Història de la filosofia grega - Història de la Filosofia medieval - Maquiavel - Montaigne- Galileu - Descartes - Ignasi - Hobbes - Pascal - Van del Enden - Spinoza - Empirisme (Locke) - Empirisme (Hume) - Mandeville - Il.lustració francesa (Montesquieu - Voltaire - Rousseau - La Mettrie- Sade) - Meslier - Kant - Fichte - Hegel - Kierkegaard - Feuerbach - Stirner - Marx - Utilitarisme (Mill) - Schopenhauer - Nietzsche - Filosofia de la Sospita - Freud - Durkheim - Weber - Kraus - Jaspers - Russell - Ayer- Wittgenstein - Popper - Feyerabend - Heidegger - Arendt - Anders - Jünger - Patocka - Korczak - Mounier - Rougemont - Escola de Frankuft - Benjamin - Jonas - Weil - Ellul - Mumford - Jankélévitch - Sartre - Simone de Beauvoir - Lévi-Strauss - Girard - Morin - Cioran - Foucault -Rawls - Sen - Habermas - Lorenz - Singer - Wilson - Macintyre - Zadeh - Georgescu-Roegen - Vattimo - Sloterdijk - Fukuyama - Pogge - Illouz - Rosa - Filosofia política - Utopies - Anarquisme - Liberalisme - Socialdemocràcia - Conservadorisme - Totalitarisme - Republicanisme - Ètica bàsica - Contra el relativisme -Empatia -Tecnoètica - Ètica i empresa - Decreixement - Bioètica- Neuroètica - Ètica Periodística - Ètica i ecologia - Ètica animal - Ecologia humana i Antropologia - Biopolítica - Darwin i l'ètica - Einstein i l'ètica -Africana - Guerra Justa - Ateisme - Laïcisme - Cristianisme - Religions del món - Sociologia bàsica - Filosofia de la història - Argumentació - Teoria del Coneixement - Teoria de Ciència - Història de la Psicologia - Contes per pensar - Vocabulari Filosòfic - Introducció a la Filosofia - Dossier Selectivitat

 

Aris Fakinos: què és l'àgora?

 

 

 

 

Aris Fakinos (1935-1998) en seu llibre Grèce, publicat en català amb el títol El que cal saber per descobrir Grècia, per Edicions de la Magrana (1992), ens parla així de la típica plaça de poble grega, que en l’essencial no ha canviat gaire des dels temps clàssics:

La plaça d'un poble grec no es travessa: s'hi arriba i un s'hi atura. És un espai fet per i per a l'home, el que camina -no pas el que va sobre rodes-, que es complau a parlar amb els seus semblants, que està disposat a anar a asseure's amb ells a la terrassa d'un cafénion, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències. Aquestes li seran fetes davant d'un got d'uzo, d'una tassa de cafè o d'una llimonada; i no pas forçosament en veu baixa. I no és que els grecs no sàpiguen què és la discreció, però els agrada prendre la comunitat per testimoni, en busquen l'aprovació, l'assistència. No oblidem el paper del cor a la tragèdia antiga... Parada final de l'autobús que ve de la capital o de la ciutat més pròxima, la plaça és l'observatori des d'on se segueixen les arribades i les sortides, on s'envien les mercaderies i on es passen les comandes i on es rep el paquet de diaris, els titulars dels quals alimentaran, a la terrassa del cafènion, animades discussions inacabables. Totes les opinions hi seran expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme. Aquí, hi funciona la democràcia real i directa, sense entrebancs, sense trampes, sense astúcies de procediment.

 La importància d'aquest alt lloc de la política i dels negocis no s'escapa, d'altra banda, als polítics, als candidats a les eleccions i als caps dels partits, que, quan fan els tombs electorals, no s'obliden mai de fer-hi parada per estrènyer unes quantes mans, rebre queixes, bescanviar algunes frases amb els notables del poble i fer-hi promeses. La plaça és com un test a la seva popularitat i els permet avaluar l'impacte del seu programa. A les terrasses dels cafès, a les petites botigues que envolten la plaça es practica una hospitalitat sincera i espontània. Lluny de les cortesies fingides i dels somriures prefabricats dels centres turístics de la costa, l'home de poble establirà amb vosaltres un veritable contacte, discutirà com si us conegués des de fa anys i us explicarà la seva vida tot fent-vos preguntes sobre la vostra.

Accepteu sense fer escarafalls el cafè o la portokalada (taronjada) que us ofereixi, preneu nota, quan us n'aneu, del seu nom i de la seva adreça i doneu-li les vostres coordenades. Un dia rebreu una postal. Us recordarà la petita plaça d'aquell poble on vau trobar l'autèntica Grècia.

 

 

 

 

Tria autor/tema

Envia un email a l'autor