Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

CRITERIS PER A CLASSIFICAR LES TEORIES ÈTIQUES

 

1.- Ètiques Cognitives

‘Bo’ és una qualitat o una propietat de X
‘Bo’ descriu realment X
‘X és bo’ ens diu alguna cosa real sobre X
Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa

2.- Ètiques No-cognitives

‘Bo’ no és una qualitat ni una propietat natural de X
‘Bo’ no descriu realment X, com a molt descriu els sentiments o emocions que X em produeix
‘X és bo’ no aporta coneixement nou sobre X

3.- Ètiques Teleològiques (o conseqüencialistes)

Tracten de determinar la finalitat ( el ‘sentit’) de la vida humana
El valor de l’acció es determina per imperatius hipotètics (‘si vols X fes N’)
Defineixen continguts de normes (‘fes X o N’)
Es cerca la felicitat a través d’un càlcul de conseqüències: utilitarisme
Es justifiquen a partir del ‘ser’, o de la naturalesa de les coses
Les representen Aristòtil, Epicur i els utilitaristes (Bentham, Mill)

4.- Ètiques Deontològiques (o dels principis)

Tracten de determinar amb caràcter universal els principis que han de regir l’acció
L’acció es realitza ‘per deure’ (principi universal), moguda per la bona voluntat i a través d’imperatius categòrics, de manera que cap excepció no és possible
Defineixen la forma de les normes (que és un imperatiu categòric)
Es cerca la justícia; i s’apliquen màximes de valor universal, un principi no universalitzable (no vàlid per a tots i arreu) no pot ser moral
L’ètica no parla sobre el ‘ser’, sinó sobre l’haver de ser (deure)
Les representa bàsicament Kant

5.- Ètiques Naturalistes

‘Bo’ és una qualitat natural de X, com plaent o útil
Accepten la fal·làcia naturalista (és legítim passar de ‘ser’ a ‘haver de ser’ / d’un ‘fet’ a un ‘deure’)
Són ètiques de la felicitat i de la naturalesa

6.- Ètiques No-naturalistes

‘Bo’ no és una propietat o qualitat de X
No accepten la fal·làcia naturalista: els termes morals només es poden definir a partir de termes morals, (NO és legítim passar de ‘ser’ a ‘haver de ser’ / d’un ‘fet’ a un ‘deure’)
Finalment un terme ètic és indefinible, o només el podem conèixer per intuïció.


 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor