COM S’HA INTERPRETAT LA TEORIA DE LES IDEES EN LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
![](../imatges/platon.jpg)
La Teoria de les Idees és, entre totes les qüestions que enceta el pensament platònic, la que ha tingut una posteritat més rica i complexa en debats. Quasi cada escola filosòfica posterior s’ha sentit en l’obligació de fer la seva pròpia lectura o de donar una versió d’aquesta teoria i d’aportar la seva comprensió particular del mot «Idea» o «Forma». El que segueix és una síntesi d’algunes de les grans tradicions interpretatives del platonisme en les escoles filosòfiques posteriors [resumida del llibre de Giovanni Reale: «Por una nueva interpretación de Platón». Bcn: Herder, 2003, pp.159-161, amb aportacions pròpies. R.A.].
1.- ARISTÒTIL: ‘Entifica’ la Teoria de les Idees; és a dir assumeix que hi ha Idees però que aquestes estan en les coses (en els ‘ens’). No hi ha cap ‘món de les idees’. Per a Aristòtil, la Idea és la forma (el model) que està en la matèria dels ens.
2.- EL PLATONISME MITJÀ I ELS NEOPLATÒNICS: Són els filòsofs de l’escola platònica a l’època hel·lenística i a Roma respectivament. Per a ells les Idees són l’expressió en el pensament de l’intel·lecte diví. Distingiren entre Idees transcendents (o «intel·ligibles primers») i idees en sentit psicològic o derivades que anomenaren «intel·ligibles segons»). Al neoplatonisme les Idees seran el ‘Nous’, l’intel·lecte diví directament. Aquesta tesi serà seguida per la Patrística (els primers filòsofs cristians) i també per l’Escolàstica medieval que seguí bàsicament Aristòtil i que identificà les Idees amb els Universals (és a dir amb els models o tipus lògics).
3.- RACIONALISTES I EMPIRISTES: Les Idees són els conceptes, els continguts mentals de l’intel·lecte humà: no es plantejaren ‘què’ són, sinó ‘com’ i ‘on’ s’originen: per al racionalisme són innates i per a l’empirisme deriven de les impressions. Aquesta és encara avui la forma com la gent entén habitualment el mot «idea».
4.- KANT: Converteix les Idees en les tres grans formes de la Raó, en el sentit que la Raó té per funció i per límit la comprensió de les Idees de ‘jo’, ‘Déu’ i ‘món’. Una Idea té un valor regulador, dóna sentit a l’experiència i no pot pretendre anar més enllà de l’experiència, de manera que les ‘idees pures’ o «noumens» són incognoscibles per a la raó humana.
5.- HEGEL: Considera que la història de la filosofia (i més en general la història de la Humanitat) té sentit en la mesura que realitza la Idea, és a dir, l’Absolut. L’Esperit es mou en la direcció de les Idees, malgrat totes les contradiccions.
6.- ELS NEOKANTIANS: Al segle XIX i primeries del XX interpretaren les Idees com a lleis i com a models estructurals del pensament i d’aquesta manera donaren lloc a la teoria psicològica de la Gestalt (en alemany: ‘forma’, ‘configuració’ o ‘estructura’).
7.- ELS POSITIVISTES: Consideren les idees com a una concepció precientífica, animista i subjectiva dels conceptes científics que, com a tal, necessiten del càlcul i són racionals i objectives. Mentre una idea és intuïtiva, un concepte és calculable.
8.- NIETZSCHE: Considera que la Idea és una construcció mental que serveix per construir un món fantasmagòric, mancat de voluntat de poder. L’única realitat veritable està en el món sensible, material i corpori, de manera que resseguir idees és com perseguir fantasmes.
![](../imatges/fitxerpdf.gif)