no sóc pas aquest conjunt de membres que hom anomena cos humà»?

4.- Explica la unitat del pensament segons Descartes: ¿què entén Descartes per ‘pensament’ a partir de la seva frase: «Què és una cosa que pensa? És a dir, una cosa que dubta, que concep, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina i que sent»? Limita Descartes el ‘pensament’ al ‘pensament racional’? Per què?

5.- El fragment del tros de cera, explica que la cera existeix o que no existeix? Per què?. Suposant que la cera existeixi: la seva existència és material, o existeix en la meva ment, o existeix en tots dos llocs alhora?

3ª MEDITACIÓ

1.- Per què diu Descartes que de «la terra, el cel, els estels i totes les coses que percebia mitjançant els sentits» no en concebo «clara i distintament», «cap altra cosa sinó les idees i els pensaments que d’aquestes coses es presentaven al meu esperit»?

2.- Explica què significa la frase: «[les idees] no poden, parlant pròpiament, ésser falses»? Què seria ‘fals’, si no ho són les idees?

3.- Segons Descartes la idea d’infinit no la puc ‘comprendre’ , però «és suficient que la concebi». Explica la diferència entre ‘comprendre’ i ‘concebre’.

4.- En aquesta Meditació, l’autor diu que Déu és: «Una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent, i per la qual jo i totes les altres coses que són (...) han estat creades i produïdes». Explica el significat dels mots: ‘substància’, ‘immutable’, ‘omniscient’ i ‘omnipotent’.

4ª MEDITACIÓ

1.- Per què afirma Descartes que no em puc queixar que Déu «m’hagi donat una voluntat més extensa que l’enteniment»?

2.- Com argumenta Descartes que l’error és la conseqüència de la llibertat?

3.- Explica per què Descartes recomana la «indiferència» envers «no solament les coses de les quals l’enteniment no té cap coneixement, sinó també generalment també a totes aquestes que no descobreix amb una claredat perfecta en el moment que la voluntat en delibera».

Nota: AQUSTES PREGUNTES HAN ESTAT ELABORADES AMB MATERIALS PROPIS [R.A.], EN BASE A LES EDICIONS DIDÀCTIQUES DE LES «MEDITACIONS METAFÍSIQUES» DE Marc SORIANO, (1973) per a ‘NOVEAUX CLASSIQUES LAROUSSE’ i D’André VERGEZ- Christine THUBERT (2006) per a ‘LES INTÉGRALES PHILO-NATHAN’, USADES COM A MATERIALS DE LECTURA I EXERCICI AL BATXILLERAT FRANCÈS. LA TRADUCCIÓ CATALANA DELS TEXTOS CARTESIANS ÉS LA DE Robert VECINA PER A ED. DE 1984, ( 2ª ed. 2005).


 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor