KANT
I ESPANYA
ANTROPOLOGIA
PRÀCTICA és el nom que s'ha donat als apunts
d'un curs de Kant que aproximadament correspon al que avui anomenaríem
"Geografia Universal". A la Universitat de Königsberg
-al cap i a la fi una minúscula ciutat bàltica-
no hi havia càtedra de Geografia i diversos professors
feien un torn per tal d'explicar el curs periòdicament.
Se sap que Kant va tenir molt èxit professant aquest curs
perquè barrejava qüestions d'ètica (reivindicant
els ideals il·lustrats) amb geografia recreativa i anecdòtica,
no mancada d'algun toc que, en la concepció contemporània,
s'ha de qualificar de clarament racista i de masclista, però
que -a l'època- es trobava prou estès arreu.
En
resum, per a Kant: "1) França és el país
de la moda; 2) Espanya és la terra dels avantpassats (perquè
es tenen tan en compte els avantpassats que, ben sovint, un duc
es casa amb la filla d'un pagès perquè el seu llinatge
té una vella i pura sang espanyola); 3) Itàlia,
el país de la sumptuositat; 4) Anglaterra, el de l'extravagància;
5) Alemanya, la terra on hi ha rètols per tot arreu; 6)
i un país, el dels turcs que podria ser denominat com la
terra de la vanaglòria". Però per a Kant la
Geografia era més aviat anecdòtica -perquè
allò que ens defineix com a humans és la moralitat.
Per això avisa que "molt sovint el caràcter
de les nacions no passa de ser una autèntica caricatura".
En
el fragment que segueix, Kant explica als seus alumnes com és
Espanya. Com es pot veure, hi ha per una banda una admiració
profunda -molt pròpia del context il·lustrat- envers
la noblesa de caràcter i una crítica, no exempta
de menyspreu a l'endarreriment cultural del país. Aïllament,
misèria, sang calenta, fam de segles i menyspreu pel saber
constitueixen l'essència d'Espanya.
El
text constitueix ara una curiositat erudita, però potser
de 1785 ençà les coses no han canviat tant; i com
ja sabia Kant: "a Espanya, les reformes són -encara-
molt difícils de porta a terme". En tot cas, el text
mostra que el filòsof no vivia en un ambient aïllat
i hostil sinó que estava perfectament informat de la situació
cultural i política del seu temps. Convé no obligar
que al segle XVIII es considerava que el "Grand Tour"
(un viatge a altres Estats europeus) constituïa una part
bàsica de l'educació dels joves cavallers -especialment
a Anglaterra. El "Grand Tour" generalment discorria
per França, Holanda, Alemanya i Itàlia i -poc sovint
per Espanya, Portugal, Grècia o Turquia. Era costum que
alguns d'aquests joves viatgers -o els seus secretaris -publiquessin
després el diari de viatge i alguns -com el VIATGE A ITÀLIA
de Goethe -són obres perfectament clàssiques. Kant
segurament havia llegit alguns (o molts) d'aquests llibres, que
constitueixen la base del seu coneixement geogràfic perquè
-com és ben sabut-quasi no es va moure mai de la seva vila
nadiua.
La
traducció al castellà que recollim és de
Roberto Rodríguez Aramago (Madrid: Tecnos, 1990).
*******************************
Aunque
un príncipe de la casa de Borbón llegó a
ser rey de los españoles, no le fue posible modificar sus
costumbres. Quizá sea responsable de ello su ancestral
sangre morisca. Actualmente son los antípodas de los franceses
y demuestran un firme apego por sus antiguas costumbres; al igual
que los pueblos orientales viven aislados y sin prestar mucha
atención a las ciencias. No les gusta viajar, ni tampoco
aprenden francés. La palabra "grandezza"designa
muy bien el porte que adopta cualquier campesino, sustentado en
el alto concepto que tienen de sí mismos. Los comerciantes
poseen un talante noble y exquisito, siendo sin duda los más
honrados del mundo. Cuando estalló una de las guerras mantenidas
por España e Inglaterra, se promulgó un edicto para
que no se abonaran las facturas de los comerciantes ingleses;
sin embargo, sí saldaron sus deudas, aun cuando arriesgaban
su vida en ello. Su mesa está mal surtida. Comen tarde,
poco y mal. Un viajero alemán y su séquito causaron
sensación en este sentido, puesto que, como consumían
tanto, los españoles armaban un gran revuelo para ver comer
a los alemanes. En Zaragoza salieron a su encuentro para evitar
que llegasen a la ciudad, temiendo no tener suficientes alimentos
para ellos.
Esta
nación cuenta con pocas diversiones. Sólo una danza,
llamada fandango, parece estimular al pueblo, hasta el punto de
que, cuando alguien la interpreta, todo el mundo la baila en las
calles. Se trata de una nación algo cruel, tal y como muestran
las corridas de toros y su auto de fe, donde son quemados los
sambenitos, así como quienes tienen mitras de papel, en
las que se ha pintado al diablo y algunas antorchas verticales;
las teas invertidas sólo significan el destierro. Tienen
cierta propensión hacia el romanticismo. En España
las reformas son muy difíciles de llevar a cabo, dado su
proverbial apego a las viejas usanzas; valga como ejemplo que,
siendo voluntad del rey [Carlos III] suprimir el uso de la capa
y de gran sombrero circular, para evitar que los malhechores pasaran
inadvertidos entre tanto embozado, estalló una revuelta
en contra suya.
