Mite i desig inconscient: l'arquetip i el mitema
En la crítica literària ha tingut una gran importància la tesi de Carl Justav Jüng (1875-1961) sobre el mite com a arquetip. Segons aquest psicoanalista, dissident de les tesis de Freud, en els deliris dels dements hi ha un fons col·lectiu d’imatges i símbols arcaics que ell anomenà arquetips. Els arquetips són formes innates de percepció, intuïcions arrelades al fons de la nostra psique que tenen forma d’imatges.
Cal diferenciar l’arquetip de l’instint. L’instint és biològic i davant de determinats estímuls es converteix en accions. En canvi, l’arquetip és una intuïció, una estructura innata i immaterial que es converteix en imatge. L’arquetip, però no és exactament el mateix que una imatge arquetípica: del mateix arquetip en poden sortir imatges diferents, però unides per un rerefons comú.
Els arquetips són models primordials inconscients i comuns a tota la humanitat, però estrictament mai ningú accedeix a l’inconscient; les imatges arquetípiques, en canvi, són formes emocionals, que expressen els arquetips en la consciència.
Al llibre Realitat de l’ànima, Jüng afirmà que en el món primitiu tots els humans posseïen una mena d’ànima col·lectiva, però que amb el temps aparegué una mena d’ànima individual. A partir d’aquesta hipòtesi, Jüng considera, doncs, que cal diferenciar entre un inconscient col·lectiu dotat d’instints i arquetips i un inconscient individual, en que es manifesten imatges arquetípiques.
Un mite és l’expressió d’un arquetip en imatges.
Paral·lelament a Jüng, però amb una metodologia marxista, el soviètic Vladimir Propp (1895-1970), estudiós dels contes populars, va mostrar al seu llibre Morfologia del conte (1928), que en la literatura tradicional existeixen una sèrie d’arguments –segons ell exactament trenta-un– que es van repetint sempre amb diferents formulacions. Aquests arguments repetits, els anomenà mitemes. Els mites serien formulacions arquetípiques dels mitemes en cada cultura.
Actualment, s’anomena ‘mitema’ un principi fonamental d’una acció mítica, un element constant que es repeteix en diversos mites, reordenat, reestructurat –o com diu Lévi-Strauss–, “lligat” de manera que permet infinites variacions.
Alguns mitemes molt coneguts són: el naixement virginal de l’heroi, la creació dels humans a partir d’elements de la natura, el captaire ric (o el savi amagat), etc.
