ÈTICA MATERIAL I ÈTICA FORMAL
ÈTICA
MATERIAL
és la que qualifica una acció com a bona o dolenta
segons la consecució d'un fi universal. Són ètiques
de fins i mitjans centrades en el contingut de les accions. Són
"a posteriori" perquè l'experiència indica
els mitjans a través dels quals hom pot aconseguir un fi
determinat. El seu contingut ha estat extret de l'experiència
(p. ex. l'aristotèlica, els epicuris)
ÈTICA
FORMAL és la que no està determinada
per cap fi, sinó per raó del deure (perquè
"cal"9 com exigència interna de la racionalitat.
"Formal" significa "que no té contingut"
no diu què cal fer, sinó que s'ocupa de "com"
cal fer-ho. És a priori (universal i necessària)
, categòrica (els seus judicis morals són
absoluts, sense excepció) autònoma (el subjecte
actua mogut per si mateix no per agents externs o diferents de
la seva pròpia raó).
·
MÀXIMA I LLEI
Màxima:
És el principi subjectiu de l' obrar. Per exemple: un diabètic
no pren sucre perquè és perjudicial per a la seva
salut. El sucre no és objectivament perjudicial però
si ho és per a la seva salut en concret.
Llei:
És el principi objectiu de l' obrar: prescriu com ha d'
actuar l' individu que actuï guiat només per la seva
raó. Per exemple: "no robaràs"
· IMPERATIU HIPOTÈTIC I
IMPERATIU CATEGÒRIC
Un
imperatiu hipotètic és el que prescriu una acció
com a bona per tal d' assolir una acció ("si vols
ser feliç sigues honest"). S' expressa en forma condicional.
Es divideixen en:
Problemàtics:
Quan el fi es pot desitjar o no ("Si vols ser campió
olímpic t' has d' entrenar"- però potser no
vull ser campió olímpic).
Assertoris:
Quan el fi perseguit és la felicitat.
Però
els imperatius hipotètics no poden constituir l' essència
de les coses morals, ja que inciten a actuar per aconseguir un
fi condicionat.
Un
imperatiu categòric és el que s' imposa a la voluntat
humana d' una forma absoluta, sense cap mena de condició.
És el fonament de la moralitat. Té tres característiques:
Autònom:
L' individu ha d' actuar seguint els dictats de la seva pròpia
consciència, guiant-se només per mitjà de
la seva raó.
Universal:
Ha de valer arreu com a principi de legislació
Apodíctic:
Té validesa d' una manera necessària i incondicionada;
no està sotmès a cap condició o contingència,
sinó que ha ser acceptat de forma absoluta.
