Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

Karl Marx

ALGUNES RAONS PER DISCUTIR-LO ENCARA (MALGRAT 1989)

 

 

¿Per què Marx ha continuat essent atractiu al llarg dels anys, malgrat la caiguda del mur de Berlín i l’esfondrament del sistema soviètic; i per què encara hi ha gent que avui es considera “marxista”?

Podríem fer una llista –òbviament no exhaustiva!– de les raons que han portat molta gent a sentir-se més o menys identificada en el pensament de Marx:

  • Una alternativa (moral) al capitalisme i a l’imperialisme. El marxisme fou una promesa (fallada) d’acabar amb les desigualtats i això el feu atractiu. Semblava possible bastir un “home nou” més enllà de la competència, l’explotació i la cobdícia.

  • Una concepció del món que es presentava emparada en el prestigi de la ciència (tot i que la veritable economia ‘científica’ –econometria– és de context utilitarista). A més, la cientificitat permetia reconèixer els ‘veritables’ interessos dels individus, que ‘no saben però fan’ (sense saber-ho) allò que el marxisme anuncia de manera clara.

  • Una concepció del món que unia i sintetitzava teoria (coneixement) i pràctica (política) transformadora. La vinculació entre comprendre el món i canviar-lo donava una especial idea de poder: semblava que s’oferia una clau de comprensió alhora simple i universal.

  • Un romanticisme que permetia pensar en el revolucionari i en el militant (o en l’intel·lectual compromès!) com en un nou heroi transformador del món: el marxisme representava pràcticament la concreció del mite de Prometeu: allibera la humanitat de l’explotació.

  • La compensació psicològica i la revenja que oferia una teoria transformadora, per sobre d’una “pura” filosofia teòrica –i impotent. Una idea quasi religiosa i sacrificial del món, salvat per una minoria de revolucionaris dotats una puresa moral, més teòrica que real.

  • La necessitat de buscar l’explicació d’un fet obvi: arreu els humans viuen explotats i infeliços.

  • És Crist culpable de la Inquisició i de les abominacions que s’han fet en el seu nom?

  • És Marx responsable de Lenin, Stalin, o Fidel Castro?

  • Quina responsabilitat té la teoria sobre la pràctica?



 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor